Resultats de la cerca
Es mostren 597 resultats
Georges Vantongerloo
Escultura
Pintura
Escultor i pintor flamenc.
Format a Anvers S'adherí al grup De Stijl i en fou un dels homes clau fins el 1921 Influí molt en l’arquitectura, que també practicà Establert a París el 1928, hi fou vicepresident del grup Abstraction-Création 1931-37 Deixà la rigidesa rectilínia del neoplasticisme el 1938 i s’abocà a la línia corba Nucleus , 1946
Georges Valmier
Pintura
Pintor francès.
Fou influït pel cubisme, del qual passà a l’abstracció ajudat per la seva condició de músic Féu la primera exposició a París el 1921 Moltes de les seves obres són d’inspiració musical Fuga Salomon Guggenheim Museum, Nova York
Georges Sebastian
Música
Nom amb el qual és conegut el director d’orquestra hongarès György Sebestyén.
Format amb Kodály i Bartók, el 1912 fou nomenat director de cor de l’òpera de Munic i, l’any següent, director assistent de Bruno Walter de l’orquestra simfònica fins el 1923 Posteriorment, dirigí, entre d’altres, l’Òpera de Berlín 1927-30, l’Orquestra de la Ràdio de Moscou 1931-37 i diverses orquestres dels EUA 1938-45, especialment la de Scranton, a Pennsilvània 1940-45 Retornat a Europa, s’establí a París, on fou titular de l’orquestra de l’Opéra des del 1947 Fou un especialista del repertori postromàntic alemany
Georges Schéhadé
Literatura francesa
Escriptor libanès d’expressió francesa.
Debutà amb un recull poètic, Étincelles 1928, d’influència surrealista, però destacà sobretot com a autor dramàtic Monsieur Bob'le 1951, Histoire de Vasco 1956, Le voyage 1961 i L’habit fait le prince 1973 Publicà la novella Rodogune Sinne 1947
Georges Saupique
Escultura
Escultor francès.
Fou professor de l’escola de Belles Arts de París 1945-59 Són seves la decoració de l’església de la Ciutat Universitària de París 1933-36, el Monument al mariscal Leclerc , d’Estrasburg 1951, el Memorial de Mont-Valérien, Illa de França 1959, i la restauració i substitució de les escultures malmeses de la catedral de Reims
Georges Sorel
Filosofia
Literatura francesa
Pensador i escriptor francès.
Estudià a l’École Polytechnique de París i fou enginyer de camins L’any 1892 abandonà la seva professió per dedicar-se a l’estudi i a la difusió de les seves idees en llibres i publicacions periòdiques Rebé la influència de Nietzsche, Marx, Proudhon i Bergson Atacà el parlamentarisme dels polítics socialistes i esdevingué el teòric principal del sindicalisme revolucionari Formulà la teoria del “mite històric”, o idea que dóna a les masses la voluntat d’actuar, i l’aplicà a la vaga general, que havia de dur el proletariat a…
Georges Simenon
Literatura francesa
Novel·lista belga d’expressió francesa.
Dedicat primerament al periodisme, des del 1928 conreà la novella, sota diversos pseudònims, amb una temàtica molt variada autobiografia, problemes socials, costums de vida provinciana, novella psicològica, etc, però excellí sobretot en la novella policíaca, gènere que renovà i dotà de qualitat literària, aprofondint en l’anàlisi psicològica dels personatges, amb el qual aconsegueix veritables creacions Una de les més populars és la de l’inspector Maigret, protagonista d’una llarguíssima sèrie Del conjunt de la seva obra cal destacar Maigret 1934, Le chien jaune 1936, L’homme qui regardait…
Georges Seurat
Pintura
Pintor francès.
Format a l’École des Beaux-Arts de París 1878-80 Estudià a fons la teoria del contrast simultani dels colors de Michel-Eugène Chevreul i tractà d’aplicar-la a la pintura i creà el neoimpressionisme La seva obra Un bany a Asnières Londres, Tate Gallery, primera peça important neoimpressionista, fou rebutjada al Salon del 1884, circumstància que provocà la fundació immediata del Salon des Artistes Indépendents com a plataforma dels dissidents de l’art nou Altres obres famoses d’ell, Un diumenge d’estiu a l’illa de la Grande Jatte 1884-86, Chicago Art Institute —presentat a la vuitena exposició…
Georges Straka
Lingüística i sociolingüística
Fonetista i romanista francès.
Doctor per les universitats de Praga i d’Estrasburg, en aquesta darrera desenvolupà una intensa tasca docent, investigadora i i organitzadora Impulsà la Revue de linguistique romane des de la seva reaparició el 1953 i fundà també els Travaux de Linguistique et de Littérature 1963 Publicà estudis molt variats, entre els quals destaquen els dedicats a la fonètica experimental, a la cronologia relativa dels canviaments fonètics del llatí a les llengües romàniques, i a la dialectologia francoprovençal En el Centre de Philologie Romane d’Estrasburg, dirigit, per ell, se celebrà, gràcies a la seva…
Georges Annenkov
Cinematografia
Creador de vestuaris i decoracions per al cinema, d’origen rus i naturalitzat francès.
Arribà a França amb Chagall i Jean Pougny, després de dirigir a l’URSS la pantomima de massa La presa del Palau d’Hivern Treballà per a Friedrich W Murnau, Orson Welles, Jean Delannoy, Jean Cocteau, i especialment per a Max Ophüls La Ronde 1950 i Lola Montes 1955
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina