Resultats de la cerca

Comparteix amb el seu germà Ethan Coen Minneapolis, Minnessotta, 21 de setembre de 1957 les tasques de guionista, director i productor Les seves pellícules han esdevingut un dels exponents més destacats del cinema nord-americà independent Han realitzat Blood Simple 1985, Miller’s Crossing 1990, Barton Fink 1991, Palma d’Or al Festival de Canes i premi BAFTA 1997, Fargo 1996, Oscar a la millor direcció i a la millor actriu, The Big Lebowski 1998, O Brother, Where Art Thou 2000, The Man Who Wasn’t There 2001, premi del Festival de Canes al millor director, Intolerable Cruelty 2003 i The…

Dominà la prova del decatló durant els anys vuitanta i participà en quatre jocs olímpics Als Jocs Olímpics de Moscou aconseguí la medalla d’or, victòria que repetí als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Fou dues vegades campió d’Europa Atenes, 1982 i Stuttgart, 1986 i una, campió mundial Hèlsinki 1983 Entre el 1980 i el 1984 aconseguí batre quatre vegades el rècord mundial establint una marca de 8847 punts Aquest rècord es mantingué fins el 1992, quan fou superat pel nord-americà Dan O'Brian, amb 8891 punts

Orfe de pare als onze anys, tingué una infantesa difícil, i als quinze anys 1972 s’afilià al Partit Laborista El 1981 es graduà en estudis asiàtics a la Universitat Nacional Australiana de Canberra, amb l’especialitat en xinès mandarí El 1981 ingressà al servei diplomàtic i fou destinat a les ambaixades d’Estocolm i Pequín, en la qual ocupà el càrrec de primer secretari El 1988 tornà a Austràlia i treballà com a cap de l’equip del líder laborista de Queensland Wayne Goss, aleshores a l’oposició, i contribuí decisivament al triomf d’aquest en les eleccions en aquest estat 1989, en el govern…

Debutà com a professional amb només 14 anys i el 2003 arribà al número 1 del rànquing mundial femení Anuncià per sorpresa la seva retirada del tennis el 2007 Al cap de dos anys tornà i ho féu amb èxit aconseguint el triomf a l’Obert dels EUA el 2009 i el 2010 i a l’Obert d’Austràlia del 2011

Fill de l’actiu Pilar Bardem i nebot del realitzador Juan Antonio Bardem , debutà en sèries de televisió Aconseguí la popularitat amb pellícules de JJ Bigas Luna Las edades de Lulú , 1990 Jamón, jamón , 1992, premi Sant Jordi al millor actor Huevos de oro , 1993 La teta i la lluna , 1994, P Almodóvar Tacones lejanos , 1991 Carne trémula , 1997, M Barroso Éxtasis , 1996 Los lobos de Washington , 1999 i M Gómez Pereira Boca a boca , 1995, premi Goya El amor perjudica seriamente la salud , 1996 Entre las piernas , 1999 Ha interpretat també Días contados 1994, premi Goya, d’I Uribe Perdita…

És marí i habita sobre roques calcàries litorals, a poca profunditat, on s’alimenta d’algues Les seves larves són trocòfores És comú a les costes dels Països Catalans

Estudià humanitats 1975-81 i medicina 1977-81 a la Universitat d’Uppsala, per la qual es doctorà en biologia cellular el 1986 Dugué a terme recerca postdoctoral a l’Institut de Recerca Molecular de Zuric, al Cancer Research Fund de Londres i al departament de bioquímica de la Universitat de Califòrnia Berkeley Entre el 1990 i el 1998 fou professor de biologia i evolució de la Universitat de Munic, i des del 1999, professor honorari de biologia evolutiva molecular de la Universitat de Leipzig Ha estat també professor convidat de genòmica comparativa de la Universitat d’Uppsala 2003-15 Des del…

L’any 1968 establí nous rècords mundials en les modalitats de 100 i 200 metres papallona i en 400 metres lliures A les Olimpíades de Mèxic, per causa d’una malaltia, només aconseguí una medalla d’or en relleus però, en les de Munic 1972, amb la consecució de set medalles d’or 100 i 200 metres lliures, 100 i 200 metres papallona, 4 X 100 i 4 X 200 metres llisos i 4 X 100 metres estil i d’altres rècords mundials, es convertí en la màxima figura de la natació olímpica

El 1975 guanyà el títol europeu a Skien Noruega Als Jocs Olímpics de Montreal 1976, fou proclamada la millor esportista de l’Olimpíada amb cinc màximes notes 10 i tres títols olímpics Als Jocs Olímpics de Moscou 1980 assolí la medalla d’or en barra d’equilibris, la d’argent per equips i la de bronze en la classificació individual absoluta

L’any 2003 s’incorporà al Santos, on jugà en les categories juvenils Del 2009 al 2013 jugà en el primer equip en posició de davanter, i aviat destacà per la seva velocitat i capacitat golejadora Amb el Santos guanyà el Campionat de São Paulo tres anys consecutius 2010, 2011, 2012, la Copa del Brasil 2010, la Copa Libertadores 2011, la Recopa Sud-americana 2012 i la Copa Confederacions 2013  El maig del 2013 signà un contracte amb el Futbol Club Barcelona  per cinc temporades i amb aquest equip guanyà una Supercopa d’Espanya 2013, dos Campionats de Lliga 2014, 2015, tres Copes del Rei 2014,…