Resultats de la cerca

Es formà a l’Académie Julien 1884-87, a París, on tornà el 1898, i residí posteriorment a Venècia De retorn als EUA, visqué a Boston i a Nova York i participà en l’exposició The Eight El seu estil rebé la influència de l’impressionisme, i treballà directament els colors purs damunt la tela mitjançant l’espàtula Central Park 1901, Whitney Museum, Nova York

Aplicà la geometria als càlculs numèrics i pot ésser considerat com el creador de la nomografia, els principis de la qual exposà en el seu Traité de nomographie 1899 Estudià els principis de les màquines de calcular, de les quals féu una classificació comparativa

Dedicat inicialment a l’estudi dels espais abstractes, reestructurà certs capítols de les matemàtiques per mitjà d’alguns axiomes emprant el llenguatge de la geometria distància, separació, entorn Encarregat per Borel de l’ensenyament del càlcul de les probabilitats a Estrasburg, s’especialitzà en aquesta teoria i esdevingué un dels capdavanters de la presentació axiomàtica de la probabilitat publicà obres sobre la noció de variable aleatòria i les formes de convergència de la teoria de les probabilitats i sobre les probabilitats en cadena

Físic francès, germà de Louis-Victor de Broglie Després d’una brillant carrera a l’École Navale, es doctorà en ciències i fundà un centre de recerca de física atòmica Els seus treballs tractaren de l’aplicació dels raigs X a l’estudi dels cristalls Les seves obres més importants són Les rayons X 1922 i Introduction à la physique des rayons X et gamma 1928

Lluità per la Confederació Polonesa, fou exiliat a Kamtxatka i fugí a França El 1774, per iniciativa del govern francès, fundà una colònia a Madagascar Escriví unes Mémoires 1790

Deixeble de JBLemoyne Ingressà a l’Académie amb l’obra Miló de Crotona Louvre Protegit per Mme de Pompadour, fou director de la manufactura de Sèvres 1758-66, on féu models per a escultures en bescuit, com el Rellotge de les Tres Gràcies Louvre, Pigmalió i Galatea 1763, etc Cridat per Caterina II, romangué a Peterburg 1766-79, on realitzà l’estàtua eqüestre de Pere el Gran Collaborà a l’Enciclopèdia i escriví obres teòriques, com Reflexions sur la sculpture 1761 Artista rococó, la seva obra es mantingué sempre dins aquest estil

El 1936 fou també president de l' American Economic Association i, des del 1947, fellow de l’Econometric Society La seva contribució més important és l’estudi dels aspectes dinàmics d’una economia de mercat i les seves relacions amb els models de teoria estàtica En Studies in the Economies of overhead Costs ‘Estudis sobre les economies dels costs generals’, 1923, la seva obra principal, introdueix els costs com a factor determinant i distingeix entre costs socials i costs privats Estudià el concepte d’accelerador i el seu impacte en els cicles A Soundings in Non-Euclidean Economics 1921…

Cap del partit conservador de la província de Quebec 1933-35, fundà l’Union Nationale, partit amb el qual fou primer ministre del govern de la província 1936 Derrotat el 1939, fou reelegit el 1944 Sostingué sempre una actitud autonomista enfront del govern d’Ottawa

Professor a Lilla, Rennes i Bordeus, investigà sobre la història de la ciència i de la cosmologia, tot basant-se en les seves concepcions filosòfiques, de caràcter positivista segons ell, qualsevol teoria física és un sistema de proposicions matemàtiques deduïdes d’un petit nombre de principis, l’objecte dels quals és de representar, de la forma més simple, completa i exacta possible, un conjunt de lleis experimentals Entre les seves obres cal destacar La théorie physique, son objet et sa structure 1906, Études sur Léonard de Vinci 1906-13 i Le Système du monde Histoire des doctrines…

Professor a Lió 1945-49 i a la Sorbona 1949-52, succeí Louis Lavelle al Collège de France Dedicat de primer a la fenomenologia Structure du comportement, 1941, i Phénoménologie de la perception , 1945, participà amb JP Sartre i Simone de Beauvoir en la fundació de la revista “Les Temps Modernes” 1945 i definí la moral política de l’existencialisme a Humanisme et terreur 1947 Distanciat de Sartre 1953, cercà les vies d’una esquerra no comunista i criticà el marxisme escolàstic a Les aventures de la dialectique 1955