Resultats de la cerca
Es mostren 263 resultats
Beltrán de la Cueva y Alfonso de Mercado
Història
Privat d’Enric IV de Castella, que el nomenà senyor de Jimena (1457), comte de Ledesma (1462), comte de Huelma, mestre de Santiago (1464) i duc d’Alburquerque (1464); s’alià amb els Mendoza per casament (1462) amb Mencía, filla del marquès de Santillana.
Li fou atribuïda pel marquès de Villena 1465 la paternitat de la infanta Joana nascuda el 1462, que fou anomenada " la Beltraneja " l’atribució manca, però, de justificació històrica Mort Enric IV, s’adherí al partit de la infanta Isabel i lluità en la guerra de successió de Castella i en la de Granada
Caterina de Castella
Història
Marquesa de Villena, germana del rei castellà Joan II.
Es casà 1420 amb l’infant Enric, comte d’Empúries, germà d’ Alfons IV de Catalunya-Aragó , i secundà la seva política de domini del regne castellà Empresonat el seu marit per Joan II 1422, es refugià a València fins que fou alliberat 1425 s’hi reuní el 1433 a Portugal, on aquest s’havia refugiat Morí de part
Tomàs Llorenç
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor.
Autor d’un Sant Pere Pasqual , a la barana dels marges del Túria, a València El seu fill Tomàs Llorenç i Vilanova València 1713 — 1772, escultor i franciscà, féu diverses obres religioses a València Santa Tecla, els Mínims, les Escoles Pies, els Carmelitans Calçats, així com a Xest, Museros, Villena i Iecla, i la portalada de l’església parroquial d’Alcoi
Jumella
Municipi
Municipi de la comunitat autòmoma de Múrcia, al límit amb el País Valencià.
Té vins molt anomenats i fàbriques de licor Hi ha restes del castell del marquès de Villena s XV, i església d’estil gòtic, amb façana renaixentista Dins el terme hi ha el poble de la Torre del Rico, una part del de la Canyada del Trigo i les caseries de la Sarsa, la Moreneta, la Barquilla, la Raja i l’ Arsenal, dins la zona de la llengua catalana del Carxe
ducat d’Alburquerque
Història
Títol de Castella que el 1373 fou concedit com a comtat a l’infant Sanç de Castella, germà d’Enric II, a qui succeí la seva filla Elionor, muller de Ferran d’Antequera.
El tercer comte fou el fill d’aquests, Enric , infant d’Aragó, duc de Villena, a qui fou confiscat el 1445 i incorporat a la corona Fou atorgat novament com a ducat el 1464 al gran privat Beltrán de la Cueva y Alfonso de Mercado El setè duc, Francisco Fernández de la Cueva y de la Cueva , fou lloctinent de Catalunya i virrei de Sicília El títol passà el 1830 als Ossorio, marquesos d’Alcañices
província d’Alacant
Província
Demarcació administrativa del País Valencià, la capital de la qual és la ciutat d’Alacant.
És dividida en 9 partits judicials i 138 municipis 1960 En l’efímera divisió de l’Estat espanyol en prefectures del 1810, la primera reorganització administrativa que, als Països Catalans, fragmentà les unitats històriques, Alacant esdevingué capital de la prefectura del seu nom, corresponent al departament del Cap de la Nau de la divisió proposada per Juan Antonio Llorente uns anys abans, que serví de base d’aquesta reorganització El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província d’Alacant, la més meridional de les quatre en què fou dividit el País…
cora de Tudmir
Història
Territori autònom d’Al-Andalus sorgit el 713 com a resultat del pacte de capitulació ‘ahd
) estipulat entre ‘Abd al-Azīz ibn Mūsà ibn Nuṣayr i el comte duc Teodomir.
Reconegué l’autoritat nominal de l’emir i es mantingué semiindependent fins al començament del s IX, moment a partir del qual passà a designar una de les cora omeies N'han estat molt discutits els límits Amb capital a Oriola substituïda per Múrcia des del 825, comprenia les actuals comarques del Baix Segura, l’Alacantí, el Baix Vinalopó i el Vinalopó Mitjà, però sembla infundada la pretesa inclusió de Villena, Elx i fins i tot València
Llop de la Roca
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor d’origen alemany radicat a Múrcia i a València.
A Múrcia estampà amb Gabriel Lluís Arinyo diverses obres i, sol, uns tractats de Rodríguez de Almella 1487 El 1494 ja era a València El 1495 imprimí amb Pere Trinxet el Llibre dels jocs partits dels scacs , i sol, Lo Quart del Cartoxà de Joan Roís de Corella, les faules d’Isop en llatí, la Vida de sant Honorat ,i el 1497, la Vita Christi d’Isabel de Villena, Lo procés de les olives i Lo somni de Joan Joan
marquesat d’Aguilar de Campoo
Història
Títol de Castella concedit pels Reis Catòlics, el 1484, a Garci Fernández Manrique de Lara.
La grandesa d’Espanya, unida al títol, fou reconeguda, el 1520, al seu fill i segon marquès, Luis El tercer marquès, Juan Fernández Manrique de Lara , fou lloctinent de Catalunya 1543-53 En morir el setè marquès 1662 el títol passà, com a resultat d’un plet, als Silva per un altre plet 1712 fou adjudicat als López-Pacheco, marquesos de Villena Posteriorment, i a base d’enllaços matrimonials, el títol recaigué en els ducs de Medinasidonia Actualment el posseeixen els Travesedo
baronia de Maldà i Maldanell
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia els llocs de Maldà i Maldanell (Urgell).
Al segle XI pertanyia ja als vescomtes de Cardona El 1450 Pere de Cardona i de Villena, comte de Collesano, la vengué a Bernat d’Albert, baró de Ponts El 1585 pertanyia a Antoni de Frígola el seu fill, Francesc de Frígola i de Llordat, la vengué el 1667 a Jaume de Cortada i Sala mort el 1679, correu major de Catalunya Fou reconeguda com a títol del regne al seu rebesnet Rafael d'Amat i de Cortada Passà als Càrcer i als Vilallonga, barons de Segur
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina