Resultats de la cerca
Es mostren 211 resultats
Sant Miquel de Vallmanya (Tordera)
Art romànic
Antiga església parroquial del municipi de Tordera, situada en un contrafort del Montnegre, al SW del terme, dintre d’un veïnat accessible des de la carretera, i després pista, que seguint la riera de Pineda porta a Hortsavinyà Des del segle XVI fou agregada o servida des d’Hortsavinyà El lloc és esmentat el 886, i la parròquia de Sancti Michaelis Vallis Magne ho és des del 1021 per la vella documentació del priorat de Sant Pol de Mar Més endavant surt sovint esmentada en el Cartoral de Roca-rossa per haver-se fundat aquest priorat canonical en terres sotmeses inicialment a la…
Silim
Antic districte del municipi de Xixona (Alacantí), al sud del terme, vora Montnegre.
parc natural
parc natural La vall de Santa Fe, sota el massís de les Agudes-turó de l’Home, amb el pantà de Santa Fe
© Fototeca.cat
Ecologia
Espai natural protegit que consisteix generalment en un territori d’una certa extensió i poc o molt habitat i explotat que presenta valors naturals de particular interès científic, educatiu i recreatiu.
La declaració de parc natural correspon a alguna autoritat competent la qual vetlla per assegurar la permanència d’aquests valors d’una manera compatible amb l’aprofitament ordenat dels recursos del parc i l’activitat dels seus habitants En molt diverses variants, segons les legislacions de cada país, és la figura més freqüent de protecció de la natura als països amb una llarga història d’ocupació humana intensiva Als Països Catalans el primer parc natural fou el del Montseny, establert el 1928 encara que no tingué reglamentació fins el 1977, avui gestionat per les diputacions provincials de…
Santa Eulàlia d’Hortsavinyà (Tordera)
Art romànic
Antiga parròquia rural situada al vessant meridional del Montnegre Fou centre d’un municipi independent que al segle passat es va unir a Tordera El terme unit a aquesta església consta en un establiment de terres fet en 1080-81 pel prior Bernat, de Sant Pol de Mar, que es trobaven in apendicio Sanctae Eulaie de Orto Saviniano El 1111 el bisbe de Girona, Bernat Humbert, fill dels senyors de les Agudes-Montpalau, consta que tenia un mas a Calella cum alodio Orto Saviniani Més tard és documentada amb molta freqüència perquè a l’alou de Fredena, del seu terme, es va alçar a partir…
l’Erola
Santuari
Santuari del municipi de Tordera (Maresme), dins el massís de Montnegre, prop d’Hortsavinyà.
Edificat al segle XVIII, la imatge primitiva fou destruïda el 1936
turó de Jofré
Muntanya
Contrafort (335 m) oriental de la serra de Montnegre, al terme de Tordera (Maresme).
Separa les valls de Vallmanya, Palafolls i SantPere de Riu
la Torre de les Maçanes
la Torre de les Maçanes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alacantí, situat en un esquerp sector del prebètic intern valencià.
Travessat de N a S per la rambla de la Torre , que neix dins el terme als vessants de la serra del Rentonar 1 252 m alt i, després de travessar el de Xixona, desemboca per l’esquerra al riu de Montnegre, al terme de Busot Comprèn també la vall alta del riu de la Vila, a l’E, i és accidentat, a més, per la serra de la Grana 1 092 m alt, a l’E, la Serratella, al S, i el Montagut 1 078 m alt i contraforts de la serra de la Carrasqueta, a l’W Aquesta configuració justifica una tradició pastoral —molt decandida—, fossilitzada en nombrosos assagadors i canyades La major part del terme és ocupada…
Pere Caro i Sureda

Pere Caro i Sureda
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Tercer marquès de la Romana Estudià a Lió, a Salamanca i a Madrid Ingressà a la marina de guerra 1775 i serví a les ordres de Federico Gravina El 1784 viatjà per França, Àustria i Alemanya En declarar-se la Guerra Gran 1793, passà a l’exèrcit de terra, i serví a Guipúscoa en el del seu oncle Ventura Caro Passà després a Catalunya, ja com a general de brigada, i participà en la batalla del Montnegre 1794 El 1800 fou capità general interí de Catalunya El 1807 li fou confiat el comandament dels 15 000 soldats que Carles IV, pressionat per Napoleó, envià a Alemanya i Escandinàvia Bé…
Les roques ígnies de la Serralada Costanera catalana com a exemple de la geologia herciniana
Tot i que, a causa de les fractures alpines i del recobriment posthercinià, l’aflorament de roques ígnies en el sòcol de la Serralada Costanera catalana és discontinu, en aquestes serres hi ha els afloraments de granitoides més extensos dels Països Catalans Això no obstant, representen només fragments d’un gran batòlit, l’extensió total del qual ens és, ara per ara, desconeguda Els principals afloraments de granitoides són el que s’estén pel Montseny i les Guilleries, el de les Gavarres i la Costa Brava, el que a la serra de Marina s’estén des del riu Besòs fins al riu Tordera i, més al S, el…
les Gavarres
El massís de les Gavarres, extrem nord de la Serralada Litoral Catalana
© Arxiu Fototeca.cat
Massís
Massís que constitueix l’extrem N de la Serralada Litoral Catalana.
Cap al Baix Empordà forma un bloc aixecat limitat per una falla, així com també per l’W Gironès, on es posa en contacte amb la Depressió Prelitoral cap al S entra en contacte amb el batòlit granític de la Serralada Litoral i cap a l’E arriba fins a la costa, que en aquest sector esdevé escarpada i abrupta Els materials que el formen són paleozoics, bàsicament esquists silurians i alguns petits afloraments de calcàries devòniques i quarsites armoricanes molt dures En el contacte amb el batòlit aquests materials són profundament metamorfitzats L’estil tectònic que hi predomina és el germànic Hi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina