Resultats de la cerca
Es mostren 230 resultats
panhel·lenisme
Història
Moviment polític grec que, després de la guerra de la independència (1829), pretenia d’estendre el domini territorial grec a les antigues colònies de l’Àsia Menor i de la regió balcànica.
Aquest propòsit es convertí en una realitat l’endemà de la Primera Guerra Mundial, sota el govern d’EVenizelos tractat de Sèvres, 1920 però la represa vigorosa de Turquia culminà amb la derrota grega el 1922 L’any següent el tractat de Lausana inferí un cop mortal als anhels panhellenistes
Alexandre Yersin

Alexandre Yersin
© Fototeca.cat
Biologia
Bacteriòleg suís.
Després d’estudiar medicina a Lausana, ingressà a l’Institut Pasteur de París i collaborà amb Roux descobriment de la toxina diftèrica, 1890 El 1894 descobrí a Hong Kong el bacil de la pesta Yersinia pestis L’any 1902 fou nomenat director de l’escola de medicina de Hanoi, i residí a Indoxina fins a la mort
Carme Albaigés Sans
Esport general
Artista plàstica.
Participà en certàmens relacionats amb l’art i l’esport com les biennals del Futbol Club Barcelona 1985, 1987 Entre les seves obres més destacades cal esmentar L’Esforç , Lluita lliure , El salt , Dalt la molla , La contradicció , La via , Derrotat i El ciclista , que fou exposada a la seu del Comitè Olímpic Internacional a Lausana
Maffeo Pantaleoni
Economia
Política
Economista i polític italià.
Professor a Roma, defensà la política antisocialista i a favor de l’intervencionisme econòmic Simpatitzant del partit feixista, el 1923 fou senador La seva obra econòmica tingué influència sobre VPareto i alhora la rebé de Walras i de Marshall Pertany a l’escola de pensament econòmic de Lausana Escriví Erotemi di economia 1925, Principi di economia pura 1889, Bolscevismo italiano 1922, etc
Walter Rudolf Hess
Medicina
Metge suís.
Féu estudis a Lausana, Berna i Zuric i fou durant molts anys director de l’institut de fisiologia de Zuric Són notables els seus treballs sobre neurofisiologia, en particular els referents al diencèfal, que el portaren a compartir, amb Egas Moniz, el premi Nobel de fisiologia i medicina de l’any 1949 També féu notables estudis sobre la viscositat de la sang
Enric Martí i Hening
Pintura
Pintor.
Feu la primera exposició a Barcelona el 1937 Freqüentà l’École des Beaux-Arts de París Exposà individualment a Londres, Mont-real, Lausana, Zuric, París, Roma i Verona Desarrelat del seu país, tornà a exposar a Barcelona —i després a Madrid— el 1973, després de molts anys d’absència Conreà un expressionisme abstracte, hàbil i ric de color, però molt sotmès a esquemes geometritzants
August Henri Forel
Psiquiatria
Entomologia
Entomòleg i psiquiatre suís.
Estudià a les universitats de Zuric 1866-71, Viena 1872 i Lausana 1872, i fou professor de psiquiatria a Zuric Féu investigacions sobre les estructures nervioses del cervell i formulà el concepte d’unitats funcionals cerebrals Introduí la higiene en la sexualitat Dissenyà el primer micròtom Les seves obres principals són Der Hypnotismus 1889, Die sexuelle Frage 1905 i Das Sinnesleben der Insekten 1910
Léman
El llac Léman a la ciutat de Ginebra
© B. Llebaria
Llac
Llac situat a la frontera entre França i Suïssa, de 582 km2, 70 km de longitud i 13,8 km d’amplada màxima.
Dividit en dues parts a l’E, el Gran Llac, i a l’W, el Petit Llac anomenat també llac de Ginebra és format per les glaceres quaternàries Travessat d’E a W pel Roine, aquest hi forma un delta a l’extrem oriental El llac modera el clima de les vores, on hi ha les ciutats de Ginebra, Lausana, Vevey, Montreux, Thonon-les-Bains i altres centres turístics
Enrico Barone
Economia
Història
Militar
Economista i militar italià.
Entrà en elmón dels economistes, influït per l’escola de Lausana i en especial per León Walras, amb l’article Il ministro della produzione nello Stato Collettivista 1908, on desenvolupà les equacions de l’equilibri general aplicat al socialisme, de manera semblant a allò que Walras havia fet per al capitalisme, acceptant que els preus poden ésser calculats a partir de les dades del problema, fora dels mecanismes del mercat
Maria Sanmartí
Pintura
Pintora.
Començà a pintar tard, el 1947, animada pel seu fill, el pintor Antoni Clavé Des del 1949 exposà aiguades, olis i ceràmiques a París, Niça, Ais de Provença, Londres, Ginebra, Estocolm, Copenhaguen, Roma i Barcelona, i participà als salons de París La Guilde de la Gravure de Lausana li edità litografies Pintà —especialment flors— dins un estil naïf que pels seus colors vius i plans recorda sovint l’art de Matisse
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina