Resultats de la cerca

Féu estudis de dret a Tolosa de Llenguadoc i es doctorà a París 1899, on s’havia integrat ja a la vida literària Formà part del grup de La Pléiade Traslladat com a jutge a Madagascar, hi residí habitualment fins el 1934, any que es jubilà Hi fundà la revista mensual “18° de Latitude Sud” És autor de diversos reculls de poesia en llengua francesa Le Jardin de la sagesse 1906, Les beaux jours 1913, Le livre des regrets 1920, Cadences 1925, Poésies 1936 i Suite galante 1949 El 1936 obtingué el Grand Prix de Littérature de l’Académie Française La seva poesia és clàssica i sovint inspirada pel…

Fou professor a les universitats d’Estrasburg 1859-62 i de Montpeller 1862-69 Publicà diversos treballs sobre literatura castellana i un Essai sur l’histoire de la littérature catalane 1857, on mostrà la diferència, des de l’origen, entre el català i l’occità Féu estudis sobre els límits de la invasió cèltica i d’etimologia catalana Escriví tres novelles en francès Fou un dels fundadors i el primer president de la Société pour l’Étude des Langues Romanes 1869, destinada a l’enaltiment de les llengües occitana i catalana

Introduí el rugbi de tretze al Rosselló i a França 1934 Anteriorment, al capdavant de l’Associació Esportiva Perpinyanesa, fou campió de França la temporada 1910-11

És autor de Promenades archéologiques Elne et sa cathédrale 1909, L’abbaye de Saint-André-de-Sureda 1911, La seigneurie du Vernet 1947 i Le mystère de la Crèche

Fundador del Museu d’Història Natural de Perpinyà, d’on fou el primer director 1840 És autor d' Histoire naturelle du département des Pyrénées-Orientales 1864, inventari de les seves observacions sobre animals i plantes, en la qual el nom vulgar català acompanyava el nom científic, i, entre altres treballs, d' Observations sur les insectes nuisibles aux oliviers dans le département des Pyrénées-Orientales 1858 Herboritzà per la Catalunya septentrional, a banda i banda de l’Albera

Estudià als conservatoris de Perpinyà i de París 1846-48 Fou professor al Cours Normal de Chant de París i director de música militar Renuncià els seus càrrecs per tal de tornar al país, on fou nomenat director d’orquestra del teatre de Perpinyà 1864 Autor de més de 400 composicions, algunes per a cobla i música popular, i de diverses òperes, entre les quals es destaca l’òpera còmica Guillaume de Cabestany, Le spleen du tambour 1865 i l’òpera romàntica André Chénier 1880 La seva Regina és cantada tradicionalment a Illa Rosselló La seva música empra temes musicals rossellonesos

Fundà i dirigí la revista “Muntanyes Regalades” Publicà un recull de poemes que exaltaven la germanor dels Països Catalans, Les terres de llengua catalana 1905, i les antologies Flors rosselloneses 1902 i Refilets 1904 Dedicà nombrosos articles a la presentació d’escriptors catalans i s’esforçà a difondre el conreu de la llengua catalana El 1915, tanmateix, arran de la guerra, es pronuncià contra les Normes ortogràfiques i s’enemistà amb Antoni M Alcover

Doctor en dret, exercí a Perpinyà, i el 1912 s’installà a París, on fundà amb altres La Terre Latine després tornà a Perpinyà Publicà Les balcons sur la mer 1901, Les fleurs de l’arbre de science 1913 i Le miel sauvage 1926, obres de caràcter parnassià i panteista Collaborà a La Clavellina , Le Coq Catalan , La Tramontane i L’Éveil Catalan

Residí a París, on fundà el cercle catalanista Lo Pardal Autor de diversos poemes en català, que recollí a Records del Rosselló 1887 Publicà també el drama francès Vasconcellos 1902

És autor de novelles i contes en francès Cal destacar-ne La crue, Le temps des merveilles i Le clos Saint-Michel , amb traducció catalana de Ferran Canyameres El mas de Sant Miquel , 1960