Resultats de la cerca
Es mostren 9726 resultats
coll de Pendís
Collada
Depressió (1 786 m) de la serralada que separa la Baixa Cerdanya (Bellver de Cerdanya) del Berguedà (Guardiola de Berguedà), entre la serra de la Moixa, a l’W, i la del Moixeró, a l’E.
refugi de Cap del Rec
El refugi de Cap del Rec
© Xevi Varela
Excursionisme
Refugi de muntanya lliure del terme de Lles (Baixa Cerdanya) a 1.980 m d’altitud, al pla del cap del Rec
, a cura del Comitè Català de Refugis, de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.
Fou inaugurat el 1955
Ballarín
Masia
Masia i antiga quadra del terme d’Espluga, a la part de l’antic municipi de Merli, avui agregada a Foradada de Toscar (Baixa Ribagorça), a la part actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça.
els Alfacs
Muscleres en el port natural dels Alfacs, a Sant Carles de la Ràpita
© Fototeca.cat
Aiguamoll
Terra baixa, pantanosa, a la part meridional del delta de l’Ebre, coberta, en gran part, de joncars i d’estanys o albuferes, compresa entre Sant Carles de la Ràpita (Montsià) i la desembocadura del riu.
Era un antic banc de sorra, conegut en un principi amb el nom de l' Alfac , que, acrescut pels alluvions aportats per un dels braços de l’Ebre que desembocava en aquest indret la boca de l’Alfac , convertí l’antic port Fangós en una albufera Una nova llengua de terra, coneguda amb el nom de la Banya, unida a la terra ferma per l’istme del Trabucador, formà un nou port natural, el port dels Alfacs el 1420, la flota reunida per Alfons el Magnànim per passar a Sardenya ja fou concentrada en aquest nou port i no al port Fangós, on s’havia aplegat encara el 1323 la flota amb la qual passà a la…
zona escolar rural
Educació
Institució escolar de caràcter públic formada per l’agrupació d’escoles i mestres i constituïda voluntàriament amb la finalitat d’oferir el servei d’ensenyament en condicions de major qualitat en zones de baixa demografia escolar.
Es crearen l’any 1988 com a alternativa a la concentració escolar per evitar deixar desatesos petits pobles amb poca població escolar S’hi uniren els centres més pròxims de l’entorn per a compartir serveis i especialitzacions docents En cada ZER hi ha un claustre de professorat conjunt i s’elegeixen uns únics òrgans de govern, amb la participació de tots els estaments implicats de totes les poblacions Cada ZER té un projecte educatiu i un projecte curricular únic per a tots els centres que la integren, així com un reglament de règim interior específic per a regular l’…
la Llosa
Antic poble
Antic poble del municipi de Lles (Baixa Cerdanya), situat a la vall de la Llosa, a la dreta del riu de la Llosa, aigua amunt del poble de Lles, sota les ruïnes del castell de Lles.
Pertangué a la mitra d’Urgell La capella del castell esdevingué santuari dels Àngels de Viliella
regió de Castelló de la Plana
Regió del País Valencià que comprèn el sector septentrional del país: la Plana Alta, la Plana Baixa, l’Alcalatén, l’Alt Maestrat, el Baix Maestrat i els Ports (5 012,18 km2; 402420 h [1981]).
Correspon a les comarques de llengua catalana atribuïdes des de la conquesta de Jaume I al bisbat de Tortosa dins el qual es mantingueren fins al 1960 i, aproximadament amb Almenara i sense l’Alt Millars, a l’antiga governació de dellà Uixó o de Castelló de la Plana correspon, igualment, a la zona de parla catalana de la província de Castelló inclòs Olocau del Rei L’àrea comercial de Castelló de la Plana amb les subàrees de Morella i de Vinaròs comprèn aquesta regió excepte Almenara i gran part de la Tinença de Benifassà, a més de l’Alt Millars i d’una zona veïna d’Aragó Mosquerola,…
Sant Quintí
Església
Església romànica del municipi de Prullans (Baixa Cerdanya), situada a una cinquantena de metres a llevant del conjunt de la Casa de Sant Quintí, que és en un replà muntanyós que domina el poble d’Ardòvol.
pila
Heràldica
Peça ordinària consistent en un llarg triangle, la base del qual ocupa dos terços de la vora superior de l’escut i que baixa en angle agut cap a la vora inferior però sense arribar-hi.
N'hi pot haver més d’una, i en aquest cas es pinten més estretes Hom parla de pila en banda o pila en barra quan és collocada a l’angle destre o al sinistre del cap, en la direcció de la banda o de la barra
donzell
Història
Al Principat de Catalunya, a la baixa edat mitjana, membre inferior de l’estament militar en certa manera equivalent al generós o home de paratge del Regne de València i a l’infançó del d’Aragó.
El nom es generalitzà a partir del s XIV, i des del s XV alternà amb el de gentilhome Rebien també el nom d' escuder quan estaven al servei del rei o d’un noble Eren donzells els fills de cavallers o magnats que no havien estat armats, i així podien arribar a la vellesa, tot i que ja els Usatges els obligaven a armar-se abans de trenta anys Eren equiparats en honors i prerrogatives als cavallers cavaller, i des de la segona meitat del s XIV hom començà a convocar-los a corts separadament d’aquests Durant el regnat de Joan I intentaren, infructuosament, de constituir l’anomenat braç reial…