Resultats de la cerca
Es mostren 327 resultats
estudita
Cristianisme
Relatiu o pertanyent a l’antic monestir de Studios (Constantinoble) o als seus monjos.
És dit, sobretot, de sant Teodor Estudita
Can Prat
Colònia industrial
Colònia tèxtil del municipi de Puig-reig (Berguedà), situada al N de la vila, a la dreta del Llobregat, vora el límit amb el terme de Casserres de Berguedà.
Fou fundada el 1870 per Teodor Prat i dedicada a la fabricació de filatura i de teixits
La Ilustración Valenciana
Setmanari
Setmanari que, amb el subtítol de «revista de intereses materiales, ciencias, artes y literatura» aparegué a València el 1856, amb 12 números.
Imprès per JMGarín, el redactaven Miquel Vicent Roca, Teodor Llorente i Olivares, Carles Calvo, Rafael Blasco i Enric Gaspar
Comença la publicació a València del diari "Las Provincias"
Comença la publicació a València del diari "Las Provincias", el més representatiu de la burgesia valenciana, dirigit per Teodor Llorente i Olivares
Joan IV Ducas Làscaris
Història
Emperador bizantí (1258-61).
Fill de Teodor II Làscaris, en morir aquest una conspiració de nobles imposà com a regent Miquel Paleòleg El 1261 aquest l’empresonà i el féu eixorbar
l’Escorial
Masia
Antiga masia de la ciutat de Vic (Osona), vers el costat de llevant, propera a la carretera de Roda, actualment integrada a la ciutat.
Era propietat de Teodor de Mas, marit de santa Joaquima de Vedruna, la qual hi fundà la congregació de carmelitanes de la caritat, conegudes popularment per monges de l’Escorial
El Eco del Turia
Setmanari
Setmanari en castellà fundat a València el 1857 sota la direcció de Vicent Boix.
S'ocupava de ciències, literatura, indústria i teatre Acollí les primeres composicions de Teodor Llorente i Rafael Ferrer i Bigné també hi collaborà Rafael Blasco i Moreno Deixà de publicar-se a mitjan 1858
els Algadins
Partida
Partida del terme municipal d’Alginet (Ribera Alta), al voltant de l’antiga venta dels Algadins.
El barranc dels Algadins serví de tema a una de les poesies més conegudes de Teodor Llorente Vora el barranc dels Algadins Segons Joan Coromines, potser deriva del topònim Catí, del llatí catinus clot, cova
David I de Trebisonda
Història
Rei Comnè de Paflagònia, Heraclea i el Pont i emperador de Trebisonda (1204-14).
Net de l’emperador Andrònic I, fundà i es partí amb el seu germà Aleix I l’imperi de Trebisonda Teodor I Làscaris de Nicea el desposseí d’Heraclea Morí a mans del soldà turc Day Ka ‘Ūs
despotat de Mistràs
Història
Territori de l’imperi Bizantí centrat a la fortalesa de Mistràs.
Fou establert el 1348 com a principal centre de la política dels grecs després de Constantinoble i donat a Manuel I Cantacuzè mort el 1379/80, un dels més famosos soldats i administradors bizantins del segle XIV, fill de l’emperador Joan VI El succeí 1379/80-83 el seu germà Mateu I Cantacuzè mort el 1383, associat al tron imperial 1357-58 pel seu pare, ambdós en molt bones relacions amb els catalans, car una neboda o potser neta de Joan VI — Helena Cantacuzè — s’havia casat amb Lluís Frederic d’Aragó, vicari dels ducats d’Atenes i de Neopàtria Demetri I Cantacuzè mort el 1384, fill de Mateu I…