Resultats de la cerca

Shakespeare el feu sortir en el Somni d’una nit d’estiu , i ChM Wieland el feu protagonista d’un poema homònim i en descriví les aventures heroiques per aconseguir l’amor de Titània De l’obra de Wieland, JR Planché extragué el llibret per a l’òpera Oberon , de CM von Weber, estrenada el 1826

S'educà a Itàlia 1772-77 i fou professor i director de l’Acadèmia de Copenhaguen Les seves composicions, perdudes en gran part, estaven inspirades en temes clàssics i en les obres d’Ossian i Shakespeare Els pintors romàntics alemanys Kaspar David Friedrich i Philipp Otto Runge i l’escultor danès Bertel Thorvaldsen foren deixebles seus

Estudià a Leipzig, a París i a Mannheim Passà a Praga, on aviat fou, amb Smetana, un capdavanter de l’escola romàntica i nacionalista txeca Escriví òperes, com Nevěsta Messinská ‘L’esposa de Messina’, 1884, Bouŗe ‘La tempesta’, 1895, basada en l’obra de Shakespeare i Šárka 1897, simfonies, i un conegut Poème per a violí i orquestra

És conegut sobretot per la melodia de Rule, Britannia , cant final de la seva masque Alfred 1740 La seva producció, música fàcil i agradable, fou més abundant que no pas original una trentena de masques , dos oratoris Abel i Judith , música escènica per a obres de Shakespeare, cançons i cànons, sonates piano, violí, concerts d’orgue i simfonies

El 1788 publicà les Poesie campestri , que manifestaven ja una superació de l' Arcàdia i una malenconia que preludiava el Romanticisme Escriví la novella satírica i autobiogràfica Abaritte 1790 Traduí l' Odissea publicada el 1822 i donà a conèixer les Epistole in versi 1805, les Novelle 1792, els Sermoni 1819 i, sobretot, la tragèdia Arminio , amb ressons d’Alfieri, Shakespeare i Ossian

Un dels crítics més aguts de l’època de Shakespeare Escriví The Malcontent 1604, on fa una dura crítica dels excessos comesos en una cort lasciva És autor del poema The Metamorphosis of Pigmalion, Image and Certain Satires De la seva producció dramàtica cal destacar Histriomastix 1599, on satiritza Ben Jonson, cosa que no fou obstacle perquè ambdós autors collaboressin junts més endavant

Mort el seu primer marit, JWFBöhmer 1788, i després d’haver estat empresonada per les seves simpaties per la Revolució Francesa, es casà amb AWSchlegel 1796 L’influí notablement i tingué part en la formació del concepte romàntic de l’art figuratiu Die Gemälde , 1798, i l’ajudà a traduir Shakespeare Divorciada 1803, es casà amb FWSchelling Deixà un important epistolari

Fou president de la primera cambra turca de diputats, creada per Abdülhamit II 1876, i exercí els càrrecs de gran visir i de ministre 1880-84 Destacà com a filòleg i com a historiador És autor d’un diccionari del turc osmanlita, d’un Šah-nāma ‘Anuari’ de l’imperi Otomà 1847, i de nombroses traduccions de Shakespeare, Molière i Schiller

La seva obra és molt influïda pel feminisme, tant la novellística The Women’s Room , 1978 The Bleeding Heart , 1980, com l’assagística, en la qual destaquen els assaigs de literatura The Book as World 1976, estudi sobre l’ Ulysses de James Joyce i Shakespeare’s Division of Experience 1981, a més de The War against Women 1992, crítica de la dominació masculina

Llicenciada en filologia anglesa i francesa El 1979 fundà el grup Atelier, que dirigí fins el 1987, en què organitzà l’Escola de Teatre d'Errenteria Guipúscoa, la qual dirigí fins el 1993 Com a dramaturga estrenà Dantería 1984, Procesados 1986 i Antihéroes 1991 Consolidà la seva trajectòria escènica amb la companyia UR Teatro, que creà el 1987 i amb la qual muntà distintes versions de Shakespeare Sueño de una noche de verano 1992, que obtingué els premis Nacional de Teatro i del Festival Internacional del Caire 1993, el premi de la Crítica de València 1994 i el premi al millor…