Resultats de la cerca
Es mostren 643 resultats
Festa del Pedal del GEiEG
Ciclisme
Trobada de ciclisme no competitiu organitzada anualment per la secció de ciclisme del Grup Excursionista i Esportiu de Girona (GEiEG).
Organitzat per primera vegada el 1942, no se celebrà entre el 1959 i el 1978, ni tampoc en alguns anys concrets, com el 1993, el 1994 o el 2011 Inicialment recorria diverses poblacions gironines, com Banyoles, Amer, Caldes de Malavella, Anglès o Santa Coloma de Farners, i reuní fins a 4000 participants Es popularitzaren guardons a les bicicletes millor engalanades i més originals Des del 1997 el recorregut es realitza per la rodalia del nucli urbà de Girona i coincideix amb la pujada al coll dels Àngels
Marià Gascón
Ciclisme
Ciclista de carretera i pista.
El 1933 guanyà la Cursa dels Pallaresos abans de fitxar per la Penya Nicolau l’any següent La temporada 1935, vestint els colors de l’Agrupació Ciclista Montjuïc, guanyà la Pujada a Montjuïc i fou segon en el Campionat de Catalunya i tercer a la Volta a Galícia L’any següent fou segon a la Tarragona-Madrid i tercer en el Campionat d’Espanya de fons El 1936 disputà la París-Niça, entre altres curses internacionals, i fou segon en el Critèrium d’Asos i en el Campionat d’Espanya de velocitat
Agrupació Excursionista d’Alcanar
Excursionisme
Entitat excursionista d’Alcanar.
Fundada el 24 de novembre de 1982, ha afrontat expedicions a algunes de les muntanyes més altes del planeta, especialment a l’Amèrica del Sud L’any 2006 fou una de les entitats organitzadores de l’expedició Terres de l’Ebre a l’Everest, que, encapçalada per David Ferrer i Marc Flos i dirigida per Josep A Sancho, assolí el cim el 17 de juny Des de l’any 2007 organitza anualment la Pujada al Montsià-Memorial Francesc Bort Madro, cursa de prop de 30 km i d’un desnivell acumulat de 3000 m
Nacional-Pescara
Automobilisme
Marca de cotxes creada a Barcelona el 1929.
Gràcies a l’impuls de l’enginyer Raúl Pateras Pescara, marquès de Pescara, i del seu germà Jaume, la fàbrica creà el primer prototip el 1929 Un cop provat a l’autòdrom de Terramar, el mateix any fou inscrit a la Pujada a la Rabassada Raúl Pateras guanyà la categoria sport d’aquella prova S’inicià una etapa destacada per a aquests models en la modalitat de muntanya, que culminà amb la victòria al Campionat d’Europa, amb Juan Zanelli com a pilot El 1933 la fàbrica tancà
Eugenio Baturone Ribas
Automobilisme
Pilot automobilístic.
Conegut com Geni Quedà segon en el I Trofeu Montjuïc-Juan Pinyol 1966 del Reial Automòbil Club de Catalunya Quedà tercer en el Gran Premi de Madrid de Fórmula 3 1968 i en el Campionat de Catalunya de velocitat 1969 Guanyà consecutivament la Pujada a Montserrat del 1973 al 1976 Fou campió d’Espanya de muntanya 1974, 1976, de Catalunya de velocitat 1974 i de Catalunya de muntanya 1975 i subcampió d’Espanya de muntanya 1975, 1977 Es retirà el 1977 Amb Francisco Torredemer fundà la revista especialitzada Fórmula 1972
Trofeu Sant Celoni – La Costa de marxa atlètica
Atletisme
Competició de marxa atlètica disputada anualment a Sant Celoni i a Fogars de Montclús entre el 1977 i el 1997.
Organitzat pel Club Atletisme Sant Celoni sota la direcció d’Albert Galín, era una cursa de 12 km entre Sant Celoni i la Costa del Montseny que passava, sempre en pujada, per parcs naturals Hi participaren els millors especialistes catalans i espanyols, i els guanyadors foren Josep Orriols primer campió, Josep Marín cinc vegades, Manuel Alcalde dues vegades, Andrés Marín tres vegades, Francisco Botonero una vegada i Valentí Massana nou vegades entre el 1988 i el 1997 També hi havia una prova femenina, de 5 km, entre Mosqueroles i la Costa
Pere Auradell Ribas

Pere Auradell Ribas
Museu Colet
Economia
Motociclisme
Pilot, mecànic i empresari motociclístic.
S’inicià, durant la Guerra Civil Espanyola, fent d’enllaç motociclista per a l’exèrcit republicà Durant la dècada dels quaranta començà a treballar com a distribuïdor de motocicletes Montesa Fou pilot oficial de Montesa i de Ducson Guanyà la Pujada als Àngels i les 24 Hores de Montjuïc categoria pilot no experts Fou pioner al país del motocròs Fou guardonat amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993, així com la medalla d’or al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Motociclisme i la de bronze de l’espanyola
Club Muntanyenc de Terrassa

Membres del Club Muntanyenc de Terrassa
Club Muntanyenc de Terrassa
Excursionisme
Club de muntanyisme de Terrassa.
Fundat el 1948 com a delegació del Club Muntanyenc Barcelonès a Terrassa, es desvinculà d’aquesta entitat el 30 de setembre de 1979 Practica tot tipus d’activitats relacionades amb la muntanya L’integren la secció d’espeleologia, denominada Grup d’Exploracions Subterrànies GES, i la d’escalada i alpinisme, de nom Grup d’Escalada i Muntanya GEIM També practica el senderisme, l’esquí i l’excursionisme amb raquetes de neu, i ofereix cursos d’espeleologia L’any 1978 organitzà una expedició al Kānchenjunga 8586 m Des del 1982 organitza la Pujada a la Mola
Joan Fernández Garcia

Joan Fernández Garcia
Arxiu Carles Castella
Automobilisme
Pilot automobilístic.
Practicà l’hoquei sobre patins i l’esquí Arran de la seva amistat amb Paco Bultó s’inicià en el motociclisme el 1951 Amb l’equip Montesa, juntament amb Ernest Millet i Josep Sol, guanyà el Ralli Trofeu Motociclista de Mònaco 1956 El 1963 començà a córrer en cotxe, i debutà com a copilot de Salvador Fàbregas al II Ralli Internacional dels Pirineus, que guanyà amb un Alfa Romeo Competí en diferents especialitats automobilístiques En rallis fou campió de Catalunya 1961, 1964, 1966, 1967 i d’Espanya 1961, 1964, 1966 i aconseguí dos triomfs en el Rally RACE, puntuable per al Campionat d’Europa, i…
Partit Moderat
Història
Nom que adoptà el corrent liberal partidari del règim iniciat el 1833 amb la regència de Maria Cristina i de mantenir alhora l’ordre social.
Significà, especialment a Catalunya, l’apropament de la burgesia a l’aristocràcia latifundista dominant també en la nova monarquia Inicialment, els moderats foren coneguts com a estatutistes partidaris de l’estatut reial de Martínez de la Rosa del 1834 o jovellanistes, elements liberals que feren costat al baró de Meer el 1837, després dels avalots populars i de l’època de les bullangues 1836-43 Reberen l’impuls sobretot de la Junta de Comerç de Barcelona Malgrat promoure l’anomenat avalot de les Levites, no pogueren evitar la pujada al poder d’Espartero 1840 Tanmateix, foren els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina