Resultats de la cerca

Governà València autònomament i se’n titulà rei, malgrat que es reconeixia com a subordinat del califa almohade L’any 1225 hagué de retre vassallatge a Ferran III de Castella aquest fet, que vulnerava els acords entre el rei de Castella i Jaume I sobre les zones de reconquesta, obligà Jaume I a adoptar una posició de força davant Abū Sa’īd, que hagué de sotmetre’s al rei català 1226 La incapacitat de fer front als seus enemics —en són exemple la derrota a mans del murcià Ibn Nūd i la insurrecció de Zayan ibn Mardaniš— l’obligà a fugir a Sogorb i a ratificar el pacte del 1226 amb Jaume I Pel…

Consta d’elements d’edat i constitució dissemblant un massís hercinià, que ocupa el terç septentrional de la serralada unes serres alpines que, amb blocs hercinians englobats, ocupen la resta de la serralada i fragments discontinus de la Depressió Central Catalana, aixecats i adossats lateralment Es pot dividir en uns quants sectors En primer lloc, el massís hercinià, entre les conques del Ter i el Llobregat, que ha sofert l’erosió més intensa perquè fou el primer a formar-se la seva orientació, N-S vora el Ter, passa aviat a NE-SW, dominant a la serralada…

En el límit del Regne de València establert per Jaume I el 1238, restà a la banda valenciana, però poc temps després la demarcació fou novament establerta just a l’E de la vila

Els seus contraforts afecten tres comarques valencianes el Racó, els Serrans i l’Alt Palància Al Racó són constituïts per les serres de La Matanza 1839 m al pic de Calderón, punt més alt del País Valencià i de Tortajada als Serrans, per la serra d’El Sabinar 1511 m alt a La Muela L’Alt Palància resta clos al NW per la serra del Toro, que culmina a 1618 m És un relleu alpí de materials juràssics, que a Javalambre i als contraforts més propers són recoberts de calcàries cretàcies Els cims són retallats per una ampla superfície d’erosió,…

Cap de comarca, l’Alcora Es troba situada al S de l’Alt Maestrat i a l’E de la ratlla d’Aragó la rambla de la Viuda, afluent del Millars, la separa, a l’E, de la Plana Alta i la serra del Carbo i els serrats que divideixen les conques del riu de Vilamalefa, i del riu de Llucena, al S i a l’W Aquests serrats són, a més, fronteres lingüístiques entre l’AltMillars, zona de parla castellana, i l’Alcalatén, de parla catalana L’eix de la comarca és el riu de Llucena El terreny és secundari, llevat d’una part quaternària a l’Alcora, format…

Jaume I incorporà aquest lloc al regne de València en la seva creació, però poc després retornà a Aragó

Pertangué al ducat de Vilafermosa, dins el terme de la Pobla d’Arenós, del qual s’independitzà el 1842 L’església de Sant Pere, creada el 1631, fou annexa de la de la Pobla fins el 1841 l’edifici actual fou bastit en 1785-1811 Fou municipi fins el 1974, en què hom l’annexà a Montanejos, juntament amb el llogaret d’El Romeral