Resultats de la cerca

Nebot de Bartomeu Caldentei, fou ordenat sacerdot després del 1462, i es dedicà a la predicació Fou canonge de la seu de Mallorca Durant algun temps dirigí espiritualment Isabel Sifre Publicà Hugoni Senensis expositio in libros Tegni Galeni cum questionibus Pavia, 1496

En fracassar la campanya de Provença 1524, deturà l’escomesa de l’exèrcit francès amb una habilíssima defensa de  Pavia de l’octubre del 1524 al febrer del 1525, fins que l’exèrcit imperial, reorganitzat, reprengué l’ofensiva i derrotà els francesos

Fou un destacat civilista i professor a les universitats de Pavia, Gènova, Perusa i el Sacro Cuore de Milà Entre les seves obres destaca Istituzioni di diritto civile segona edició, 1921, obra breu però modèlica pel seu valor didàctic i el seu rigor científic

Les forces revoltades a Cadis, manades pel general Serrano, aconseguiren de derrotar l’exèrcit reial del general Pavía, la qual cosa els permeté d’avançar fins a Madrid Aquest combat assenyalà la fi del regnat d’Isabel II i el triomf de la Revolució de Setembre

Ambaixador de Manuel II Paleòleg a Roma, Venècia, Anglaterra i París Establí escoles de cultura grega a Florència i a Constantinoble i ensenyà a Milà i a Pavia Convertit al catolicisme i nomenat cardenal, participà en el concili de Constança Traduí al llatí la República de Plató

L’església de Sant Miquel és sufragània de la parròquia de Xèrica Formava municipi independent a mitjan s XIX El 1840 hi tingué lloc la batalla de Novaliches , entre liberals i carlins, batalla que guanyà el brigadier Manuel Pavía y de Lacy, que fou recompensat amb el marquesat de Novaliches

Deixeble de Vicenzo Foppa, fou influït per Leonardo Decorà al fresc la cartoixa de Pavia 1488-94 Té obres a les pinacoteques de Milà, a l’església de l’Incoronata, de Lodi, a San Simpliciano, de Milà, etc A Barcelona, és d’atribució gairebé segura la tela Crist predicant collecció Cambó

Fou professor a la Universitat de Pavia des del 1796 i de Milà des del 1800 Publicà diversos treballs mèdics i el 1799, basant-se en els estudis de John Brown, exposà la teoria dels contraestímuls, que concebia com unes substàncies d’acció contrària a la dels estímuls i que disminueixen l’excitabilitat

Cap de l’oposició antiimperial a Itàlia, a la mort d’Otó III fou elegit rei d’Itàlia i coronat a Pavia 1002 El 1003 derrotà l’emperador Enric II, però fou vençut l’any següent El 1004, abandonat pels feudataris i amenaçat per Enric II, es retirà al monestir de Fruttuaria

Des del 1884 fou vicari de Candia Lomellina Pavia Publicà a Casale Monferrato l’almanac “L’Iride”, d’aparició irregular 1887-1908, en el qual tractà habitualment de temes relacionats amb les literatures catalana i occitana, especialment entorn de Jacint Verdaguer i Frederic Mistral, i hi publicà fragments del Canigó , traduïts per ell i per la poetessa Maria Licer