Resultats de la cerca
Es mostren 934 resultats
crisantem
Crisantem florista ( Chrysanthemum Priscilla )
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes perennes, de la família de les compostes, de tiges anuals, a vegades quasi llenyoses, i fulles alternes, verdes a l’anvers i blanquinoses al revers; les inferiors i les superiors són diferents de les centrals, oblongues i profundament dentades.
El crisantem fa inflorescències pedunculades, de color morat, groc, daurat o blanc És emprat com a planta de decoració, conreada en tests o directament a terra Hom l’explota més, però, com a flor tallada Generalment es multiplica per esqueixos o per divisió, i la reproducció normal, per llavor, és emprada solament per a obtenir-ne noves varietats Prefereix el terreny sorrenc, però s’adapta també a sòls neutres o lleugerament alcalins A Catalunya, el crisantem floreix naturalment a la darreria d’octubre Avui és una flor sollicitada, quasi exclusivament, el dia dels Morts Les…
lliri de Sant Josep
Lliri de Sant Josep
阿橋 HQ (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Jardineria
Planta vivaç de la família de les iridàcies, de fins a 60 cm d’alçada, amb fulles basals, estretes i ensiformes, i flors en forma de trompeta, de colors diversos i molt perfumades, que neixen a la primavera i a l’estiu.
Originària de l’Àfrica del sud, és plantada en jardins i sobretot cultivades per a flor tallada
Vilanova de Xàtiva
Antic barri
Antic barri morisc de la ciutat de Xàtiva (Costera), habitat per 380 famílies el 1609.
Fou erigida en parròquia de moriscs el 1535 els Sants Joans, amb Enric Tallada, Roca i Annauir com a annexos
estrelítzia
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia, de la família de les musàcies, de més d’1 m d’alçària, de fulles simples, oblongues o lanceolades, proveïdes d’un pecíol llarg i gruixut, i de flors trímeres, amb els sèpals de color groc ataronjat i els pètals de color blau fosc, reunides en grups de 3 o 4 dins una espata rígida en forma de barca, damunt un llarg peduncle.
Procedeix del sud d’Àfrica i és plantada en tests o directament a terra també és molt emprada com a flor tallada
abraxas
Esoterisme
Talismà que portava gravat, a més d’una figura simbòlica, el mot abraxas, sovint en la forma abrasax; el valor numèric de les lletres en grec suma 365.
N'han estat trobats molts exemplars ovalats, en pedra dura tallada Provenen d’ambients pagans, gnòstics i cristians Sovint havien perdut llur significat gnòstic primitiu