Resultats de la cerca
Es mostren 268 resultats
Lluís de Requesens i de Relat
Història
Cavaller.
Senyor de la baronia d’Altafulla i de la Nou El 1396 participà en l’expedició de Sicília i el 1408 en la de Sardenya El 1411 fou designat membre de la vint-i-quatrena que havia d’elegir els compromissaris a Casp durant l’Interregne, però en no acceptar fou substituït per Macià Despuig Fou un aferrissat antiurgellista, i a això es degué el seu enriquiment i el nomenament de governador general de Catalunya 1415-26, càrrec que estigué vinculat a la família durant prop d’un segle Fou també batlle general de Catalunya i es casà amb Constança de Santa Coloma, que li aportà la castlania…
batalla d’Almenara
Història
Militar
Batalla que tingué lloc al S de la vila d’Almenara (Plana Baixa) el 18 de juliol de 1521.
Fou el primer enfrontament important entre les tropes d’Alfons d’Aragó i de Portugal, duc de Sogorb, i les forces agermanades —més de sis mil homes— comandades pel jurat de València Jaume Ros Constituí, malgrat el nombre superior d’aquests darrers i l’entusiasme de “guerra santa” suscitat per la presència de moriscs entre les tropes ducals, la primera derrota important dels agermanats valencians, a causa de la qual perderen definitivament el ja insegur control que havien adquirit el Maestrat Sembla que la sort favorable al duc fou ocasionada per la intervenció de la cavalleria, comandada pel…
Luis de Villafranca
Música
Teòric musical possiblement andalús, actiu cap a mitjan segle XVI.
Exercí com a mestre dels escolans i instructor de cant pla a la catedral de Sevilla Sembla que la major part de la seva trajectòria professional es desenvolupà en aquest centre, del qual es retirà el 1576 L’any 1565 publicà a Sevilla un opuscle de cinquanta-una pàgines dedicat al cant pla i titulat Breve instrucción de canto llano, así para aprender brevemente el artificio del canto como para cantar epístolas, lecciones, profecías y evangelios, y otras cosas que se cantan , que meresqué l’aprovació i els elogis de Pedro Fernández de Castilleja i Francisco Guerrero En aquest text, l’autor…
Castells i edificacions militars del Baix Ebre anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells i les edificacions militars del Baix Ebre i el Montsià anteriors al 1300 M LI Ramos L’Aldea Castell de l’Aldea Torre de Vinaixarop Torre de Burjassénia Torre de la Candela Alfara de Carles Castell de Carles L’Ametlla de Mar Castell de Sant Jordi d’Alfama Benifallet Castell de Som Camarles Castell de Camarles Castell de la Granadella Torre de l’Antic Paüls Castell de Paüls Tivenys Casa forta de Tivenys Tortosa Ciutat de Tortosa Castell de la Suda o de Sant Joan Torre d’en Pinyol o del Prior Torre d’en Corder o d’en Despuig Castell de Campredó Construcció de la…
Francesc Martorell i de Luna
Historiografia catalana
Historiador.
Ciutadà de Tortosa Fou músic i impressor Escriví una història de Tortosa titulada Historia de la Santa Cinta 1926 L’any següent fou canviada la portada i el títol pel d’ Historia de la antigua Hiberia Per elaborar aquesta obra consultà els arxius capitular, municipal i el dels Reials Collegis de Tortosa i l’Arxiu Reial de Barcelona, i també l’obra de Cristòfor Despuig, Los colloquis de la insigne ciutat de Tortosa , una de les seves fonts principals, de la qual manllevà informació Bibliografia Muñoz, JH Querol, E “Francesc Martorell i de Luna Aspectes d’un home polivalent”, Nous…
, ,
Bartomeu Pou i Puigserver
Filosofia
Literatura
Filòsof i humanista.
Vida i obra Jesuïta 1746-73, filòsof i bon coneixedor dels clàssics grecs i llatins, treballà per a la renovació pedagògica basada en els clàssics Ensenyà humanitats clàssiques 1755-59 al collegi de Sant Bernat i a la Universitat de Cervera, on esdevingué un dels més íntims de Josep Finestres i s’inserí plenament en la cultura cerverina Hi publicà els seus Ludi rhetorici et poetici 1756 A Tarragona 1759-60 guanyà l’amistat del canonge Ramon Foguet, amb el qual mantingué una correspondència constant des d’Itàlia Essent professor de filosofia a Calataiud 1760-63, hi escriví i publicà…
,
coves d’Artà
Cova
Coves naturals que, malgrat llur denominació generalitzada, es troben dins el terme municipal de Capdepera, a la costa oriental de Mallorca.
L’entrada s’obre a la mar, al cap Vermell L’acció càrstica es beneficià d’un anticlinal buidat a la calcària juràssica i de 5 o 6 grans diàclasis verticals són característiques del coval —que penetra uns 300 m horitzontalment— les altes voltes i formacions d’estalactites i d’estalagmites força desenvolupades, una de les quals ateny 22 m L’exploració sistemàtica arrenca del final del s XVIII, sota la inspiració del cardenal Despuig, però hom trobà inscripcions dels s XVI i XVII el 1896 fou estudiada per Martell L’atracció turística ha donat peu a una curiosa i, sovint, ridícula nomenclatura Ha…
Joan Francesc Cervera
Música
Teòric musical valencià.
Vida Es dedicà a l’ensenyament del cant a Saragossa i en altres ciutats de la Península La seva principal aportació teòrica -en realitat un recull de les aportacions d’autors anteriors F Tovar, G Despuig, G Martínez de Bizcargui, M de Tapia- es troba en el tractat Arte y summa de canto llano compuesta y adornada de algunas curiosidades València, 1595 L’obra tingué l’aprovació de Philippe Rogier i inclou un sonet laudatori de Lope de Vega Fou bastant citat per Cerone i altres teòrics espanyols en els seus tractats sobre cant pla Sembla que preparà una obra més ambiciosa sobre cant…
Contracte de construcció de la reixa de l’altar major de la catedral de Vic
Art gòtic
Data 7 de febrer de 1427 El capítol de la catedral de Vic acorda amb el ferrer de Cervera Joan Despuig que aquest faci una reixa davant l’altar major de Sant Pere, segons la mostra o dibuix que Despuig els presentà En nom de nostre senyor Jesucrist Amén 1 “Capítols concordats entre lo honorable capítol de Vich, de una part, e l’onrat en Johan dez Puyg, mestre de ferre de la vila de Cervera, en e sobre la obra de las rexes de ferre devall scritas, de la altre part Primerament, és concordat que lo dit Johan dez Puyg farà unas rexes de ferra bo e reebedor devant l’…
Pius VII
Cristianisme
Nom que adoptà Gregorio Luigi Barnaba Chiaramonti en esdevenir papa (1800-23).
Bisbe de Tívoli 1782 i d’Imola 1785 i cardenal 1786, fou elegit papa a Venècia gràcies en part als esforços del cardenal Antoni Despuig Acollí els desigs de Napoleó de signar un concordat 1801, de coronar-lo emperador 1804, però no, per contra, de prendre part en el blocatge antibritànic, actitud que provocà l’ocupació dels Estats Pontificis 1808, la supressió del poder temporal papal maig del 1808 i el propi exili a Savona i a Fontainebleau 1808-14, on l’emperador pogué arrencar-li un concordat que legalitzava el gallicanisme Recuperada la llibertat i els Estats Pontificis en el congrés de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina