Resultats de la cerca

La seva poesia nasqué arran de la Segona Guerra Mundial i la visió de les ruïnes d’Alemanya n'és el tema més colpidor La desarticulació de la imatge el portà a obres molt originals Odes, Accidents , 1955 Gesta , 1972 En prosa és autor de Lo gojat de Novémer 1964 i La pluja 1976

Monjo de Santes Creus És autor d’una història de Catalunya, inèdita, referent al segle XIII i d’un Compendi de les coses del monestir de Santes Creus Es destacà per les llegendes que creà i divulgà, en especial la de Galceran de Pinós segle XVI Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Oriünd de la comarca d’Osona Deixà interessants treballs inèdits, que romanen a la biblioteca del monestir d’El Escorial, sobre els drets dels castells termenats i llurs jurisdiccions i sobre el dret de represàlies, elaborats sobre els usatges i les constitucions de Catalunya, les commemoracions de Pere Albert i dret comú feudal foren, més tard, tinguts en compte per Tomàs Mieres i Joan Socarrats

Ciutadà de Barcelona Entre les seves obres cal destacar la gran creu processional de Sant Nicolau de Cervera 1435, feta a l’obrador del seu mestre o soci Marc Canyes

Mestre en arts, publicà a València el 1500 unes Notes , text gramatical per a l’ensenyament del llatí amb exemples en català Hom hi pot remarcar la influència dels autors clàssics —A Nebrija, però, no hi és esmentat— i té un interessant pròleg amb nombrosos recursos literaris

Fou lector de teologia a Calataiud 1352, a Xàtiva 1353 i a París 1355, on rebé el grau de mestre 1358 Fou inquisidor d’Aragó 1360 i provincial de Catalunya 1369 Deixà escrits Quatuor libros super Sententias

Se’n conserven dues composicions, una A Déu primer qui és causa causant , elogi exagerat d’Alfons el Magnànim , escrita després del 1442, i una altra, Per molt pensar so en un pensament , de caràcter amorós, reiterativa i d’estil artificiós Bibliografia Baselga y Ramírez, M 1896 El cancionero catalán de la Universidad de Zaragoza Zaragoza, Cecilio Gasca

Actiu a les principals obres barcelonines del s XIV Vers el 1360 realitzà el sagrari, no conservat, de l’església dels Sants Just i Pastor i possiblement participà en la construcció d’aquest temple El 1361 féu l’altar major de l’església de la Mercè Participà, a partir del 1367, a les obres dels Palaus Reials, succeint Arnau Artaguil a les del Palau Reial menor, on hom finalitzà sota la seva direcció la gran sala, amb sostre aguantat per arcs diafragmes, paviment de taulellets i xemeneia Fou mestre de la seu, on realitzà els primers trams de la volta central de la galeria alta sobre les…