Resultats de la cerca

Bé que estudià biologia marina a la Universitat de Stanford, molt aviat se li desvetllà la vocació literària i, després de diverses provatures, aconseguí, amb Tortilla Flat 1935, l’èxit que el donà a conèixer, combinant una estructura novellística rebuscada amb una història de les classes menys privilegiades a Monterey que desencadenà una gran polèmica nacional La seva preocupació social es palesà també en In Dubious Battle 1936, on el tema central és la vaga d’uns veremadors californians, i en especial en The Grapes of Wrath 1939, novella amb la qual guanyà el premi Pulitzer Durant la Segona…

Proposà explicacions de la dinàmica de les falles, de les intrusions ígnies, de l’alineació dels esquists i del vulcanisme Donà una primera explicació sobre les línies de Becke important mètode de l’òptica mineral

Format al Girona HC, en edat júnior passà al CP Tenerife 1996-97 i debutà a primera divisió La següent temporada fitxà pel CP Jonquerenc, de la mateixa categoria, amb el qual pujà a la divisió d’honor Tornà al Tenerife 1999-00 –a la màxima categoria– i un any després fitxà pel Blanes, amb el qual fou campió de la Copa del Rei 2001 i guanyà una Golden Cup 2006 La temporada 2010-11 fitxà pel CP Vic, amb el qual conquerí la Supercopa d’Espanya i es retirà Formà part de la selecció catalana que guanyà el Mundial B de Macau 2004

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona Com a timoner, fou campió d’Espanya en dos amb timoner 1955 Competí en els Jocs Mediterranis 1955 en dos amb timoner, també a la canya

Estudià al Royal College of Music abans de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, i en acabar el conflicte continuà els estudis amb J Ireland Durant les primeres dècades del segle XX, la seva música estigué marcada per la influència de F Delius i J Ireland, i treballà en peces petites i de caràcter líric Three Piano Pieces , 1919 De la seva obra cal destacar l' String Trio 1931, que establí el seu estil i el situà entre els principals compositors del moment Amb la Symphony in G minor 1934-37, començà una sèrie d’obres de més envergadura que demostren l’altra cara de la seva personalitat…

Participà en diverses expedicions científiques a Grenlàndia 1929, als grans llacs africans 1930-32 i a les illes Malvines 1947-50 Dirigí, juntament amb sir Edmund Hillary, l’expedició britànica que travessà l’Antàrtida 1955-58 recorrent el pol sud Publicà, amb Hillary, The Crossing of Antarctica 1958 i Antarctic Adventure 1959 Del 1958 al 1973 fou director del British Antarctic Survey Rebé el títol de sir el 1958 Escriví l’autobiografia A Time to Speak 1990

Format al Conservatori Superior de Música de Barcelona, realitzà estudis de composició amb J Soler i de direcció d’orquestra amb A Ros Marbà L’any 1985 inicià la seva carrera com a director amb la creació del grup instrumental Barcelona 216, que continua dirigint guardonat l’any 2000 amb el Premi Ciutat de Barcelona, i fou director assistent de la Joven Orquesta Nacional de España fins el 1987, de l’Orquestra Nacional d’Espanya l’any 1988, i de l’Ensemble InterContemporain de París, expressament convidat per Pierre Boulez, l’any següent Des del 1990 dirigeix assíduament les principals…

Fill de Frederic Soler Pitarra Pintor, format en una acadèmia particular de Barcelona, es dedicà a temes literaris i religiosos, paisatges, marines i escenes de gènere Té obres al Museu Nacional d’Art de Catalunya Com a literat escriví comèdies i peces breus Bon jan qui paga , 1889, i La feina d’en Jafà , 1893, adaptades del francès, i Mar grossa , 1895, la tragèdia Hidromel 1892, el poema dramàtic La llar 1897, basat en el poema L’escó , del seu pare, i la sarsuela La roca de les mentides Publicà uns Quadros de costums 1904, antimodernistes Poemes i narracions seves foren premiats als…

Vida i obra D’origen social benestant, després d’estudiar el batxiller als Escolapis cursà la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1889, i es doctorà a Madrid el 1890 Es dedicà professionalment a l’exercici de l’advocacia, fins que el 1901 entrà, gràcies a Eusebi Güell, com a soci fundador i secretari general del consell d’administració en la Companyia Asland Fou membre de diverses corporacions i entitats cíviques en què collaborà de manera molt activa, entre les quals cal destacar els Jocs Florals, el Collegi d’Advocats, l’Ateneu Barcelonès, el Patronat de la…

Fill de Jordi Maragall i Noble i germà de Pasqual Maragall i Mira Economista de professió, del 1958 al 1970 treballà per a empreses publicitàries Aquest any entrà a l’Ajuntament de Barcelona, dins del qual fins el 2003 ocupà diversos càrrecs tècnics i polítics en el Partit dels Socialistes de Catalunya , partit del qual fou cofundador el 1976 i membre de la comissió executiva Exercí, entre d’altres, els càrrecs d’economista del Gabinet Tècnic de Projectes, director general de l’Institut Municipal d’Informàtica, gerent de l’Institut Cartogràfic de Barcelona, regidor d’Hisenda i Funció Pública…