Resultats de la cerca
Es mostren 22401 resultats
Salemi
Ciutat
Ciutat de la província de Trapani, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Dominada per la mola del castell construït per Frederic II de Suàbia, és un important centre de comerç agrícola Els reis de Catalunya-Aragó la donaren en feu als Ventimiglia, als Alagona i als Montcada el 1397 tornà al domini reial El 14 de maig de 1860 Garibaldi s’hi proclamà dictador de Sicília, en nom de Víctor Manuel II
Salado del Norte
Riu
Riu del centrenord de l’Argentina (uns 2 000 km).
Neix a l’extrem oriental de la puna argentina i manté una direcció general NW-SE desemboca, per la dreta, al Paraná, aigües avall de Santa Fe Es forma per la confluència de dos rius, Toro i Guachipes, que s’uneixen prop de Coronel Moldes Porta el nom de Pasaje o Juramento fins que arriba a la zona de salines de la plana
Penardell
Monestir
Petit monestir (Santa Maria de Penardell) de donats i donades establert a l’església de Santa Maria del lloc de Penardell (esmentat ja el 882), al NW de Vilaüt, dins el municipi de Pau (Alt Empordà).
El 1229 l’abat Ponç, de Santa Maria de Roses, senyor del lloc, estabilitzà la comunitat de donats donant-los la regla de sant Benet i establint un prior, Bernat Sifré, per als homes, i una priora, Ermessenda Sifré, per a les dones Desaparegué a la fi del segle XIV Una masia ha conservat el nom i el record del seu emplaçament
Pečerska Lavra
Monestir
Monestir (‘Laura de les Coves’) fundat per sant Teodosi (~1050) prop de Kíev.
Sota el monestir, a gran profunditat, hi ha les coves que li han donat nom, en els corredors laberíntics de les quals reposen els cossos de nombrosos sants És centre important de pelegrinatge Fou un centre cultural i teològic molt important Al s XII, essent ja una laura famosa, escampà nombroses filials que esdevingueren centres espirituals dins el món eclesiàstic rus
Nuoro
Ciutat
Capital de la província italiana homònima, a l’illa de Sardenya, Itàlia.
Situada al centre-est de l’illa, a 553 m d’altitud i al peu del mont Ortobene, és un centre comercial, agrícola i ramader D’origen preromà, a l’alta edat mitjana fou residència dels bisbes d’Ottana Nuoro anà substituint aquesta ciutat també en importància comercial Seu episcopal amb nom propi des del 1928 Hi són importants els monuments nuràgics
Monròvia
Ciutat
Capital de Libèria, al comtat de Montserrado.
Situada a l’Atlàntic, és un port molt actiu d’exportació de cautxú, ferro i or i centre comercial i administratiu Centre d’ensenyament superior University of Liberia, fundada el 1951 Té aeroport internacional Fundada el 1822 per l’American Colonization Society per tal d’acollir-hi els esclaus alliberats dels EUA, rebé el nom en homenatge al president Monroe
la Mola
Zona de llevant de l’illa de Formentera, voltada de penya-segats i la més alta de l’illa (202 m alt.), a la qual s’uneix per una llenca baixa i estreta de terreny.
Hi ha un far damunt els penyals de llevant Forma la parròquia 146 m alt coneguda també amb el nom del Pilar, creada el 1785 A l’indret anomenat es Monestir, prop de la costa, fou fundat el 1258 un monestir d’ermitans agustins que es degué despoblar a la fi del s XIV com la resta de l’illa
Minas de Riotinto
Municipi
Municipi d’Andalusia, a la província de Huelva, a la capçalera del riu Tinto.
Rep el nom de les mines de pirites de ferro i coure excavades generalment a cel obert i conegudes des del 800 aC, foren explotades pels romans concedides modernament a suecs i anglesos, al s XIX eren les primeres productores mundials de coure i el 1954 foren adquirides per la banca espanyola a llur entorn ha estat creat un complex metallúrgic i químic
Puerto Samà
Ciutat
Topònim d’origen català a Cuba.
Població i port de la costa septentrional de la província d’Holguín d’aquest país Està situat al sud-oest de Punta Gorda En el port Samà desemboca un riu amb el mateix nom, Samà Recorda el català Salvador Samà i Martí, primer marquès de Marianao, que fou, al segle XIX, un dels més grans traficants d’esclaus a l’illa de Cuba
l’Urgell Mitjà
Sector de la vall del Segre, i de l’antic comtat d’Urgell, des del grau d’Oliana fins prop de Balaguer, que hom pot considerar que comprèn les riberes d’Oliana, Bassella, Ponts i Artesa de Segre, la part baixa de la ribera Salada, la vall d’Àger, la conca de Meià, el marquesat de Camarasa, les baronies de Rialb, la Vansa i Montmagastre, els Aspres de Balaguer i la part baixa de la ribera de Sió, territoris de les actuals comarques de l’Alt Urgell, el Solsonès, l’Urgell i, sobretot, la Noguera
.
Aquesta regió de muntanya mitjana es contraposa, d’una banda, a l’Urgellet o Alt Urgell estricte, i de l’altra, al pla d’Urgell o Urgell, o Baix Urgell tradicional, i també al Segrià i a la Noguera estrictes El nom de Mig Segre pròpiament, Segre Mitjà ha estat també proposat per a una comarca d’extensió semblant, centrada a Ponts