Resultats de la cerca
Es mostren 213 resultats
Colldejou

Colldejou (Baix Camp)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació És envoltat pels de Pratdip S, Vilanova d’Escornalbou E, l’Argentera NE i en un punt toca el terme de Mont-roig del Camp SE Per la banda del Priorat limita amb la Torre de Fontaubella N, Pradell de la Teixeta i Marçà NW, Capçanes W i Tivissa SW Situat a l’extrem de ponent del Camp, el poble, que té fama de boirós, pertany des de sempre al bisbat de Tortosa La vall de Maçanes, que enllaça amb el Camp pel coll del Guix 640 m, pertany a la conca del Priorat geogràfic El territori és molt trencat i abrupte, i s’estén pels contraforts…
Antoni Marquès
Art gòtic
Pintor barceloní documentat entre el 1494 i el 1508 a qui s’atribueix un retaule provinent de l’església parroquial de Sant Pere de Premià dedicat als Set Goigs de Maria, actualment conservat al Museu Diocesà de Barcelona núm inv 547 Coronació de la Mare de Déu del retaule dels Set Goigs de Maria de Sant Pere de Premià AB/Museu Diocesà de Barcelona – Foto Guillem Les primeres dades conegudes del pintor es remunten al 1494, concretament al 28 de maig, dia en què va signar –juntament amb el també pintor Bernat Goffer, d’origen alemany– una àpoca de 15 lliures barceloneses a compte de les 30…
Castell de Cànoves (Cànoves i Samalús)
Art romànic
Situació Vista parcial de les ruïnes del que fou aquest castell, on s’observa en la part baixa del parament algunes filades d’ opus spicatum E Pablo Les restes del castell queden a prop de la riera de Vallforners, al costat d’un mas nou anomenat el Castell i a uns 600 m del nucli antic del poble de Cànoves Mapa L37-15393 Situació 31TDG464168 Per arribar-hi cal prendre una pista que surt del poble vers tramuntana i seguir la riera fins a un trencall que hi ha a mà dreta, el qual va a la font i al molí de l’Antic, que és a tocar de cal Pipaire Aleshores cal deixar el cotxe i, a peu, agafar el…
Joan Mercader i Riba
Historiografia catalana
Historiador especialista en l’època moderna.
Vida i obra La seva tasca investigadora se centrà en l’estudi de la implantació del marc institucional del règim napoleònic a Catalunya i a Espanya, i en la instauració de la Nova Planta al Principat imposada per Felip V arran del desenllaç de la guerra de Sucessió En la seva formació, hi influïren la vinculació del seu pare a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera –entitat de la qual fou vicepresident– i un oncle seu Joan Riba Faura, industrial blanquer i home de significada actuació política com a militant de la Lliga Regionalista L’origen de la seva vocació historiogràfica cal cercar-lo,…
Junta de Comerç de Barcelona
Historiografia catalana
Institució per al foment de la indústria, el comerç i l’agricultura, constituïda a Barcelona el 1760 a partir d’un reial decret de Carles III que confirmava la seva creació per Ferran VI el 1758, encara que no en rebé les ordenances fins al febrer del 1763.
Desenvolupament enciclopèdic El 1767 li fou cedit com a seu l’edifici de la Llotja La Junta de Comerç de Barcelona, representant a Catalunya de la Junta General de Comerç i Moneda, tenia dos precedents directes la Junta Particular de Comerç de Barcelona, creada el 1692, i la Junta de Comerç Terrestre i Marítim, del 1735 La Junta instituïda el 1760 tenia jurisdicció sobre tot Catalunya i era composta per l’intendent, que exercia la presidència, el secretari i dotze membres més els tres cònsols del contenciós, dos cavallers hisendats destinats a atendre el foment de l’agricultura i…
història local
Historiografia catalana
L’estudi de la història local compta amb una tradició molt antiga als Països Catalans, tot i que al llarg del temps ha tingut característiques i protagonistes prou diferenciats.
Malgrat que s’han documentat monografies produïdes a partir del s XVI, la florida d’aquesta historiografia s’esdevingué durant la segona meitat del s XIX, vinculada a l’auge de la Renaixença En aquest sentit, els estudis locals tingueren una finalitat apologètica que exaltà el passat de cada localitat, en clara sintonia amb la mentalitat romàntica A més, les històries locals esdevingueren una peça més en la construcció d’una història nacional La importància de la història en el clima cultural vuitcentista motivà tota mena de personatges que s’interessaren per escriure i divulgar la història…
Castell de Pujalt o de la Mota
Art romànic
Situació Fragment de mur, arranat al cim del turó que presideix la població, un dels escassos vestigis del que fou la fortalesa ESCA - F Junyent i A Mazcuñ El castell s’alçava dalt d’un pujol de 773 m d’altitud, a redós del qual s’esgraona la població, antigament emmurallada Mapa 34-14361 Situació 31TCG687198 Hom arriba al poble de Pujalt per la carretera de Calaf a Cervera Després de la fita del quilòmetre 17, a mà esquerra, hi ha el trencall que hi mena FJM-AMB Història Les primeres notícies del castell de Pujalt són anteriors a l’any 1035, en què aquesta fortificació ja era una de les que…
Casa forta de Vilardida (Vila-rodona)
Art romànic
Situació Mur amb aparell en opus spicatum que actualment queda integrat dins de l’edifici conegut com Cal Tudó ECSA - JJ Menchón La casa forta o castell de Vilardida, conegut per Cal Tudó, és una construcció d’origen medieval que es troba al petit agregat homònim, al límit entre els municipis de Montferri i Vila-rodona L’edifici presideix el conjunt i des d’allí es té una bona visió del territori que l’envolta, sobretot del poble i castell veïns de Vila-rodona Mapa 34-17446 Situació 31TCF630719 S’arriba a Vilardida per la carretera que des de Valls va fins al Vendrell És just al costat de la…
El marc geogràfic del romànic del Priorat
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Priorat amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Quan la Ponència per a la Divisió Territorial de la Generalitat de Catalunya, creada el 1931, es va encarar amb la delimitació del Priorat, van sorgir diverses propostes, com la creació d’una demarcació que l’englobava amb l’actual Baix Camp a causa de les relacions humanes i econòmiques entre ambdues zones, o bé s’intentà donar-li un nom geogràficament adient, com el de la Conca del Siurana perquè la comarca actual és exactament això Però no va prosperar davant un nom més…
demografia
Sociologia
Ciència que té com a objecte l’estudi de la població.
Aquest és fet bàsicament des de l’aspecte quantitatiu, però l’estreta interdependència dels fets de població amb uns altres factors —econòmics, geogràfics, històrics, socials, psicològics— exigeix unes perspectives més àmplies de caràcter quantitatiu que fan que la tasca del demògraf tingui uns límits molt vasts i imprecisos La demografia com a ciència és recent, però l’interès pels fets de població és antic hom pot esmentar els censos militars i fiscals d’Egipte o de Roma, les utopies polítiques dels filòsofs grecs i les idees religioses dels pensadors cristians primitius Durant l’edat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina