Resultats de la cerca

Autor de best-sellers , alguns dels quals han estat duts al cinema, publicà, entre d’altres The Day of the Jackal 1971, The Odessa File 1972, The Dogs of War 1974, The Devil’s Alternative 1979, The Fourth Protocol 1984, The Negotiator 1988, The Deceiver 1991, The Fist of God 1993, Icon 1996, The Phantom of Manhattan 1999, Avenger 2003,  The Afghan  2006 i The Fox 2018 També escriví un recull de relats, The veteran and other stories 2000, i una obra de no-ficció, Years On 2005, en collaboració amb C Cabell i A Richards

Realitzà estudis musicals a Odessa, on atragué l’atenció de Leopold von Auer, aleshores professor del Conservatori de Música de Sant Petersburg, amb qui estudià entre el 1903 i el 1904 El 1904 tingué lloc el seu debut internacional a Berlín, amb un èxit extraordinari Després d’actuar per primera vegada a Nova York, s’establí als EUA i el 1923 obtingué la nacionalitat d’aquest país La seva forma expressiva i apassionada de tocar fou especialment apropiada per a la interpretació d’obres romàntiques Entre els compositors que escriviren música per a ell cal destacar Bohuslav Jan…

Sentimentals i festius, s’iniciaren en la música com a banda de rock progressiu La fama indiscutible els arribà a la meitat dels anys setanta de la mà de la música disco , gràcies a la banda sonora de la pellícula Saturday Night Fever , amb la qual popularitzaren les seves característiques polifonies amb falset The Bee Gee's first 1966, Odessa 1969 i Staying alive 1983 són els seus treballs més destacats L’any 1997 el grup entrà a formar part del Rock and Roll Hall of Fame i es mantingué en actiu fins a la mort de Maurice Gibb 2003 Robin i Barry Gibb decidiren no actuar més amb…

Alternà els estudis de música amb els de medicina a la Universitat de Sant Petersburg, i posteriorment es perfeccionà amb N Rimskij-Korsakov al conservatori 1898-1902 Fou director i professor del Conservatori Imperial d’Odessa 1908-21 Establert a Varsòvia, impartí classes al conservatori de la ciutat, i del 1925 al 1927 fou director de l’Escola de Música Chopin El 1931 obtingué el Premi Estatal pel ballet Syrena 1927-28 La seva música incidí més en el camí traçat pel seu mestre Rimskij-Korsakov que no pas en el de les noves tendències Escriví cinc simfonies 1902-29, un altre…

Filla d’una família de llarga tradició musical, estudià al Conservatori de Praga i feu el seu debut a Tbilisi el 1857 Després d’actuar els anys següents a Odessa i Constantinoble, el 1863 cantà a Torí i el 1864 ho feu a Spoleto i Bolonya Ernani i Guillaume Tell El 1867 fou escollida per a l’estrena italiana de Don Carlo a Bolonya, i dos anys més tard, per a La forza del destino a la Scala, en una versió revisada pel mateix Verdi També a la Scala, fou la primera Aïda representada a Itàlia 1872 i la primera soprano del Rèquiem verdià 1874 Després d’aquesta data, els seus papers…

Es llicencià a l’Institut Agrícola de Kíev 1925 i s’especialitzà en fisiologia a l’Institut Ucraïnès de Genètica 1929 Fou director de l’Institut de Selecció i Genètica d’Odessa 1936 i president de l’Acadèmia Lenin de Ciències Agrícoles 1938-45 Adoptà criteris de Lamarck i Mičurin i, en contra de la comunitat científica internacional, defensà que la intervenció sobre el medi provocava canvis hereditaris en les espècies i, per tant, negà explícitament el paper dels cromosomes i l’existència dels gens En reeixir a bastir una teoria que aplicava els principis del materialisme…

Fill de miners, participà en la fundació del partit comunista francès 1920 i n'esdevingué secretari general 1930 Diputat 1932 i impulsor del Front Popular, fou perseguit pel govern de Vichy i es refugià a l’URSS En tornar a França, fou diputat 1945, ministre d’estat 1945-46 i vicepresident del Consell 1946-47 Defensà, al partit comunista, una política d’aliança amb les altres forces d’esquerra i, a partir del 1956, n'inicià la desestalinització Dimití per motius de salut 1964

Estudià a Bolonya, on seguí cursos de violí i composició A partir del 1942 es traslladà a Odessa, on estudià direcció d’orquestra amb N Cerniatinskij Passà una breu temporada a l’Argentina, on dirigí l’Orquestra Simfònica de Tucumán 1948 i l’Orquestra Simfònica de l’Estat, a Buenos Aires 1949-51, i després tornà a Itàlia, on es feu càrrec de l’Acadèmia Santa Cecília de Roma A partir d’aleshores la seva carrera prengué una embranzida definitiva, especialment en el terreny de l’òpera Intervingué en el Festival de Glyndebourne 1961-62 i debutà al Metropolitan de Nova York el 1972…

Estudià al Conservatori de Moscou amb S Klenovskij i també a Praga Del 1894 al 1898 visqué a Odessa i després es traslladà a Chisinau Moldàvia A totes dues ciutats fundà delegacions de la Societat de Compositors Russos Després d’haver residit a Berlín i a Viena, l’any 1910 fixà la seva residència a Moscou, ciutat on exercí de pianista i compositor Les seves primeres obres revelen una clara influència romàntica, especialment de PI Cajkovskij A partir del 1900, però, la seva música experimentà un fort gir estilístic i esdevingué molt més arriscada i experimental Ha estat considerat…

Format a Praga com a violinista, amplià els seus coneixements a Leipzig El 1903 entrà en l’Orquestra Filharmònica de Berlín com a violinista, i l’any següent ja n’era el primer violí El director de l’orquestra, el seu antic mestre A Nikisch, l’animà a dedicar-se a la direcció, però el 1905 ingressà com a violinista en l’Orquestra de l’Òpera d’Odessa, mentre impartia classes de violí a Tiflis En aquestes ciutats tingué les seves primeres experiències com a director al capdavant de formacions de cambra Després d’un cert temps dirigint orquestres simfòniques i representacions…