Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a la de Pintura Mural Contemporània de Sant Cugat del Vallès Entre el 1966 i el 1968 s’agrupà amb Eduard Arranz i Bravo , Gerard Sala i Rosselló i Robert Llimós i Oriol Posteriorment només mantingué el treball conjunt amb el primer fins el 1982, bé que conservant cadascú la seva pròpia personalitat Així Bartolozzi no modificà substancialment el seu estil però inclogué en la seva obra elements de suggestió eròtica, progressivament configurats amb major nitidesa Fruit del treball conjunt amb Arranz i Bravo són algunes escultures, així com les…

Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València l’any 1940 El 1944 fundà la revista Arbor , òrgan del Consell Superior d’Investigacions Científiques, la qual dirigí 1951-53 Fou catedràtic d’història moderna de la UV i d’història de la filosofia espanyola i filosofia de la història de la Universidad Complutense de Madrid Dirigí la secció de publicacions del pensament actual de l’editorial Rialp Fou delegat del Ministeri d’Afers Estrangers per a les relacions culturals amb l’Europa Occidental Persona de gran prestigi intellectual, fou membre de l’Opus Dei i opositor al general…

Autor de set llibres, diverses traduccions i més de 40 articles d’investigació, publicats en revistes com Hispania i Anales del Instituto de Estudios Gerundenses , entre d’altres Des de la dècada del 1950 publicà treballs sobre les Corts del 1635, la figura del cardenal infant com a virrei de Catalunya, sobre la història de Navarra –en especial els virreis i capitans generals navarresos a Amèrica– i també sobre algun escrit inèdit de Calderón de la Barca, la major part dels quals en la revista Hispania La seva obra més important és El Conde-duque y Cataluña 1964, llibre que té l’origen en la…

Es formà musicalment a Tortosa, on estudià piano, harmonia i composició amb Josep Gotós i Vives El 1860 fundà el cor La Joventut Dertosense, i poc després es matriculà al Conservatori de Madrid per ampliar estudis, on obtingué diversos premis Amb menys de vint-i-cinc anys retornà a Tortosa, i al cap de poc ja era organista i mestre de capella a Casp Saragossa, localitat en què també exercí la docència musical a les Escoles Pies i la direcció de la banda municipal Després s’establí a Alcanyís Terol, on durant cinc anys fou mestre de capella de la collegiata, i a Tafalla Navarra, on passà gran…

Establerta a Cadis, hi estudià música a l’Academia de Santa Cecilia i posteriorment cursà estudis de piano al Conservatori de Madrid Amplià la seva formació a París, i més tard fou deixebla d’E Schumann Inicià la seva activitat concertística -en la qual destacà especialment- amb uns primers recitals a París, acompanyada al piano per J Turina i J Nin Especialitzada en el repertori cambrístic, el 1945 actuà a Barcelona dirigida per E Toldrà Ocasionalment participà en representacions operístiques Es retirà el 1953 i a partir d’aleshores desenvolupà una intensa carrera com a docent al…

Rebé formació musical des que tenia cinc anys, i de jove ingressà al seminari El 1934 entrà a l’Institut Gregorià de París, on es doctorà en cant gregorià 1941 i obtingué un diploma en direcció coral 1944 El 1947 tornà a l’Estat espanyol i, després de passar una temporada a Segòvia com a director de cor en un collegi religiós, el 1950 anà a Madrid per fer-se càrrec de la direcció de la revista Tesoro sacro musical , en la qual ja collaborava des del 1932 El 1953 fundà l’Escuela Superior de Música Sagrada i l’any següent inicià la publicació de la revista Melodías , dedicada a la música…

Fill i net de metges, es llicencià en medicina el 1949 per la Universitat de Barcelona, i es formà com a cardiòleg a l’hospital Édouard Herriot de Lió i en diversos centres d’Europa i dels Estats Units De retorn a Catalunya, es dedicà sobretot a difondre i a perfeccionar els coneixements adquirits El 1966 s’incorporà al departament de cirurgia cardiovascular de la clínica Sant Jordi, que, sota la seva direcció, es convertí en un centre pioner de l’especialitat a l’Estat espanyol Hi fundà un laboratori on investigà el rebuig en els trasplantaments de cor, la circulació extracorpòria i els…

Catedràtic d’història moderna a la Universitat de València i de filosofia de la història a la de Madrid, fundador i director de la revista Arbor 1944 i membre destacat de l’Opus Dei, publicà diverses obres de tema polític inspirades per una ideologia reaccionària en la línia de Menéndez y Pelayo España sin problema 1949, Teoría de la Restauración 1952, La fuerza creadora de la libertad 1958 Una ulterior evolució cap a postures liberals, expressades a través del diari Madrid , que dirigí 1966-68, l’enfrontà amb el règim franquista, el qual clausurà el diari i el forçà a exiliar-se…

De petit fou captivat, juntament amb la seva mare portats a Barcelona, els comprà un cavaller anomenat Ferran, que els féu batejar i adoptà el noi L’any 1520 prengué l’hàbit dominicà Fou prior del convent de Barcelona, del de Saragossa i del de València, i novament del de Barcelona, i provincial 1550-1559 Publicà una Vita sancti Raimundi de Penyafort, i és autor del primer Officium sancti Raimundi

Estudià enginyeria a Madrid, Lovaina i Brusselles Ocupà diverses direccions generals als ministeris de l’habitatge i d’obres públiques, i fou ministre de l’habitatge 1969-73