Resultats de la cerca

Cursà la carrera d’enginyeria tèxtil, que acabà a la ciutat alsaciana de Moulhouse 1887-89 Fou collaborador d’ Els Follets  1913 —on signava Gnom —, L’Hereu  1913-14 —amb el pseudònim Cabaler —, En Belluguet  1913-16 —on emprà el nom d’ Argentviu —, La Piula , Cu-cut i En Patufet , entre d’altres Assidu participant als jocs florals, és autor de versos de caràcter costumista o històric, i de faules, que recollí en les obres Primerenques 1900, La masia trista 1910, De les golfes , Rurals , i en l’antologia Poesies sd, de la collecció “Lectura Popular” També és autor del monòleg en…

De formació autodidàctica, collaborà en diverses publicacions periòdiques com ara La Barretina , La Creu del Montseny , Lo Pensament Català , Cu-cut i Bon Seny , entre d’altres És autor de peces teatrals moralitzadores que es representaren en societats catòliques, amb repartiment exclusivament masculí Destaquen Furor pessebrista 1897, estr 1896, el monòleg en prosa L’home roig 1913, estr 1910, L’hostal de la serena s d, inclosa en la collecció “Lectura Popular”, la comèdia de costums La mort de l’avi 1898, estr 1897 i els drames Lo roure centenari 1897, El castell de Montsoliu…

Estudià medicina a Barcelona, on exercí, i aviat es distingí per les seves collaboracions a la Revista de Higiene  i el Boletín de Medicina y Farmacia Collaborà també a La Renaixença , L’Esquella de la Torratxa , L’Aureneta i Cu-cut , sovint amb els pseudònims d’ Enric Xarau i Jordi Muntaner Publicà obres de tema mèdic, com Fecundación artificial humana 1882 i  Banys de mar 1901, i de tema històric i literari, com La prostitución 1894 i la novella  L’abim 1911, teatrals, com Lo trinxeraire 1899 i Misèria 1912, la narració breu Blanca d’Alamany  1919 i unes Tradicions de Llívia , publicades…

Anomenat caparrós blau , hom el prepara per l’acció de l’àcid sulfúric sobre residus de coure CuO + 2H + SO 4 = →Cu + + SO 4 = +H 2 O pentahidratat CuSO 4 5H 2 O, es presenta en forma de cristalls triclínics blaus que, en calent, perden llur aigua d’hidratació i es transformen en pólvores blanques, les quals s’acoloreixen de nou en contacte amb l’aigua Juntament amb el sulfat ferrós, hom l’utilitza per a tenyir, en negre o en morat, llana i seda És molt emprat en l’electrometallúrgia i la galvanoplàstia i com a generador d’hidròxid de coure en el brou bordelès En solucions…

Collaborà a les revistes  Joventut , Torrent 1900-02 i Cu-cut 1902-13 Prescindí dels corrents narratius del segle XX i conreà un tipus de literatura de caràcter costumista i amb poques pretensions literàries, d’entreteniment Les seves obres destaquen per la capacitat d’observació i per l’evocació d’ambients i personatges típics de la menestralia barcelonina Aplegà narracions i articles de costums a Pàgines festives 1906, Barcelona típica 1914, Tres narracions 1930, premi Concepció Rabell 1932 i De l’última collita s d També publicà les novelles L’oncle Magí 1910, Gent del barri…

Collaborador de La Veu de Catalunya i Cu-cut , dirigí D’Ací i d’Allà 1919-24 i fundà les revistes Futurisme i Actualitats 1924, que també dirigí Publicà un bon nombre de novelles d’un valor desigual, com Els adéus 1924, Ídol vivent 1928, Les dues germanes 1923, L’etern retorn 1924, La desventura de Tomàs Salom 1925, Una dona 1925 i Camins de dolor 1926 També és autor del recull de narracions Vides humils 1929, publicat pòstumament, i de diverses comèdies Mal d’amor , Per damunt les boires i El casquet i la boina anglesa Traduí La passatgera 1926, de Guy de Chantepleure, i Vida…

Estudià a l’escola de belles arts de Palma A començament de segle s’installà a Barcelona i collaborà en revistes satíriques catalanes La Tomasa , Cu-cut i especialment L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia , amb els pseudònims de Sancho, Caray d’H i Picarol , amb el qual es féu popular també collaborà a L’Asino de Roma, Frivolidad de Mèxic i Chicago Tribune El 1928, en tornar de Chicago hi havia tingut una botiga d’antiquari, es retirà a Palma, on installà les Galeries Costa Es dedicà a activitats artístiques i d’antiquari i fou el promotor de la urbanització…

Llicenciat en lletres, fou fundador i president de l’Orfeó Gracienc i secretari de la Unió Catalanista Escriví comèdies i collaborà a Cu-Cut , on, del 1910 al 1912, emprà el pseudònim Flavius per als seus versos satírics sobre l’actualitat política i social També escriví a L’Esquella de la Torratxa , La Tralla , El Renaixement , La Veu Gracienca  i La Veu de l’Empordà , entre d’altres Guanyà alguns premis de poesia i actuà de mantenidor als Jocs Florals del 1924 Escriví l’assaig Art i monuments Catalunya 1926, i el 1951 publicà l’inventari Els pseudònims usats a Catalunya , on n’…

Cristallitza en el sistema monoclínic, en formes prismàtiques Es presenta també en masses compactes És de color blau de lluïssor vítria, translúcida i òpticament biaxial positiva Té exfoliació perfecta, duresa 3,5-4 i pes específic 3,77 Es transforma en malaquita per addició d’una molècula d’aigua, amb pèrdua d’una de CO 2 Es troba associada amb altres minerals cuprífers, a Barraburra Austràlia, Tsumeb Namíbia i Arizona Antigament era emprada com a pigment blau i actualment en la fabricació d’objectes d’artesania i ornamentació

Mineral aparentment amorf, d’estructura en forma de ronyó, superfície aspra i fractura concoidal Té una duresa 4,5-5 i un pes específic 4-4,1 És de color verd maragda Hom l’ha trobat a Frenenstadt Selva Negra i Cornwall