Resultats de la cerca
Es mostren 1369 resultats
filera

A, filera per a barres massisses; B, filera per a tubs; 1, portafilera; 2, filera; 3, bloc per a extursió; 4, agulla; 5, guia; 6, punxó; 7, empenyidor
© fototeca.cat
Tecnologia
Eina per a roscar cargols i barres metàl·liques que consisteix en una caixa cilíndrica, interiorment buida i proveïda d’unes dents que, en introduir-hi la tija o barra, hi afaiçonen el filet de la rosca.
La filera pot ésser d’accionament manual muntada sobre un porta-fileres o bé pot ésser accionada mecànicament roscadora
Jaume Escalas i Real
Literatura
Metge i escriptor.
Fou director del manicomi provincial de Palma del 1920 al 1963, escriví Aquella ciudad de Palma 1954, tres memòries sobre la història de l’assistència psiquiàtrica a les Balears, una guia de les Balears, i una guia de Mallorca que del 1933 ençà ha conegut cent edicions en nou idiomes
Artur Osona i Formentí

Artur Osona i Formentí
© AF CEC
Excursionisme
Literatura catalana
Excursionista, escriptor i publicista.
Desenvolupà una gran activitat en el món de l’excursionisme Collaborà a La Renaixença , al Diario de Cataluña i als butlletins de l’Associació d’Excursions Catalanes AEC i de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques Publicà nombroses guies itineràries de gran difusió, amb tocs descriptius i costumistes no exempts d’interès literari, entre les quals Una excursió a la muntanya de Montseny 1876, 1880, 1886, 1893, 1899, Una excursió a la Schwarwald Selva Negra i llegendes de l’encontrada 1888, Més excursions pels Alpes 1891, Guia de l’Alt Pla de Barcelona i del Baix…
, ,
Gaietà Cornet i Mas
Literatura catalana
Enginyer industrial, taquígraf i escriptor.
Fundà la Revista Industrial el 1856 i presidí la secció de propaganda de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 Fundà i presidí l’Acadèmia de Taquigrafia i la Revista Taquigráfica 1874 Entre el 1858 i el 1860 publicà regularment al setmanari La Antorcha Manresana una “crònica barcelonesa”, esporàdicament en llengua catalana, en què relacionà la iniciativa de publicació de Los trobadors nous i de la creació dels Jocs Florals amb la modernització del país i la restitució dels principis de catalanitat Publicà obres de divulgació, articles —sobretot al Diario de Barcelona — i guies de…
,
postilló
El qui guia els cavalls d’un carruatge cavalcant-ne un.
guiar
Dirigir el moviment (d’alguna cosa) per mitjà d’una guia.
hipòtesi de treball
Hipòtesi que hom pren com a guia d’una investigació científica.
Francesc Masclans i Girvès
Botànica
Educació
Botànic i pedagog.
Exercí la carrera de magisteri Autor de dues obres divulgadores molt reeixides i reeditades, Guia per a conèixer els arbres 1958 i Guia per a conèixer els arbusts i les lianes 1963, publicà també Els noms vulgars de les plantes a les terres catalanes 1954 —que complementà notòriament en una segona edició 1981 intitulada Els noms de les plantes als Països Catalans —, Flora del Segrià i de l’Urgell 1966, Els noms catalans dels bolets 1975 i monografies sobre la flora de les muntanyes de Prades i els gèneres Rosa i Coris en la regió mediterrània occidental El 1995 fou…
gil
Indústria tèxtil
Màquina estiradora emprada en la preparació de filatura de fibres llargues, especialment de la llana.
El mecanisme d’estiratge té dos parells de cilindres, entre els quals hi ha un llit d’agulles que serveix de guia a les fibres mentre es produeix l’estiratge Aquest llit és format per barretes d’agulles juxtaposades que van avançant a la mateixa velocitat que les fibres que surten dels cilindres d’entrada, fins que aquestes són preses pels cilindres d’estiratge que volten a major velocitat, i aleshores llisquen entre les agulles que els serveixen de guia En el gill intersecting hi ha, a dalt, un segon llit d’agulles, les quals s’intercalen entre les de baix En el…
Ramon Salas i Ricomà
Grup escolar de Falset (1909), obra de Ramon Salas i Ricomà
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1873 a Barcelona Arquitecte provincial 1890 i diocesà 1894, a més d’acadèmic corresponent de San Fernando Construí la plaça de toros 1885 i el monument a Roger de Lloria 1889 de Tarragona, i la façana de la casa de la ciutat de Valls projecte del 1896 Entre les obres de restauració de monuments antics, cal remarcar l’ampliació de la sagristia de la seu tarragonina, la consolidació dels fonaments del Pilar de Saragossa, amenaçats per les infiltracions de l’Ebre, i diverses obres en el monestir de Poblet Publicà Guía Histórica y Artística del Monasterio de Poblet 1893 —de la qual…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina