Resultats de la cerca

S’inicià al gimnàs Studio Navarrete de València i posteriorment rebé una beca com a esportista d’elit per a entrenar al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès 1988-91 Es classificà en quarta posició al Campionat del Món 1989 i al d’Europa 1992 Fou campiona d’Espanya individual 1990, 1992 i medalla de bronze 1989, 1991, i també campiona per equips sènior 1987, 1989 i júnior 1988, 1989 És doctora en activitat física i esport per la Universitat de Barcelona, collabora amb l’INEFC en temes de taekwondo i des del 2016 treballa al Consell Català de l’Esport com a membre de la comissió…

Davanter, fou jugador del RCD Espanyol entre les temporades 2005-06 i 2010-11 Disputà 219 partits de Lliga i marcà 47 gols Fou campió de Copa l’any 2006 –marcà dos gols en la final contra el Saragossa–, guanyà tres vegades la Copa Catalunya 2006, 2010, 2011 i disputà la final de la Copa de la UEFA 2007 Fou l’autor del primer gol de l’estadi Cornellà-el Prat en el partit d’inauguració contra el Liverpool, el 2 d’agost de 2009 Abans de pertànyer a l’Espanyol jugà al Real Madrid B, al Múrcia i al Mallorca La temporada 2011-12 fitxà pel Saragossa Ha estat set vegades internacional absolut

És Mestre Internacional Començà a jugar al Club d’Escacs Barcelona, i fou campió de Catalunya 1971 i d’Espanya juvenil 1972 En categoria absoluta, es proclamà campió català 1974, 1979, 1980, 1984, 1997, 2000 i estatal 1976, 1984, 1986, 2000 individual, i assolí el Campionat d’Espanya per equips en nou ocasions També jugà al Club d’Escacs Congrés i al Club d’Escacs Vulcà Disputà cinc Olimpíades amb Espanya 1976, 1982, 1984, 1986, 1988 Dirigeix la revista Peón de rey , i participa a l’escola EDAMI

Membre del Tir Esportiu de Barcelona, fou subcampiona d’Espanya d’aire comprimit 1996, 2000 i de tir esportiu de calibre 22 1998, 2002, i campiona de la Copa del Rei d’aire comprimit 2001 i de tir esportiu de calibre 22 2002 En aire comprimit, també fou subcampiona del Matx Ibèric 1999, 2000 i participà en dues Copes del Món 1998, 1999 Guanyà diversos títols catalans i, després d’un període d’inactivitat, retornà a la competició i guanyà el Campionat de Catalunya d’aire comprimit 2008, 2009, 2011 i de tir esportiu de calibre 22 2009-12

Com a jugador de promoció el seu principal èxit fou el Campionat d’Espanya júnior el 1994 Posteriorment defensà els colors del Reial Club de Tennis Barcelona i aconseguí un triomf en el circuit de l’ATP el 1999 a San Marino La seva millor classificació en el rànquing mundial fou el 40è lloc

S’inicià en l’atletisme a Lleida, on formà part del Sícoris Club fins a mitjan dècada de 1970 Posteriorment, competí amb el Futbol Club Barcelona Fou quatre cops campió de Catalunya de salt de llargada a l’aire lliure 1971, 1972, 1974, 1977 i dos cops subcampió d’Espanya 1973, 1974 Millorà els rècords catalans de salt de llargada tant a l’aire lliure com en pista coberta Un cop retirat formà part com a tècnic de la Federació Espanyola d’Atletisme

Resident a Lleida des de la seva joventut, destacà amb el Sícoris Club i guanyà el Campionat de Catalunya de triple salt a l’aire lliure 1967 Posteriorment competí a les files del Reial Club Deportiu Espanyol, el Club Esportiu Universitari, el Futbol Club Barcelona i l’Scorpio de Saragossa Amb l’Universitari, fou campió de Catalunya de salt de llargada en pista coberta 1972, 1974 També aconseguí el títol de 4 × 100 m en dues ocasions 1971, 1975 Entre el 1969 i el 1973 millorà tres vegades el rècord català de salt de llargada

Es traslladà amb la seva família a Barcelona als 15 anys Llicenciat en dret el 1896 i collegiat en exercici des de l’any següent, el 1898 fou nomenat numerari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, on el 1904 s’oposà sense èxit a què les actes es redactessin exclusivament en català Incorporat al Partit Liberal Demòcrata de Canalejas 1902, l’any següent passà a la Unió Republicana  de Nicolás Salmerón Elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona 1905, en fou tinent d’alcalde dos anys Contrari al suport a la Solidaritat Catalana  que dividí el partit, oposant-se a Salmerón, Francesc…

Autor de nombrosos contes i novelles, s’inicià en el cinema dins l’escola de Barcelona, amb Ditirambo 1967 i El extraño caso del DrFausto 1969 Ha alternat els films d’encàrrec amb obres molt personals, com La loba y la paloma 1973, Reina Zanahoria 1978, Epílogo 1984, Remando al viento 1987, Don Juan en los infiernos 1991, La reina anónima 1992, El detective y la muerte 1994, Mi nombre es sombra 1996, El portero 2002 Ha publicat el llibre de memòries El hombre que soñaba demasiado 2005

Republicà, s’inicià a Madrid, com a crític radical a la Revista Europea , amb articles publicats en els volums Semblanzas literarias 1879 El seu eclecticisme el portà a la novella, en la qual hom distingeix dues etapes clarament diferenciades per la seva conversió religiosa 1889 Entre les seves obres més conegudes es destaquen El señorito Octavio 1881, Marta y María 1883, La hermana San Sulpicio 1889, La alegría del capitán Ribot 1899, La aldea perdida 1909, etc