Resultats de la cerca
Es mostren 4610 resultats
la Corona
Serra
Serra dels municipis d’Àger (Noguera) i Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà).
La Corona
Periodisme
Diari barceloní, publicat en castellà del 9 de febrer al 17 de maig de 1843, sota la direcció de Francesc Serra.
Proteccionista, defensor de la Constitució del 1837, protestà dels intents de tractats comercials amb Anglaterra
Llocnou de la Corona
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, de petita extensió, situat al S de la ciutat de València i envoltat gairebé pel terme municipal d’Alfafar.
L’agricultura de regadiu, que aprofita la séquia de Favara i era la base econòmica, ha restat molt reduïda per l’augment de l’edificació La principal activitat industrial són tallers de mobles La població —cas excepcional a l’Horta— tendeix a disminuir El poble 6,5 m alt, que comprèn tota la població del municipi 102 h 2006, llocnouins , és pràcticament unit al d’Alfafar Depengué eclesiàsticament d’Alfafar fins al començament del segle XX, que es construí l’actual església parroquial de Sant Andreu
corona de Castella
Evolució de la corona de Castella
© fototeca.cat
Història
Estat format originàriament amb la unió definitiva (1230), sota Ferran III, dels regnes de Lleó (amb l’antic regne de Galícia) i de Castella (amb la terra de Guipúscoa i la ciutat de Vitòria) i el conjunt de territoris conquerits als musulmans per ambdós regnes: el regne de Toledo (1085) i Extremadura (1229-30).
La corona amplià aviat els seus territoris amb la conquesta dels anomenats regnes de Còrdova 1236, de Múrcia 1243, de Jaén 1246, de Sevilla 1248 i de Niebla 1262, i posteriorment, dels de Tarifa 1292, de Gibraltar 1309, d’Algesires 1344 i de Granada 1492 Incorporà també el comtat d’Àlaba 1200, 1332, la senyoria de Biscaia 1379 i el regne de Navarra 1515, així com les places africanes de Melilla 1497 i el Peñón de los Vélez de La Gomera 1508, les illes Canàries 1500 i els territoris de les Índies Occidentals 1492 Jurídicament, la corona de Castella desaparegué amb les…
corona de victòria
Màrtirs amb la corona de victòria en un mosaic de Sant'Apollinare Nuovo (s VI) de Ravenna
© Fototeca.cat
Ensenyes donades com a premi al vencedor d’un combat, i, en el món cristià, atribuïdes als màrtirs.
corona de Barbotin
Transports
Roda de ferro fos en la qual engranen les baules d’una cadena i que, acoblada a l’arbre de l’argue o del molinet, serveix per a llevar o salpar l’àncora.
Tant la corona de l’argue com la corona o les corones del molinet van proveïdes del corresponent embragatge així, amb el mateix arbre hom pot fer rodar el guardainfant tot tenint trincades les cadenes de les àncores
corona d’espines
Cristianisme
Corona que, per escarni, els soldats cenyiren a Jesús com a rei dels jueus.
En són venerades moltes relíquies Santa Espina
corona d’advent
Folklore
Corona feta de branques d’avet amb quatre espelmes que és penjada (o bé col·locada damunt una taula) durant l’advent: és un costum popularitzat a Alemanya després de la Primera Guerra Mundial, el qual s’ha estès posteriorment en alguns països de l’Europa occidental.