Resultats de la cerca
Es mostren 444 resultats
La Ilustració Llevantina
Publicacions periòdiques
Publicació desenal apareguda a Barcelona el 10 de març de 1900 com a revista artísticoliterària de Catalunya, València, Mallorca i el Rosselló, sota la direcció de Josep Alemany i Borràs.
De presentació acurada, hi intervingueren Lluís Domènech i Montaner, Jaume Pomar i Fuster, Teodor Llorente, Antoni Utrillo, Apelles Mestres, Arcadi Casanovas, etc Suspesa el 20 de maig de 1900, reaparegué com a setmanari el primer de novembre amb un nou format i numeració, i continuà fins el 16 de desembre de 1901
Joan Alsina i Arús
Arquitectura
Arquitecte.
Collaborador de Gaudí a les obres del Palau Güell i de Lluís Domènech i Montaner en la direcció del Gran Hotel de Palma, Mallorca Fou professor de geometria descriptiva i de composició a l’Escola Superior d’Arquitectura El 1906, l’ajuntament de Barcelona li premià la casa Pince, al carrer de Ferran
Joan Diamant Bertrán
Esquí
Esquiador nàutic conegut com Janot.
Vinculat al CN de Mataró, assolí dos Campionats d’Espanya de curses 1974, 1975 amb seu pare Josep Maria Diamant Bertrán com a patró També fou subcampió en dues ocasions més 1973, 1976 Feu la Travessia d’Esquí Nàutic Palma-Barcelona el 1974 amb Víctor Montaner i amb el seu pare com a patró
Guillem Ferrer i Puig
Pintura
Pintor.
Després d’una etapa de formació humanística, fou deixeble de Francesc Montaner Amplià estudis a França Pintà murals al santuari de Gràcia Mallorca i altres obres religioses Fou un retratista correcte Amb la seva obra i el seu mestratge contribuí a mantenir dins l’escola pictòrica mallorquina el nivell que ressuscitaren Mesquida, Bestard i Femenia
Antoni Maria Gallissà i Soqué
Arquitectura
Arquitecte modernista, amb títol del 1885.
Fou professor a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona Collaborà amb Elies Rogent, Domènech i Montaner i Josep M Jujol, entre altres La seva arquitectura és coherent i uneix una tècnica depurada a un exhaustiu sentit decoratiu, que utilitzà com a llenguatge per a refermar el sentit nacional de Catalunya Entre les seves obres més notables sobresurten la reforma de casa seva a Barcelona, al carrer d’en Gignàs, una sèrie de panteons, com els de la família de la Riva a Barcelona i els de la família Arús a Vilassar de Mar i Lloret de Mar, la casa Pujol a Esplugues de Llobregat, la casa…
Ignacio Alfonso Vicente y Cascante
Disseny i arts gràfiques
Heràldica
Dibuixant i heraldista.
Passà el 1904 a Barcelona, on es formà artísticament Fou ajudant de dibuix de l’arquitecte Lluís Domènec i Montaner Collaborà en nombroses revistes barcelonines i altres publicacions sobre arquitectura, arqueologia i heràldica Participà també artísticament en la construcció del Poble Espanyol de Barcelona És autor de l' Heráldica general y fuentes de las armas de España Barcelona 1956
Lo Catalanista
Setmanari
Setmanari catalanista, publicat a Sabadell, en català, des del 4 de setembre de 1887 fins a l’1 de desembre de 1895.
Els seus collaboradors procedien de la Unió Catalanista i s’integraren més tard a la Lliga de Catalunya Àngel Guimerà, Claudi Omar, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Prat de la Riba, Francesc Matheu, Apelles Mestres, Jacint Verdaguer Hi alternaven amb escriptors sabadellencs, com Pau Colomer, Pere Muntanyola, Antoni de Paula Capmany, el qual en fou director, i Manuel Folguera i Duran
Pere Domènech i Roura
Arquitectura
Arquitecte.
Collaborador del seu pare Lluís Domènech i Montaner Fou professor des de l’any 1907 i catedràtic 1920-50 de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona Arquitecte director de l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929, fou coautor del Palau Nacional i de l’estadi de Montjuïc, dins un ampullós monumentalisme És pare de l’entomòleg Lluís Domènech i Torres
barres catalanes
Escut de Catalunya, amb les barres catalanes , segons disseny de Domènech i Montaner, al Palau de la Música Catalana (1905-08)
© Fototeca.cat
Història
Denominació habitual del senyal heràldic que constitueix l’escut català i la bandera catalana.
D’acord amb la nomenclatura heràldica, cal descriure-les, en el cas de l’escut, com, en camper d’or, quatre pals de gules i, en el cas de la bandera, en camper groc, quatre faixes vermelles Una llegenda n'atribueix la institució a l’emperador franc Lluís el Piadós, que dibuixà sobre l’escut daurat del comte de Barcelona Guifré el Pelós les barres vermelles amb quatre dits molls de la sang del comte, que rajava de les ferides rebudes en batalla contra els normands i en defensa victoriosa de l’emperador franc Aquesta llegenda apareix escrita per primera vegada en la Segunda parte de la Crónica…
Ignasi Oms i Ponsa
Arquitectura
Arquitecte.
Collaborà amb Domènech i Montaner a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 La seva activitat professional es desenvolupà principalment a Manresa, d’on fou arquitecte municipal des del 1891 En 1899-1910 construí, dintre el corrent modernista, el casino, l’escorxador, l’asil d’infants orfes i les cases Torrents, Lluvià i Torra Organitzà el cos de bombers i dirigí l’escola d’arts i oficis
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina