Resultats de la cerca
Es mostren 343 resultats
Josep Maria de Grau i Codina
Literatura catalana
Editor.
Impressor d’ofici, collaborà al Diccionario biográfico universal 1830-34, dirigit per Narcís Oliva, i emprengué amb Joaquim ↑ Rubió i Ors una “Collecció d’Obres Antigues Catalanes” 1840 amb les Poesies de Francesc Vicent Garcia i les Obres poètiques de Pere Serafí, i amb mostres d’obres de Francesc Alegre, Ausiàs Marc i Francesc Fontanella Publicà un Compendio de la Crónica universal de Cataluña de Jeroni Pujades 1840 i fou editor de revistes entre les quals “El Genio” i obres representatives del romanticisme
Es constitueix a Elx l’Arxiu de la Memòria de la Transició
Es presenta a Elx l’Arxiu de la Memòria de la Transició, un important fons documental sobre el període de la transició a la democràcia, propietat de la Fundació Ausiàs March, que serà gestionat pel Centre Cultural de Sant Josep d’Elx sota la supervisió de les universitats de València i Alacant L’Arxiu disposa d’un fons de 300000 documents i revistes d’arreu dels Països Catalans, que han estat catalogats pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona
falconer
Història
Persona que s’encarregava de la cria i l’ensinistrament dels falcons de caça.
Ja des del segle XIII esdevingué un funcionari, normalment al servei del reis o de grans magnats Pere III de Catalunya-Aragó, en les seves ordinacions del 1345, establí a la cort un falconer major, que havia d’ésser un escuder expert en l’ofici, i sis falconers no generosos tenia cura de l’ordenament de les caceres, la magnificència decorativa de les quals superà, aviat, la munteria Alfons el Magnànim designà per al càrrec el poeta Ausiàs Marc 1425
Joan Fabra
Història
Cavaller.
El 1415 formà part de l’ambaixada, presidida per Felip de Malla, que Ferran I trameté a Enric V d’Anglaterra Lluità al Paso Honroso, organitzat el 1434 pel cavaller lleonès Suero de Quiñones, juntament amb el seu germà Pere mort el 1469 Tingué amistat amb Ausiàs Marc, Jaume Roig que li adreçà la Consulta que precedeix l' Espill i Joan Roís de Corella, que escriví Lletra que Honestat escriu a les dones 1462 en memòria de la seva muller
Pere Ramírez i Molas
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador de la literatura.
Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona, fou alumne de Jaume Bofill i Bofill Estudià filologia iberoromànica a la Universitat de Basilea, on es doctorà amb una tesi sobre La poesia d’Ausiàs March 1970 Al costat d’altres estudis sobre literatura catalana mètrica de Verdaguer, Maragall com a traductor s’ha ocupat a fons de la literatura llatinoamericana Tiempo y narración , 1978 El 1970 fou nomenat lector d’espanyol i el 1979 catedràtic de la Universitat de Basilea
,
Tecla de Borja i Borja
Literatura catalana
Poetessa.
Germana del papa Alexandre VI Vers el 1448 es casà amb Vidal de Vilanova, senyor de Pego i de Murla El 1452 comprà als hereus de Joan de Vilanova la senyoria d’Atzeneta Segons Jaume Massó i Torrents, posseïa una rara intelligència, tocava la lira, poetitzava i coneixia les llengües clàssiques Mantingué una disputa poètica amb Ausiàs Marc, Hoydes vostres rahons belles , sobre la vista i l’oïda en les fortunes d’amor Bibliografia Massó i Torrents, J 1936 “Poetesses i dames intellectuals” Estudis Universitaris Catalans , 21
,
Matilde Llòria
Literatura
Poetessa, de nom real Matilde González Palau.
Residí a València des que tenia un mes Escriví poesia, tant en castellà Camino del cántico 1949, Aleluya 1952, premi València de Poesia, Canción de Navidad 1965, Un fulgor que se apaga 1981 i Irrepetible alondra 1996 com en català, Altíssim regne 1965, premi València de Poesia i Lloc per a esperança 1975, premi Ausiàs Marc de Gandia Resident a Ourense des del 1942, escriví nombrosos articles i poesia Caixiña de música , 1971, i Dou fe , 1994 en gallec i dictà conferències sobre literatura gallega
Galceran Durall i d’Aguilar
Literatura catalana
Poeta.
Membre d’una important família barcelonina, entre el 1563 i el 1573 visqué a Constantí El 1569 s’ordenà de sacerdot, però no tornà a Barcelona fins al cap de poc de ser nomenat canonge de la seu 1575 Deixà un minuciós dietari de les seves despeses 1540-75, en el qual intercala diversos esborranys de poesies, quasi totes en català És el cas d’un bon nombre de provatures de sonets que recorden Ausiàs Marc, unes versions de cançons populars a la manera de Pere Serafí i un romanç dedicat a Barcelona
Maria Josep Escrivà i Vidal
Literatura catalana
Poeta.
Doctora en filologia Ha publicat els reculls Remor alè 1993, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1992, A les palpentes del vidre 1998, premi Marià Manent 1997 i Tots els noms de la pena 2002 Amb Flors a casa 2007 ha guanyat la flor natural als Jocs Florals de Barcelona 2007 Els seus poemes es debaten entre la responsabilitat moral de l’artista i l’obligació de l’artista de celebrar el mónÉs coautora, amb Pau Sif, de l’antologia Ai València 2003 Ha estat antologada a 21 poetes del XXI 2001 i Imparables 2004
Gutierre de Cetina
Literatura
Poeta renaixentista.
Visqué un temps a Itàlia, servint a l’exèrcit imperial Adjunt de la cort de l’emperador, durant les estades d’aquest a Barcelona formà part de les tertúlies literàries de Joan Boscà El 1546 embarcà cap a Nova Espanya Orientat per Diego Hurtado de Mendoza i sota la influència, sobretot, de Petrarca, d’Ausiàs Marc i de Garcilaso de la Vega, escriví sonets, cançons, epístoles, madrigals entre els quals el popularitzat Ojos claros, serenos , de caràcter amorós, adreçats sovint a una Laura identificable potser amb la noble Laura Gonzaga
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina