Resultats de la cerca
Es mostren 264 resultats
Sully Prudhomme
Literatura francesa
Nom amb què és conegut René François Armand Prudhomme, poeta francès.
Pertanyent al moviment parnassià, collaborà en L’Art i en el Parnasse Contemporain Autor de Stances et poèmes 1865, Les solitudes 1869, Les destins 1872, Les vaines tendresses 1875, etc, la seva poesia s’orientà finalment cap a la filosofia, com en La Justice 1878 i Le bonheur 1888 Fou premi Nobel de literatura el 1901
Brageirac
Ciutat
Ciutat del Perigord, Occitània, al departament de Dordonya, França, situada vora el riu Dordonya.
Mercat agrícola bolets, fruita, vi de Pech Armand i de Monbasalhac, és seu d’un institut d’experimentació del tabac i un nucli industrial indústria alimentària, utillatge agrícola, proveït per la hidrocentral de Teulhèras
La Trappe
Abadia
Abadia situada prop de Soligny, a la comarca de Perche, Normandia.
Fundada el 1140, amb monjos benedictins, passà 1147 a la reforma del Cister, fins que el 1664 l’abat Armand Jean Le Bouthillier de Rancé hi instaurà una observança estricta que donà origen als trapencs trapenc
Palas Platja Castelldefels Club
Altres esports de pilota o bola
Club de pales de Castelldefels.
Fundat l’any 2011 per iniciativa de Jordi Armetano i Armand Morata, fou el primer club d’aquest esport creat a Catalunya Fou el principal impulsor de la reglamentació d’aquest esport i del seu reconeixement oficial El 2012 organitzà el primer campionat oficial de pales celebrat a Catalunya
Pius de Fluvià i Borràs
Teatre
Autor teatral.
Emprà sovint els pseudònims Xavier Ximeno Xanxo, Xeflis , etc Escriví monòlegs, sainets, com Un promès denunciat 1925, i peces com La clínica del doctor Llanceta 1925, La rifada de la rifa 1931, Gelós per força 1946, etc Germà de Manuel de Fluvià i pare de l’heraldista Armand de Fluvià
,
Inquietud
Publicacions periòdiques
Revista literària i artística editada a Vic entre el 1955 i el 1966.
Bilingüe i d’aparició irregular, en els darrers temps intensificà les collaboracions en català Animada per Bonaventura Selva i Armand Quintana, defensà les tendències de Dau al Set, tot reproduint obres de Ponç, Tàpies i Tharrats i poemes de Joan Brossa També publicà articles de Manuel de Pedrolo, Joan Triadú, Cirici i Pellicer i altres
Jordi
Setmanari
Setmanari infantil, un dels que contenia més elements noucentistes, que hom publicà a Barcelona del febrer del 1928 a l’agost, per impuls d’A.Rovira i Virgili, més exigent, tant pel text com per la presentació, que «En Patufet».
El primer director fou Melcior Font A la redacció literària figuraven Carner, Riba, Carles Soldevila, Carles Capdevila, CA Jordana, Marià Manent i Armand Obiols, i a l’artística, Lola Anglada, Apa, Ricart, Torné Esquius, Quelus i Josep Obiols, que en dibuixà la capçalera En els números darrers hi collaborà Clovis Eimeric Deixà de publicar-se per manca d’èxit de públic
Club Biketrial Garrotxa
Ciclisme
Club de trial en bicicleta d’Olot.
Fundat l’any 1996, fou impulsat per Raimon Arjona, que posteriorment fou president de la Biketrial Associació Catalana Organitza competicions de caràcter territorial i internacional, i el 2011 organitzà el Campionat d’Europa i del Món a Sant Miquel de Campmajor Alguns dels seus pilots han participat amb la selecció catalana Entre ells destaquen Edu Planas, Marc Prat i Armand Mollà, tots tres campions del món
Zähringen
Llinatge alemany que forní la dinastia que regnà a Baden del 1112 al 1918.
El seu genearca és Bertold I , comte de Brisgòvia ja el 962, que morí, sembla, lluitant a Calàbria el 982 i que possiblement descendia de Godofred, duc dels alamans, que morí vers el 708 El succeí el seu fill Bertold II mort el 1005/06, que el 997 adquirí el landgraviat de Thürgau i fou avi de Bertold IV I , dit el Barbut , que fou, a més, comte a l’Ortenau, Albgau, Baar i Neckergau i el 1052 obtingué el reconeixement dels seus drets al ducat de Suàbia, el qual, malgrat tot, el 1052 passà als Rheinfelden però, en compensació, aconseguí el ducat de Caríntia i el marcgraviat de Verona El seu…
Castell de Cuberes (Gerri de la Sal)
Art romànic
La història del castell de Cuberes està estretament vinculada amb el monestir de Gerri L’any 1050 1048 el comte Artau I donà a Santa Maria de Gerri el castell de Cuberes amb els seus homes i termes Artau II empenyorà el castell per 2000 mancusos, de valor de quatre argents de plata cadascun, a Miró Arnau, el qual, l’any 1097, el cedí temporalment a Santa Maria de Gerri mentre el comte no el redimís amb la suma referida —1500 mancusos en or o plata i 500 mancusos en muls i mules— Mentre visqués, Miró Arnau tindria el castell en feu del monestir i la meitat dels esplets, els quals, a la seva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina