Resultats de la cerca

Jurista a la cort de Lluís IX de França Vidu, prengué l’estat eclesiàstic el 1247 Confirmà Carles d’Anjou com a rei de Sicília i excomunicà Conrad IV, emperador romanogermànic, per la seva campanya italiana Refusà el divorci de Jaume I de Catalunya-Aragó

Es començà a publicar l’any 2002 amb una periodicitat anual i amb un volum d’articles considerable Amb anterioritat, des de la seva fundació, la Societat Catalana de Pedagogia publicava un Butlletí , precedent immediat de l’actual revista El primer director fou Conrad Vilanou i Torrano 2002-11

Publicà 300 números Fou dirigit de primer per Josep Feliu i Codina, i després, per Conrad Roure Hi collaboraren Frederic Soler, Emili Coca i FPelagi Briz, entre d’altres Apelles Mestres en fou el dibuixant més habitual Suspès governativament l’any 1878, durant dues setmanes sortí amb el títol Lo Pregoner

Succeí el seu germà Lluís IV, després d’expulsar el seu nebot Hermann II i la mare d’aquest, Elisabet d’Hongria Antirei de Germània 1246 enfront de Frederic II, fou excomunicat per la dieta de Würzburg El 1247 vencé Conrad IV, fill de Frederic II, però morí al cap de poc temps

El 1115 es casà amb Matilde d’Albon En la lluita per l’imperi sostingué Conrad de Hohenstaufen contra Lotari de Supplinburg A causa d’això, aquest darrer ocupà Torí el 1136 A la mort de Lotari 1137, la ciutat retornà a Amadeu Participà en la segona croada, però morí en arribar a Xipre

L'estudi barceloní Nomada Studio guanya el premi Annie a la millor animació de videojoc per Gris, produït per l'illustrador terrassenc Conrad Roset i estrenat el 2018 Els Annie, organitzats des del 1972 per la divisió de Hollywood de l’Associació Internacional de Films d’Animació ASIFA, es consideren els premis més importants del gènere

Estudià música amb Boi Sabater i Càndid Candi i es llicencià en dret civil Residí en diferents ciutats i hi dirigí orquestres de companyies d’òperes i sarsueles Destacà en l’ensenyament del cant, i fou mestre de Maria Barrientos És l’utor de la música de les obres escèniques de Conrad Colomer Dos carboners , La gardènia i El pobre Maneja

És esmentada ja el 976 amb el nom de Torre de Probes, i amb el nom actual des del s XI ha estat sempre una masia important i modernament s’ha convertit en un veritable museu d’entomologia i folklore gràcies a les colleccions d’insectes especialment papallones i altres curiositats del país que hi han reunit els germans Josep MJoaquim, Lluís, Antoni i Conrad Vilarrúbia

Dirigit primer per Simó Alsina i Clos —s’encarregà de la part artística Ramon Escaler—, posteriorment en foren directors Antoni Ferrer i Codina i Artur Guasch i Tombas Hi collaboraren, entre altres, Conrad Roure, ABori i Fontestà, FUbach i Vinyeta, etc Gaudí d’una certa popularitat, que li permeté d’aparèixer fins el 28 de desembre de 1907 A partir del 1890 publicà anualment un “Almanac”

Aconseguí encerts notables amb Mam'zelle Nitouche 1931 i Sous les yeux d’Occident 1936, aquesta basada en la novella de Joseph Conrad Hom li deu també una insòlita adaptació de L’amant de Lady Chatterley 1955 de David Herbert Lawrence i Un drôle de dimanche 1963 i Le bal du Comte d’Orgel 1969, entre d’altres Descobrí Michèle Morgan i Gérard Philippe