Resultats de la cerca

La seva formació política a FET-JONS  li serví per a fer carrera professional dins els màxims organismes del partit i l’administració pública durant el franquisme Fou director general de patrimoni de l’estat 1962-65, assessor jurídic de FET-JONS 1964-67, conseller nacional 1967-72, delegat nacional d’associacions 1968-69 i ministre de Planificació del Desenvolupament 1973-74 i d’Educació 1974-75 La seva condició jurídica l’habilità per a intervenir dins el Consejo Nacional del Movimiento en la comissió encarregada de la ponència d’actualització política que culminà amb l’aprovació de la Ley…

S’inicià en salt d’alçada i curses de velocitat al Centre Atlètic Laietània, però poc després, entrenada per Norbert de Haro, s’interessà pel salt de perxa El 1996 guanyà el Campionat de Catalunya juvenil tant en pista coberta com a l’aire lliure El mateix any establí el rècord català i estatal absolut, marca que millorà en quatre ocasions 1997 en l’àmbit català L’any 1997 es proclamà campiona de Catalunya en categoria júnior i absoluta Abandonà la competició poc abans de participar en el Campionat d’Europa júnior 1997

Jugà de defensa i formà part de l’equip del Club Esportiu Europa que participà en el primer Campionat de Lliga de primera divisió, la temporada 1928-29 En la campanya següent fitxà per la Unió Esportiva de Sants Jugà un partit amb la selecció catalana el 1929

Començà la seva trajectòria a vint anys, obtingué el primer Campionat de Catalunya amb Miquel Àngel Fernández 1994 i repetí títol els anys 1997 i 1998 amb Joan Frequent i M A Fernández, novament Durant dos anys 1998, 1999 fou copilot de l’equip júnior de Carlos Sainz en els Campionats d’Espanya de rallis de terra, i l’any 2000 passà al Campionat del Món de rallis d’asfalt amb l’equip Skoda, fent parella amb Lluís Climent El 2001 corregué per primer cop el Dakar, el qual guanyà en la categoria de debutant amb José Luis Monterde El 2007, el 2008 i el 2009 acompanyà Nani Roma en la mateixa prova…

Competí representant els clubs Boxa Blanes, Boxa Victòria i Sant Vicenç Es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria del pes lleuger 1978, pes superlleuger 1979, pes gall 1980 i pes ploma 1981 Disputà diverses vetllades pugilístiques al final dels anys setanta a diverses localitats catalanes i integrà la selecció catalana que disputà els campionats estatals de boxa amateur a Las Palmas de Gran Canària 1978

S'inscriu de ple dins el corrent neoclàssic Coneixedor i admirador de l’antiguitat grecollatina, féu encertades traduccions d’Ovidi, Horaci i Virgili De les seves obres destaquen les tragèdies Dido —adaptació del llibre quart de l' Eneida — i Argia —imitació de VAlfieri— Com a poeta, cal recordar la seva composició Triunfo de Ituzaingó

Autor d’una poesia simple i directa, fruit de la seva lluita antifranquista —per la qual fou empresonat 1958, 1964 i 1975—, entre la qual es destaca Escrito en las paredes 1962, premi biennal Lovemanken 1963, Noticias del más acá 1964,  Versos de un tiempo sombrío 1976, Los poemas del bardo 1977, Cantos y cuentos oscuros 1980 i  El testamento de Heiligenstadt 1987 L’any 2007 publicà l’antologia poètica Tercera mitad  

Es formà a l’escola de belles arts de Caracas 1940-45, de la qual esdevingué professor Ultra el treball artístic pròpiament dit, també desenvolupà una important activitat creativa en el camp de la publicitat i el disseny gràfic El 1957 fundà l’Estudio de Artes Visuales, dedicat al disseny gràfic i industrial Des del 1960 residí a París La seva participació en l’exposició collectiva “The Responsive Eye” al Museum of Modern Art de Nova York 1965 el projectà com un dels pioners i principals representants de l’ art cinètic  El 1970 feu una exposició personal al pavelló veneçolà de la 34 Biennal…