Resultats de la cerca

Membre del club Lee Young de Montcada i Reixac Guanyà vint-i-vuit campionats de Catalunya i setze campionats d’Espanya en diferents categories En l’àmbit internacional aconseguí tres medalles de bronze en campionats del món i dues medalles de plata i quatre de bronze en campionats d’Europa Formà part de la selecció catalana Posteriorment obrí una escola de taekwondo a Cerdanyola del Vallès

Fundat el 1980, fou un dels primers clubs de futbol sala catalans Després d’una sèrie d’ascensos arribà a la divisió de plata estatal Entre el 1998 i el 2002 jugà cinc play-off d’ascens a la divisió d’honor Durant aquella època fou patrocionat per Maxon Movistar i formaren part de l’equip jugadors com David Herráiz, Ambrosio Leal o Vicentín Posteriorment el primer equip ha jugat habitualment en categories estatals Disposa d’uns deu equips en categories inferiors i d’una escola de futbol sala municipal Juga al Pavelló Miquel Poblet

Actiu al Regne de València i a Vic Osona, fou el continuador i el darrer exponent de la línia hispanoflamenca de Jacomart i sobretot de Joan Reixac Donà gran importància al paisatge com a fons, però la seva obra resta mancada d’originalitat, perquè és afecta a fórmules poc elaborades Ha estat conegut per mitjà de la taula de l' Epifania signada i datada, 1477 Pittsfield, EUA, Berkshire Museum

S’inicià el 1972 al Club Boxeo Marampiño de Montcada i Reixac El 1974 es proclamà campió de Catalunya amateur del pes gall i subcampió d’Espanya Durant quatre anys formà part de la selecció catalana i el 1977 guanyà el Campionat d’Espanya per equips Es retirà el 1979 i es dedicà a l’entrenament Des del 1990 exercí al Club Boxeo Ripollet Entrenà la selecció catalana 1993-95

Es formà al Centre Català i collaborà amb el setmanari sabadellenc Lo Catalanista Començà publicant poesia, però aviat l’abandonà per escriure novelles Els riells 1914, Desferres novelles 1919, Fins a l’abim 1924, L’estàtua viva i altres narracions 1928, Montcada i Reixac 1928, entre d’altres, i comèdies com L’agència de Cal Trabuc 1920 La seva és una obra de caràcter eminentment popular i local

El 1960, Eduard Ku-charski l’incorporà al CB Aismalibar de Montcada i Reixac Posteriorment jugà pel Picadero JC 1962-63, el FC Barcelona 1963-64 i 1966-67, el Real Madrid 1964-66, el Joventut de Badalona 1967-68, el CD Mataró 1968-70, el Manresa 1970-73 i el RCD Espanyol 1973-74 Jugà 68 partits amb la selecció espanyola, i disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960

Començà amb l’equip de l’Ateneu Santboià A Saragossa jugà al CN Helios, l’Iberia i l’Stadium Casablanca També fou jugador del Club Hesperia de Madrid, l’Aismalíbar de Montcada i Reixac 1957-59 i el RCD Espanyol 1959-60 Després de dos anys sense jugar professionalment s’incorporà al Club Sícoris de Lleida 1962-64 fins a la seva retirada Fou internacional amb la selecció espanyola en quinze ocasions

Es manifesta continuador dels esquemes flamencs de Jacomart i Reixac, però és més encartonat en les composicions, més barroc en el tractament dels vestits i utilitza amb profusió els gofrats per sanefes, fons i coronaments Aquest darrer punt apropa l’autor a Catalunya, on també es conserva a la seu de Barcelona un retaule de la Visitació, encara que podria ésser obra del seu taller, datat entre el 1466 i el 1475

Competí com a independent i aconseguí 47 victòries Visqué a Montcada i Reixac 1961-85 i collaborà en el desenvolupament del Trofeu Tres Regions, el reglament interfronterer de la Federació Catalana de Ciclisme i la comissió de veterans de la FCC Participà en la fundació de l’Associació de Ciclistes Professionals Espanyols i de l’Associació Internacional de Ciclistes Professionals, i treballà en diverses comissions de la Unió Ciclista Internacional, on figura com a collaborador permanent

Autor del retaule d’Altura Alt Palància, d’un decorativisme refinat, li són atribuïdes dues taules al Museu de Belles Arts de València Degollament de Santa Caterina i Santa Caterina , ~ 1450 El retaule de la Iessa Serrans pot ésser considerat obra del seu cercle Com els seus contemporanis Jacomart i Reixac, acusa una forta influència flamenca, i la seva obra, encara dins de la tradició gòtica, presenta un principi de millorament tècnic, una certa perspectiva i lleugers escorços