Resultats de la cerca

Es llicencià en dret, però es dedicà a la literatura, el periodisme i als guions televisius i cinematogràfics Els anys cinquanta dirigí la revista de crítica cinematogràfica Sequenze Resident a Roma des del 1950, se situà com un representant destacat de l’avantguarda literària dins del Gruppo 63, del qual fou un dels fundadors La seva obra, majoritàriament en prosa, posa en relleu l’absurd de l’existència humana a través de faules iròniques i un acusat sentit del grotesc Les seves obres més importants són el recull de narracions La scoperta dell’alfabeto 1963, que el donà a conèixer, i les…

Llicenciat per la Universitat de Cambridge 1978, les seves primeres obres foren produïdes per l’Orange Tree Theatre a Richmond, Londres Living Remains 1982, Four Attempted Acts 1984, Definitely the Bahamas 1987, Dealing With Clair 1988 i Play With Repeats 1989 Durant els anys noranta les seves obres traspassaren les fronteres britàniques i començà a ser conegut a Nova York, on féu una estada Inicià la seva collaboració amb el Royal Court Theatre de Londres, on estrenà No One Sees the Video 1990, Getting Attention 1991, The Treatment 1993, Attempts on her Life 1997, The Country 2000, Face to…

Es dedicà i s’especialitzà en historietes i humorisme gràfic Collaborà al TBO 1938, El Gato Negro , amb les Aventures de Buster Keaton i Aventures de Charlot i a Chispa Aviat s’orientà vers l’humor de l’absurd i els acudits fantàstics i de terror, amb la finalitat d’atreure un públic adult Creà els personatges de Topolino i Franciskostein per la revista Mata Ratos , i també Super Manolo , Aspirino i Colodión , etc Féu d’animador al curtmetratge El torero tarumba , realitzat per Salvador Mestres Cridat pel realitzador Àngel Puig-Miquel, el 1953 s’establí a Caracas, on treballà…

S'inicià com a dramaturg, i entre la segona meitat dels anys cinquanta i la primera dels seixanta fou autor d’un centenar d’obres d’avantguarda L’any 1968 estrenà la seva primera pellícula, Tres tristes tigres , que el convertí, després de Miguel Littin , en el principal realitzador xilè Professor de cinema a la Universitat Catòlica de Valparaíso 1969-72, després del cop d’estat del 1973 s’exilià a França, on continuà la seva carrera cinematogràfica, que comprèn més de cent cinquanta títols i es caracteritza per una tendència cap a l’experimentació, l’absurd i el surrealisme, i…

Moltes de les seves obres, en versió original castellana, s’han estrenat en català A banda d’un primerenc L’afilador de pianos 1992, destaca Valencia , obra estrenada al Festival Grec de Barcelona el 1997 sota la direcció de Rafel Duran, un viatge absurd, tragicòmic i surrealista que un home emprèn a l’atzar a la recerca de la seva identitat, en què l’autor fa gala d’una gran originalitat i un remarcable sentit de l’humor Estrenà Cocodrilo a Alcoi sota la batuta d’Alejandro Jornet 1998 i Ultramarins al festival de Sitges del 1999, dirigit per Yvette Vigatà, espectacle que rebé el…

Fill d’un alferes, de ben petit visqué la vida militar Estudià en el Jesus College de Cambridge, on es llicencià el 1737 i fou ordenat de sacerdot poc després Aconseguí una parròquia a Sutton, prop de York, i el 1741 millorà la seva posició casant-se amb Elizabeth Lumley, matrimoni, però, força desgraciat Predicà amb èxit a la catedral de York —ciutat d’intrigues religioses— i començà la seva carrera narrativa amb A Political Romance 1759, on ja apareix la seva preocupació per donar més èmfasi a les opinions que a les accions dins la trama novellística Aquest tret resulta especialment evident…

Amb La cantatrice chauve 1950 inaugurà el que hom sol anomenar, d’aleshores ençà, teatre de l’absurd, precisat a La leçon 1951, Les chaises 1952, Victimes du devoir 1953, Amédée ou comment s’en débarrasser 1954 i Le nouveau locataire 1957 El poc èxit que obtingueren aquestes obres fou compensat pel que assoliren, posteriorment, Rhinocéros 1959, Le roi se meurt 1962 i La soif et la faim 1965 En les primeres, de joc poètic, gratuït, i que fomentaven l’element dramàtic sobre una manca d’associació d’idees i d’argument inidentificable per un públic desprevingut, en succeïren unes…

Germà de l’arquitecte Jaume Bach , es dedicà professionalment al disseny industrial, i inicià l’obra poètica els anys setanta amb títols com Emilie Kraufort, alumna de primària 1972, reeditat i ampliat el 1997, De rems i hores 1974 i Diorames 1975, als quals seguiren, entre d’altres, Revenedor d’agonies 1984 i  Trànsfuga de llum 1985 Amb L’ocell imperfecte 1996, premis Cavall Verd-Josep M Llompart i Crítica Serra d’Or de poesia introduí el personatge de Kosambi, de referents xinesos, perses, indis, àrabs i africans, que complementà posteriorment amb les proses de Kosambi, el narrador 2006 i…

Abandonà els estudis de dret pels de belles arts i s’especialitzà en escenografia Després de treballar tres anys a l’Instituto del Teatro de Santiago, el 1962 anà a Nova York, on visqué fins el 1968 i publicà dibuixos humorístics en la premsa The New Yorker , Horizon , Atlantic Monthly i The Reporter , entre d’altres i el seu primer llibre de dibuixos, The Possible Worlds of Fernando Krahn 1965 El 1968 tornà a Xile, d’on s’exilià després del cop d’estat 1973 Establert a Sitges, continuà publicant, entre d’altres, a Triunfo , Por Favor , El País i, especialment, La Vanguardia , on regularment…

Estudià dret a la Universitat de Tartu, on, després de ser internat en un camp de concentració pels nazis el 1944, es graduà el 1945 Posteriorment hi impartí classes fins el 1946, que fou arrestat per les autoritats soviètiques i internat de nou en un camp del gulag a Sibèria fins el 1954 Es reincorporà a la vida civil com a escriptor professional, i començà a publicar reculls de poemes en els quals evità la censura soviètica mitjançant l’absurd, el surrealisme i metàfores molt elaborades El 1970 publicà la seva primera novella, Kolme katku vahel ‘Les tres plagues’, la primera d’…