Resultats de la cerca
Es mostren 14520 resultats
Josep Prat Ripollés
Futbol
Futbolista.
Conegut com Pitus Prat, s’inicià al Gràcia 1927 i l’any següent ingressà a l’Espanyol, on jugà nou temporades 1928-40 En la primera d’aquestes fou campió de Catalunya i després guanyà el Campionat d’Espanya És l’autor del primer gol en la història de la Lliga, marcat en el partit inaugural, entre l’Espanyol i el Real Unión de Irún 1929 Amb l’Espanyol jugà 128 partits i marcà 33 gols La Guerra Civil Espanyola interrompé la seva carrera, però en reiniciar-se les competicions tornà a guanyar el Campionat de Catalunya i la Copa d’Espanya 1940 Acabà la seva etapa de jugador al Real Madrid, la…
Alfred Puig Planell

Alfred Puig Planell
MUSEU COLET
Esports de tir
Tirador i directiu.
S’inicià en tir de precisió al Tiro Nacional de Barcelona, on s’inscriví el 1941 Fou un dels fundadors del Club de Tir de Precisió de Terrassa 1945 i n’assumí la presidència en diversos mandats Practicà el tir amb armes curtes de guerra, però, posteriorment, s’interessà per les armes olímpiques Fou campió de Terrassa i del Vallès en diverses modalitats, i campió d’Espanya per equips en pistola de tir ràpid 1967, 1969 Fou directiu de la federació provincial de tir de Barcelona i membre de la junta de govern de la federació catalana i espanyola de tir olímpic També fou àrbitre…
Mariano Martín Alonso
Futbol
Futbolista.
Començà a la Penya Font, de Sant Andreu, i, acabada la Guerra Civil, fitxà pel Sant Andreu 1939-40 Passà al Futbol Club Barcelona 1940-48, amb el qual disputà 167 partits i marcà 188 gols Conquerí dues Lligues 1945, 1948, una Copa del Generalísimo 1942 i una Copa d’Or 1945 Fou el primer jugador barcelonista que guanyà el trofeu Pichichi, la temporada 1942-43, en què marcà 32 gols Després milità al Club Gimnàstic de Tarragona 1948-50, a primera divisió, i el Sant Andreu 1950-52 Jugà tres vegades amb la selecció estatal i sis amb la selecció catalana, amb la qual marcà 6 gols El 31…
Ramon Farré Antonio

Ramon Farré Antonio
Museu Colet
Escalada
Escalador.
S’inicià a la secció excursionista de l’Escola Industrial de Terrassa i, posteriorment, formà part de l’Agrupació Excursionista Abat Oliba i del Centre Excursionista Rafael Casanova Després de la Guerra Civil Espanyola, es vinculà al Centre Excursionista de Catalunya i al Club Muntanyenc Barcelonès, del qual presidí el Grup d’Alta Muntanya 1945-48 Escalà la Cadireta 1945, juntament amb Barberà i Farrés Inventà les pitonisses de fissura i fabricà material d’escalada Fou instructor i director de cursos d’escalada de la Federació Espanyola de Muntanyisme durant els anys quaranta, i…
Lluís Gallén Balaguer

