Resultats de la cerca

Estudià filosofia, es doctorà en filologia catalana i exerceix la docència a la Universitat de València Ha desplegat una notable activitat literària que, deixant de banda la seva pròpia creació poètica, li ha reportat un prestigi com a traductor o crític literari i com a promotor d'iniciatives literàries revistes, tertúlies, colleccions litetàries, etc Fundà i dirigí la revista de literatura Daina , ha estat fundador i membre del consell de redacció de les dues etapes de la revista literària Caràcters i collabora habitualment a la premsa — Avui , El Temps , Levante , El País ,…

Periodista, del 1974 al 1994 fou corresponsal i reporter de guerra en nombrosos conflictes internacionals, amb cròniques per a ABC i altres diaris, i posteriorment continuà la trajectòria periodística com a columnista Escriptor molt orientat vers el relat d’intriga i també el d’aventures d’ambientació històrica, influït especialment per l’obra d’Alexandre Dumas, ha publicat, entre d’altres, El húsar 1986, El maestro de esgrima 1988,  La tabla de Flandes 1990, El club Dumas 1993, Grand Prix de literatura policíaca de França, Territorio Comanche 1994, La piel del tambor 1995, premi Jean Monnet…

Vida i obra Filla del barri del Raval, començà la carrera periodística en el diari La Prensa de Barcelona 1964 i poc després treballà per a Garbo  1965, fins que al mateix any entrà com a collaboradora a Fotogramas , on escriví tota mena d’articles, reportatges i entrevistes Posteriorment treballà per a Tele-exprés  L’any 1981 es traslladà a Madrid, on treballà per a El País on desenvolupà una ingent tasca com a reportera i columnista amb reportatges com Hogueras de agosto el 1995 i Nosotros a lo nuestro el 1998 i El Mundo També ha collaborat en El Papus , Por Favor , La Calle , Mundo Diario…

D’ètnia gitana, d’infant formà el duo Los Hermanos Montenegro amb la seva germana, en el qual començà a actuar de manera no professional Posteriorment, es dedicà a la venda ambulant durant molts anys mentre continuava cantant i tocant la guitarra en locals de la Costa Brava, de Barcelona i del Maresme Cada cop més conegut, es professionalitzà a mitjan anys seixanta i es traslladà a Madrid, on es consolidà en un estil propi amb temes d’èxit com Una lágrima , Saboreando , El muerto vivo  o Borriquito como tú El 1974 participà en el Festival d’Eurovisió interpretant Canta y sé feliz Feu també…

Vida A divuit anys es traslladà a Saragossa per estudiar filosofia i lletres El seu primer film fou El lobby contra el cordero 1967-68, rodat en improvisació contínua i amb mitjans escassos durant mig any, en exteriors i interiors de Saragossa, Calanda i Barcelona Tot seguit entrà en contacte amb l’escena de la producció independent a Madrid, on el seu film es projectà en diverses sessions El 1968 es traslladà a València, on feu amistat amb el poeta Eduardo Hervás, i emprengueren conjuntament el rodatge d’ Orfeo filmado en el campo de batalla era un projecte del poeta, però A Maenza se’l feu…

Estudià filosofia i lletres i ciències econòmiques a Madrid Els anys quaranta freqüentà els cercles literaris de l’Editorial Torre, que amb Xavier Casp i Miquel Adlert al capdavant es proposaren renovar el panorama literari en valencià, i conegué Joan Fuster , que l’influí decisivament Publicà el recull poètic Ara sóc ací 1949 i l’obra dramàtica L’home de l’aigua 1958, i el 1952 estrenà a València Tornar a voler , escrita en collaboració amb Rafael Duyos A l’inici dels anys seixanta presidí el sindicat arrosser El 1966 s’inicià en el periodisme polític, primer al diari Madrid ,  posteriorment…

Desenvolupament enciclopèdic Ha conegut quatre èpoques 1940-41, 1942-53, 1960-77 i del 1977 ençà Ha publicat 50 números fins el 2002, amb una periodicitat anual Durant la primera època 1940-41, tingué com a subtítol Noticiario de historia, arte y arqueología de Levante fou patrocinada pel Servicio de Patrimonio Artístico Nacional zona de Levante, i la dirigí el fundador, Josep Chocomeli i Galan La seva redacció i administració se situà a Xàtiva, i d’aquí sorgí el nom de la revista Al seu primer número es definí el camp temàtic arqueologia –fins l’Edat Mitjana–,…

Germana de l’advocat i activista Vicent Miquel i Diego Filla de mestres, continuà aquesta professió Obtingué el títol l’any 1963 i exercí fins el 2002 a Tavernes de la Valldigna, València i Alcàsser Involucrada des de jove en la recuperació del valencià a l’escola, participà en la creació de la secció de pedagogia de Lo Rat-Penat i del primer Moviment de Renovació Pedagògica de la postguerra al País Valencià Coordinadora i professora de didàctica dels Cursos de Lingüística Valenciana i la seua Didàctica de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de València, sota…

Fill d’un miner anarcosindicalista amb un gran interès per la cultura, fou empresonat pel règim franquista junt amb altres membres de la seva família En sortir de la presó es dedicà al negoci de les pells, que a partir del 1951 desenvolupà des de Barranquilla Colòmbia, on emigrà, i amb el qual esdevingué un pròsper empresari El 1970 tornà a València, on s’establí com a exportador de calçat als Estats Units Interessat des d’aquests anys en l’art, reuní la primera collecció privada d’obres d’art del País Valencià unes 500 peces i donà suport a artistes, collectius i organitzacions especialment…

Integrat a la peculiar horta d’Alacant, centralitza una bona part dels seus regs a partir del seu assut el petit pantà de Mutxamel El riu de Montnegre, o Verd, té un cabal de 0,354 m 3 per segon, i les seves llargues secades justifiquen el canvi de nom riu Sec després de les preses de les séquies que abans tenien l’embassament de Tibi, avui pràcticament fora de servei Els conreus extensius, en realitat de secà cereals d’hivern i arbres sobris es beneficien de quatre sistemes de regadiu els regadius antics del riu de Montnegre 336 files en una martava o tanda de 21 dies amb l’…