Resultats de la cerca

Ingressà a l’exèrcit el 1959 Llicenciat en física i matemàtiques 1976, inicià una brillant carrera militar en les guerres araboisraelianes  dels Sis dies 1967 i del Yom Kippūr 1973 Cap de l’estat major 1991, el 1994 fou un dels signants de l’acord de retirada de les tropes israelianes de Gaza i Jericó i d’un tractat de pau amb Jordània Ministre de l’interior del govern laborista de Yitzhak Rabin 1995 i, en 1995-96, d’afers estrangers del de Shimon Peres Primer ministre 1999, constituí el govern de coalició Un Israel liderat pels laboristes Malgrat la implicació dels EUA en les diverses…

Precursor de l’aviació catalana i estatal, l’any 1908 fundà juntament amb Josep Comas Solà l’Associació de Locomoció Aèria Dirigí el butlletí de l’associació i el 1910 creà Aviación , la primera revista d’aviació de Catalunya Fou secretari de l’aeroclub, un dels organitzadors de la Primera Exposició d’Aviació de Barcelona i formà part de la comissió organitzadora del primer vol de Catalunya, protagonitzat per Julien Mamet al febrer del 1910 També participà en la constitució de l’Aeroclub de Catalunya el 1916

Conegut amb els sobrenoms  d' el Canari o el Crack de Gràcia , s’inicià el 1922 directament com a professional Sempre a les ordres d’Àngel Artero, entrenà al Punching Ball Club de Gràcia Fou campió de Catalunya 1924-27, d’Espanya 1929 i d’Europa 1929 del pes ploma Defensà amb èxit el títol continental en vuit ocasions, fins que el 1934 l’abandonà sense combatre Conservà el títol estatal fins a la seva retirada, al febrer del 1935, després de perdre davant el campió del món de la categoria, el nord-americà Freddie Miller, el qual retingué el títol Al llarg de la seva carrera…

Informava sobre esports en general com basquetbol o motociclisme, tot i que parava especial atenció al món del futbol Es venia els dilluns amb la crònica dels partits del diumenge, des de primera divisió fins a regional B En fou director José Zubeldia i hi collaboraren Pérez de Rozas i el dibuixant Muntañola, entre d’altres La capçalera mostrava una composició de l’escut de Barcelona i de les anelles olímpiques

Primer marquès de Mont-roig 21 de febrer de 1887 Fou diputat per Vic 1869-71, i el 1871, governador civil de Girona i, més tard, de Castelló de la Plana Fou diputat a corts per Granollers 1871-72, 1881-83, 1883-84, 1884-86, 1886-87, 1891-93, 1893-95 i 1898 i per Cuba 1881-84, i senador vitalici des del 1898 L’any 1872 fou nomenat secretari de la presidència del Consell de Ministres i el 1883 Director General del Deute Primerament formà part del partit progresista, posteriorment del liberal de Sagasta i, finalment, del conservador de Maura 

Es formà al Conservatori de Bolonya, on estudià violoncel i composició Primer violoncel de l’orquestra del Teatro Comunale de Florència 1936-66, des del 1942 fou professor d’aquest instrument al Conservatori de la ciutat de Florència A partir de l’any 1960 s’especialitzà en la música electrònica Creador de l’Estudio di Fonologia Musicale S2FM, impartí cursos al conservatori florentí i també a la Universitat d’Indiana EUA Si bé les seves primeres obres, compostes cap a la dècada dels anys quaranta, mostraven una estètica pròxima a la dels compositors italians anteriors a la Primera Guerra…

De ben petita marxà a viure a Barcelona amb la seva família Migfondista, pertanyé al FC Barcelona des del 1969 i al Centre Gimnàstic Barcelonès Fou campiona de Catalunya de 800 m 1970, 1971, de 1500 m 1970, 1971 i de cros individual i per equips 1971 Així mateix, tingué els rècords catalans de 800 m, de 1500 m, de 4 × 800 m amb el FC Barcelona, que també fou rècord d’Espanya i de 1500 m en pista coberta, entre els anys 1970 i 1971 Es retirà de la competició esportiva el 1973

Format a l’escola de Radiodifusió, el 1957 s’incorporà a Ràdio Joventut de Barcelona i el 1960 entrà a Ràdio Nacional d’Espanya El 1966 retransmeté el Campionat Mundial de futbol Als anys seixanta i setanta presentà a Televisió Espanyola nombrosos programes d’entreteniment i esportius, com Más lejos 1971 i Polideportivo 1973 Retornà a la ràdio esportiva amb programes com Radiogaceta de los deportes , de Ràdio Nacional d’Espanya 1973-76, i Catalunya Ahora 1981 Obtingué molts reconeixements, com els premis Ondas 1969, 1973, Antena de Oro 1972 i TP de Oro 1972, la medalla de plata al mèrit…

S’inicià a l’Agrupació Ciclista Montjuïc i es professionalitzà l’any 1927 Participà en diverses edicions de la Volta Ciclista a Catalunya L’any 1935 guanyà el Trofeu Masferrer i aconseguí el rècord de victòries consecutives al circuit de la font del Gat de Montjuïc Fou tercer a la cursa francesa entre Poitiers i Samur 1928 i al Gran Premi de Biscaia 1937 El 1943 establí el rècord català de l’hora a Vilafranca del Penedès També baté el rècord espanyol de 100 km individual en pista El 1960 rebé un homenatge de l’AC Montjuïc, que instaurà el Trofeu Ricard Ferrando Emigrà als Estats Units

Membre del Club Natació Atlètic, participà en la primera Travessia del Port de Barcelona l’any 1926 Acabada la Guerra Civil, tornà al club com a directiu Posteriorment en fou el president durant nou anys 1948-57 D’altra banda, collaborà amb el comitè de competició de waterpolo de la Federació Catalana de Natació L’any 1966 rebé la medalla d’or de serveis distingits de la federació espanyola