Resultats de la cerca

Format a l’Accademia di Brera de Milà Partí d’un realisme camperol influït per Millet, però el 1886 adoptà un puntillisme primer al servei de temes naturalistes i després d’un simbolisme iniciat el 1891 allegòric i líric Home intellectualment inquiet, concebé, per influència dels prerafaelites, l’art com una mena de religió laica i publicà en aquest sentit algun article a Ver Sacrum La seva obra més ambiciosa és el tríptic inacabat Natura, Vida i Mort 1896-99

Fou inspirada per l’abat Aureli Maria Escarré i la presidí Fèlix Escalas i Chamení, amb Fèlix Millet i Maristany de secretari general i la collaboració d’un secretariat dirigit per Josep Benet i Morell Dugué a terme una àmplia campanya de sensibilització arreu de les comarques catalanes per primera vegada des del 1939, en un intent de reunir tots els catalans en una sèrie d’actes que culminaren en la solemne entronització de la Mare de Déu de Montserrat, a la qual assistiren més de 100 000 persones

Estudià al conservatori de Barcelona i tingué com a mestres Lluís Millet i Joan Lamote de Grignon El 1909 fundà l’Orfeó del Noya, que dirigí fins el 1931, i l’acadèmia de música del seu nom, a Igualada Del 1921 al 1936 dirigí l’Orquestra Ceciliana d’aquesta població Escriví una Rapsòdia igualadina per a orquestra, Fulles d’àlbum , per a piano, Maig i Cireretes d’arboç , per a cor a quatre veus mixtes, una sarsuela, etc Juntament amb JM Vázquez escriví un Prontuario moderno de música 1902

Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Ll Millet, A Nicolau, E Morera i JB Pellicer Poc després d’haver iniciat la seva carrera com a concertista a la Ciutat Comtal, es traslladà a Buenos Aires 1909 Allí oferí diversos concerts com a membre d’un quintet de música de cambra --juntament amb López Naguil, Fontova, Sanchez i Vilaclara-- i participà en la creació d’un conservatori de música en collaboració amb el violinista Joan Maffioli Quan tornava cap a Buenos Aires a bord del vapor Príncep d’Astúries, el vaixell naufragà

Fundada l’any 1931 a Barcelona, el seu primer president fou Fèlix Millet Maristany Promovia activitats culturals i esportives a fi d’enquadrar els joves amb afinitats confessionals catòliques, que eren anomenats fegocistes El 1931 tenia 14000 practicants esportius i organitzà competicions com els pioners Tornejos de Bàsquet de 1934-35, que reunien quaranta-cinc equips de l’òrbita catòlica Tenia una publicació oficial anomenada Flama i controlà el diari El Matí , proper a Unió Democràtica de Catalunya Amb la repressió a la rereguarda republicana del 1936, els seus béns foren…

Fou fundada a Barcelona el 1950 Inicialment dedicada als esbarts , el 1955 inicià cursos de capacitació sardanista, i des del 1959 establí les Jornades d’Estudis Sardanistes i concedí premis a les millors sardanes i al millor estudi històric sobre aquesta dansa També atorgà medalles al mèrit sardanista El 1960 instaurà el Dia Universal de la Sardana i la proclamació de la Ciutat Pubilla de la Sardana El 1966 establí la caravana que duu la Flama de la Sardana N'han estat directors Salvador Millet i Maristany, Josep Mainar i Lluís Moreno i Pallí L’òrgan ha estat la publicació Agenda

Coneguda sobretot per l’anomenada escola de Barbizon , grup de pintors realistes que hi pintaren, sota el guiatge de Théodore Rousseau, installat allà vers el 1835 formaren aquest grup Narcisse Diaz de la Peña, Jean-François Millet, Jules Dupré, Charles Daubigny, Constant Troyon, Charles Jacque i altres, els quals practicaren una pintura paisatgística i animalística, influïda bàsicament pels holandesos del segle XVII, revaloraren la natura pintant-la directament i fugiren del “paisatge històric” oficial Barbizon significà l’evolució del camí obert pel paisatgisme romàntic de Georges Michel,…

Feu els estudis musicals a Barcelona El 1890 anà a l’Uruguai, on fou mestre de capella i organista a l’església del Carmen de Salto Oriental Allà fundà una orquestra i l’Orfeó Salteño De nou a Sabadell, dirigí diverses formacions corals, com La Industrial, el Centre Català, el Centre Sabadellenc i l’Acadèmia Catòlica El 1904 fundà l’Orfeó de Sabadell, amb el qual feu un gran nombre de concerts Dirigí l’Associació de Música de Sabadell El 1920 rebé un concert popular d’homenatge que dirigí Lluís Millet Després de la Guerra Civil Espanyola reprengué l’activitat de l’Orfeó de…

De família rabínica, fou educat en el hassidisme Emigrat a Palestina 1921, hi fundà els periòdics Ha-Areṣ ‘La Terra’, Kětubim ‘Escrits’ i Amudaim ‘Les dues columnes’ i edità el diari Al ha-mišmar i la collecció popular Sifriyat po'alim Premi Černikhovskih de poesia, introduí el Modernisme en la poesia hebrea Entre els nombrosos títols destaquen Lě-abbà immà ‘Al pare i a la mare’, 1926, Ba-galgal ‘Amb roda’, 1927, Bě-elleh ha-yamim ‘En aquests dies’, 1929, Abne bohu ‘Pedres del caos’, 1934, ' Al millet ‘En plenitud’, 1947, etc Ha traduït més de setanta obres a l’hebreu, sobretot…

Fou deixeble i després professor de piano al Conservatori del Liceu de Barcelona i ensenyà durant gairebé quaranta anys a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, de la qual fou sotsdirector És autor d’una Teoría completa de la música escrita conjuntament amb Lluís Millet, de Veinticinco lecciones de solfeo, rítmicas y de estilo , i d’un Método graduado de solfeo , de cinc llibres conjuntament amb Lambert i Zamacois Compongué també música escènica La nina adormida al bosc , música per a orquestra, piano, arpa i música coral, com el poema A les estrelles , Flor Natural de la…