Resultats de la cerca

Feu estudis eclesiàstics iexercí de vicari en diverses poblacions, fins que el 1912 fou nomenat rector de Vall-llobrega Com a escriptor, publicà diversos articles i poemes en publicacions gironines “El Geronés”, “El Deber”, “El Faro” i, més assíduament, a “Vida” i barcelonines La Veu de Catalunya i Cu-cut Va escriure el «drama històric en tres actes i en vers» Cap d’estopes 1901 i la peça teatral en prosa Tartufisme El 1919, la collecció “Lectura Popular” recollí diversos dels seus poemes al volum Poesies 1919 Són composicions d’herència romàntica que prenen com a temes principals la…

Vida i obra Fou catedràtic de llatí a l’Estudi General de Barcelona durant el darrer terç del s XVI Publicà Adjunta Ciceronis Barcelona 1579, complement del catàleg Epitheta M T Ciceronis sobre els sinònims utilitzats per Ciceró del seu mestre PJ ↑ Nunyes , i la gramàtica llatina Latine declinandi et conjugandi methodus Barcelona 1595 Disposà d’una biblioteca particular molt notable per a l’època Bibliografia Madurell Marimon, JM 1980-1981 Vegeu bibliografia

Era escrivent Promogué el certamen poètic convocat el 1502 al convent de Sant Francesc de Palma en honor de Ramon Llull per celebrar la revocació per Alexandre VI de les condemnes contra les doctrines lullianes, defensades per Pere Daguí Totes les poesies del concurs foren en català Massot fou l’autor del libel, d’una Exhortació a la immaculada Verge Maria , d’unes llaors a autoritatsi participants, d’un poema fora de concurs en lloança de Llull i de la sentència

Vida i obra Era canonge de la seu de Tarragona Els cançoners barrocs, començant pel Recreo i Jardí del Parnàs compilat vers el 1630, li afillen una desena de poesies, algunes de les quals són atribuïdes en altres llocs a Vicent Garcia La seva producció és majoritàriament inèdita Destaquen “Al desengany del món i ses vanitats” i un elogi de Vicent Garcia que comença “Oh, tu, que de Cervera a Barcelona” Bibliografia Rossich, A i Valsalobre, P 2006, p 108-119 Vegeu bibliografia

Beneficiat de la seu de Mallorca Traduí al castellà diverses obres de Lucreci Escriví poemes lírics i goigs, però destaquen sobretot les seves composicions satíriques Publicà Carta de un mallorquín a un suyo amigo valenciano sobre el tratado de la rabia Madrid 1791, Palma 1802 i Carta del maestro a su discípulo Palma 1802 Deixà inèdita una Comedia de la general conquista de Mallorca

Catedràtic d’humanitats 1571-74 a la Universitat de Barcelona, abandonà l’activitat docent i es feu monjo al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron Segons Torres i Amat, és autor d’una comèdia, en llatí, sobre la batalla de Lepant 1571, que fou representada pels seus deixebles al final del s XVIII se’n conservava un exemplar al monestir, però avui no en resta cap testimoni

Es graduà al Conservatori de Varsòvia, on estudià composició amb K Sikorski, i fou alumne de N Boulanger a París 1931-36, ciutat on residí fins a la seva mort Del 1936 al 1948 presidí l’Associació de Joves Músics Polonesos de la capital francesa És autor d’una remarcable quantitat d’obres orquestrals i de cambra, entre les quals destacà principalment Obertura 1936, obra que aplega els trets del seu estil neoclàssic i estricte, i que li valgué la Medalla d’Or de l’Exposició Internacional de París del 1937 De similar importància fou Simfonietta 1940 i La femme tétue 1958, una peça radiofònica…

Membre d’una família de músics i nen prodigi, després d’estudiar a Varsòvia debutà quan només tenia vuit anys Posteriorment amplià els estudis amb J Field i S Thalberg Feu nombroses gires de concerts, que el menaren des de París fins als Estats Units i de Sant Petersburg fins a Sibèria Hom en destacà el seu estil brillant i desimbolt, unit a la vegada a una gran tècnica Compongué nombroses peces per a piano, algunes de saló i d’altres per a concert a més, escriví dues òperes i obres simfòniques

L’única cosa que se’n sap és que l’any 1506 exercia el càrrec de mestre de capella de la catedral de Tarragona El manuscrit 2 de l’arxiu de la catedral de Tarassona li atribueix un magníficat a quatre veus folis 53-55 També és seu un dels set motets sacres que inclou una miscellània musical de l’època dels Reis Catòlics que es conserva al Liceo Musicale de Bolonya, cod 159 O quam pulcra es pàg 211-212 Malgrat que les altres peces consten com a anònimes, existeix la possibilitat que se li puguin atribuir

Membre destacat de l’escola orguenera catalana, treballà amb el seu deixeble fra Joan Olius Juntament amb Joan Martí, mestre d’orgues de Girona, bastí l’orgue de Tuïr el 1611 El 1613, tots dos frares treballaren en el de la collegiata de Sant Joan de les Abadesses, i en 1624-25, en el nou instrument de la Seu Vella de Lleida façana de 8', dos teclats, cadireta i 22 jocs, on aprofitaren obra de Josep Bordons A Girona treballaren en els orgues de la Seu i en el de Sant Fèlix Entre el 1631 i el 1633 bastiren l’orgue gran de la catedral de València 8', dos teclats, cadireta i 32 jocs, ajudats per…