Resultats de la cerca

Aquest patrimoni jurisdiccional s’havia anat formant a base de les baronies del Cabrerès i d’altres baronies que anaren infeudant-se durant els s XI i XII els vescomtes de Girona vescomtat que es vinculà a aquesta família, posant sota llur potestat altres barons Enllaços matrimonials i compres i, sobretot, la creació del comtat d’Osona el 1356, amb la ciutat de Vic i els territoris d’una llegua al voltant seu, i la unió del vescomtat de Bas el 1352, completaren el conjunt, dins el qual, tanmateix, hi havia els enclavaments de Sant Celoni que pertanyia als hospitalers i la vall de Gualba i el…

La lliga, integrada per l’emperador Leopold I, Espanya, Suècia, els prínceps alemanys i Holanda, tenia per objecte d’exigir el compliment dels tractats de Nimega 1678 i Ratisbona 1684 i de defensar la integritat dels territoris aliats La invasió del Palatinat per part de Lluís XIV obligà la lliga a defensar-se, i el 1689 Guillem d’Orange, stadhouder de les Províncies Unides i rei d’Anglaterra, entrà també a la coalició Jaume II, amb l’ajuda francesa, intentà aleshores la reconquesta del tron d’Anglaterra La guerra de la lliga d’Augsburg s’estengué també a la mar i a les colònies angleses i…

Es tracta d’una antiga església i priorat canonical situat en un petit turó conegut com el puig de sant Corneli, de 244 m d’altitud, que fa de límit entre els municipis de Fogars de Tordera i Tordera Segons la tradició, la capella i una casa que tenia al costat foren destruïdes durant la Guerra del Francès Al lloc hi ha notables ruïnes que seria interessant excavar per conèixer-ne la disposició Al començament de l’any 1200, Pere Gros de Fogars i els seus familiars van donar a Guerau i companys el puig de Montells perquè, amb el consentiment del bisbe de Girona, hi edifiquessin una església en…

Situació Al nord de Gaserans, sobre el turó més alt de la zona, hi ha la Torre de la Mora S’hi albira tot el pla de Gaserans, territori evidentment agrícola, i amb claredat el castell de Montsoriu Mapa 365M781 Situació 31TDG632303 Hom hi arriba per la carretera d’Hostalric a Sant Celoni A la dreta s’agafa el camí veïnal que porta a Gaserans, des d’on s’arriba a Can Lledó Un camí de bosc mena quasi fins al cim del turó MBM Història Aquesta antiga torre de guaita, del terme feudal del castell de Montsoriu, comunicava el castell amb un sector de la part baixa del terme o planura de…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ediciones JAlfonso Barcelona ARGUMENT Baixant de la Font del Gat 1922 d’ Amichatis i Gastó AMàntua GUIÓ Amichatis , GAMàntua FOTOGRAFIA Luis Rodríguez Alonso blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Marina Torres Marieta, James Devesa Pauet, Xavier de Rivera Sebastià, Josep Santpere el batlle, Rosita Hernàez la pentinadora, Blanca Muñoz la Taneta, Sra Arquimbau Sra Sió, Alexandre Nolla, Francesc Tressols, José Alfonso, Enric Guitart, Ricard Alís ESTRENA Barcelona, 04061927 Sinopsi A la Barcelona del 1840, durant la primera guerra Carlina, Marieta és festejada per…

Segon fill del comanador major de Sant Jaume a Castella, Juan de Zúñiga y Avellaneda, i d’Estefania de Requesens i Roís de Liori, el cognom de la qual anteposà al del pare per raó d’herència Patge del príncep hereu Felip, a la cort de Castella, deixeble de Cristòfor Calvet d’Estrella, acompanyà el príncep en el seu casament amb Maria de Portugal 1545 El 1546, a la mort del seu pare, l’emperador Carles V el nomenà comanador major de Castella a l’orde de Sant Jaume Després d’una estada a Flandes, a la cort, retornà a Barcelona 1549 dos anys després hostatjà al palau menor el príncep Felip El…

Es caracteritza per l’austeritat vot de vida quaresmal perpètua dins el convent i fora del convent, l’apostolat de l’oració, la predicació i l’ensenyament allò que hom anomena vida mixta S'estengué molt ràpidament per Itàlia, Occitània, França i Alemanya L’aragonès Bernat de Boïl, abans ermità i superior dels ermitans de Montserrat, introduí, a partir del 1493, l’orde a la corona catalanoaragonesa El 1507, en morir, ja havia fundat quatre convents Als segles XVI i XVII foren fundats als Països Catalans 23 convents, repartits en les províncies de Barcelona, València i Mallorca El 1770 hi havia…

Vista aèria parcial de la serra de Montmell, a la Serralada Litoral Catalana © Fototecacat S’estén entre el baix Ter i el Baix Penedès i determina la direcció del litoral, del qual només s’allunya al delta del Llobregat Estructuralment hom la considera composta d’un fragment de massís hercinià, que comprèn tot el N i el centre de la serralada, i un fragment de serralada alpina, afegit al S del Llobregat, bé que tectònicament les ereccions de la riba dreta del Llobregat encara pertanyen al massís hercinià Els granits ocupen una bona part d’aquest massís Selva-Maresme, i metamorfosaren en…

Fou membre de la Comissió d’Estadística de Barcelona i de la diputació de Girona Fou el primer urbanista de la ciutat i l’innovador de l’arquitectura de la regió de Girona Creà a Girona una Escola d’Obres Públiques i dictà el corpus de les disposicions relatives a obres Elaborà el primer projecte d’eixample de la ciutat 1868, basat en l’obertura de noves vies de comunicació i l’enderrocament de les muralles, cosa que trobà l’oposició de les forces vives de la ciutat Urbanitzà diversos carrers a Girona i la província i féu els eixamples de Palamós, Lloret de Mar, Vilobí d’Onyar 1861 i Castelló…

Advocat per la Universitat de Cervera 1795, en produir-se l’alçament del Dos de Maig que donà inici a la guerra del Francès , amb el bisbe Geroni Maria de Torres organitzà sota el lema Patria i Rei un govern municipal a Lleida que es declarà sobirà i desobedient a les capitanies de Barcelona i Madrid, en mans dels francesos Aquest govern fou l’embrió de la Junta Superior del Principat de Catalunya , fundada a Lleida el 18 de juny de 1808 Parallelament, Baget s’uní a les forces antifranceses com a cap del sometent i dels terços de miquelets Després del primer combat del Bruc 6 de juny de 1808…