Lluís Gallén Balaguer
Arxiu Carles Gallén
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins.
S’inicià a l’Skating Club de Barcelona, del qual el seu pare era l’encarregat Jugà en aquest club, que després de la Guerra Civil es digué Patín Club, fins el 1944 Després milità al Frente de Juventudes i al CE Sabadell, i el 1946 fitxà pel RCD Espanyol, en el qual jugà tres temporades i guanyà tres Campionats de Catalunya i tres d’Espanya El 1947 també formà part de la primera selecció espanyola de la història, que assolí la medalla de bronze al Campionat del Món i d’Europa A mitjan anys cinquanta marxà al Brasil per motius laborals i reaparegué amb el Palmeiras, del qual fou…
Josep Iborra Blanco
Futbol
Porter de futbol.
Començà a l’infantil de l’Europa i després jugà a la Unió Esportiva Lleida 1929-31, Patria de Saragossa, Logronyo i Sants 1932-33 La temporada 1933-34 fitxà pel Girona, amb el qual quedà campió de grup de tercera divisió i ascendí a segona divisió Continuà amb el Girona en aquesta categoria la temporada 1934-35 L’estiu del 1935 fou traspassat al FC Barcelona juntament amb el seu company Domènec Balmanya i formà part del club blaugrana dues temporades Participà en la gira que l’equip blaugrana realitzà a Mèxic l’estiu del 1937, en plena Guerra Civil Espanyola, i s’hi exilià…
Francesc Abadal Serramalera
Automobilisme
Pioner de l’automobilisme, enginyer industrial i ciclista.
Conegut amb el nom de Paco Abadal , destacà en ciclisme i fou subcampió d’Espanya de velocitat 1904 Motorista i pilot de cotxes, competí inicialment amb un vehicle de La Hispano Suïssa, empresa de la qual fou un dels destinataris de les primeres concessions Arribà a ser director comercial de la marca Cap al 1900 fundà la primera autoescola de Barcelona i obrí l’Auto-Garatge Central, origen de la firma Abadal & Cia, una de les empreses pioneres del sector automobilístic a Catalunya El 1912 creà la marca de vehicles amb aquest nom Entre el 1916 i el 1923 dirigí l’empresa Abadal-Buick iel…
Agrupació Deportiva Telefónica de Barcelona
Esport general
Entitat poliesportiva de Barcelona.
Filial de l’Associació General d’Empleats i Obrers de la Companyia Telefònica Nacional d’Espanya, fou fundada el 1927 amb les seccions d’excursionisme, atletisme, natació, futbol, ciclisme i teatre Posteriorment es crearen les seccions de boxa i escacs En un inici tenia uns 400 socis i participava en lligues de futbol amateur , organitzava festivals de natació amb la collaboració del Club Natació Barcelona i proves ciclistes i atlètiques de caràcter social Participà en esdeveniments com la cursa ciclista Barcelona-Montgat, la prova ciclista a Martorell o el festival d’atletisme de l’…
aerostació

Inflament del primer baló d’hidrogen per J.A.C. Charles i el germans Robert, el 1783
Transports
Tècnica i pràctica que permet el vol dels ginys menys pesants que l’aire (aeròstats).
En l’obra de Francesco de Lana 1631-1687 Prodromo overo saggio di alcune invenzioni nuove és descrit un projecte d’aeronau, basada en el principi d’Arquimedes, la força ascensional de la qual l’havien de proporcionar unes esferes d’aram, de parets molt primes, en les quals hagués estat practicat el buit Malgrat que la idea de l’esfera buida era teòricament vàlida, la impossibilitat pràctica de trobar un material suficientment lleuger i, alhora, suficientment resistent per a impedir que l’esfera fos esclafada per la pressió atmosfèrica, féu que la idea de Lana no fos traduïda a realització…
Carles Cardó i Sanjoan
Literatura catalana
Cristianisme
Historiografia catalana
Eclesiàstic i escriptor.
Vida i obra Estudià al Seminari de Tarragona i s’ordenà de capellà el 1908, a Valls Es traslladà a Roma, on el 1910 es doctorà en teologia i dret canònic a la Pontifícia Universitat Gregoriana i en filosofia a l’Acadèmia de Sant Tomàs D’aquesta època prové l’influx neotomista de Lleó XIII i l’antimodernista de Pius X, com també el seu estil apologètic i anacrònic que no s’adeia gens amb els ambients liberals d’aquells temps Entre el 1910 i el 1918 exercí com a professor al Seminari de Tarragona, alhora que s’inicià com a articulista, en castellà, al setmanari local La Cruz També collaborà,…
, ,