Resultats de la cerca

Cinturó negre primer dan representant el Club Esportiu Taekwondo Fran Martín el Prat Es proclamà campió d’Espanya juvenil, jú-nior i per clubs 1993 També aconseguí el subcampionat d’Espanya absolut 1994 D’altra banda, guanyà tres Campionats de Catalunya júnior 1991, 1993, 1994 i fou subcampió de Catalunya sènior 1993 i per clubs 1996 També aconseguí la tercera posició de Catalunya en categoria sè-nior en dues ocasions 1994, 1997 El 1992 obtingué el títol de jutge de taekwondo

Format a l’Atlètic Terrassa Hockey Club, debutà a la màxima categoria la temporada 1989-90 Guanyà cinc Lligues 1990, 1991, 1994, 1995, 1997, sis Copes del Rei 1990, 1991, 1992, 1994, 1995, 1997, una Copa d’Europa 1998 i dues Recopes d’Europa 1994, 2000 L’any 2000 fou fitxat pel Reial Club de Polo de Barcelona, amb el qual conquerí dues Lligues 2002, 2003, una Copa del Rei 2003 i una Copa d’Europa 2004 Gran golejador, aconseguí marcar 127 gols en 206 partits amb la selecció espanyola Guanyà la medalla d’argent als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 i participà en els Jocs de Barcelona…

Defensa format a l’Indústries García, posteriorment Marfil Santa Coloma, on jugà bona part de la seva carrera esportiva, en dues etapes 1999-2005, 2007-11, la major part dels anys a divisió d’honor Aconseguí un ascens a la màxima categoria 2008 També jugà a l’Horcona Pinseque a divisió de plata 2005-07 i la temporada 2011-12 fitxà pel Sala 5 Martorell Amb la selecció catalana aconseguí el Campionat d’Espanya sub-18 1998 També jugà partits amb la selecció catalana absoluta

Membre d’una dinastia egarenca lligada a l’hoquei, es formà al Club Deportiu Terrassa, amb el qual guanyà tres Campionats de Catalunya 1953, 1956, 1959 i tres Copes del Rei 1955, 1966, 1967 Amb la selecció espanyola disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960, en els quals aconseguí la medalla de bronze, de Tòquio 1964 i de Mèxic 1968, on aconseguí diploma olímpic Fou 75 vegades internacional Presidí el Club Deportiu Terrassa Hockey 1983-87 i fou directiu de la Federació Catalana d’Hoquei

Fitxà pel Futbol Club Barcelona al principi del 2008, procedent del Celta de Vigo, on havia guanyat el Trofeu Zamora 2006 Habitual suplent de Víctor Valdés, fou titular en la competició de Copa del Rei, en què aconseguí el títol en dues ocasions 2009, 2012 Amb el Barça aconseguí també quatre títols de Lliga i Supercopa espanyola 2009, 2010, 2011, 2013 i dos Mundials de clubs, dues Lligues de Campions i dues Supercopes europees 2009, 2011 En finalitzar la temporada 2014 es retirà del futbol

Membre del Club Deportiu Terrassa, amb el qual aconseguí dotze Campionats de Catalunya 1942-50, 1952, 1953, 1956 i vuit Campionats d’Espanya 1943, 1945, 1946, 1948-51, 1955 També fou integrant de la selecció espanyola en els Jocs Olímpics de Londres 1948, en els quals aconseguí la quarta posició Fou medalla d'or als Jocs Mediterranis 1955 celebrats a Barcelona Li foren atorgades dues medalles al mèrit esportiu una de la Delegació d'Esports estatal i una altra, de plata, de l’Ajuntament de Terrassa 1969

Dominà la prova del decatló durant els anys vuitanta i participà en quatre jocs olímpics Als Jocs Olímpics de Moscou aconseguí la medalla d’or, victòria que repetí als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Fou dues vegades campió d’Europa Atenes, 1982 i Stuttgart, 1986 i una, campió mundial Hèlsinki 1983 Entre el 1980 i el 1984 aconseguí batre quatre vegades el rècord mundial establint una marca de 8847 punts Aquest rècord es mantingué fins el 1992, quan fou superat pel nord-americà Dan O'Brian, amb 8891 punts

L’FMA participà en les eleccions presentant-se a les llistes de la Lliga Regionalista i aconseguí una certa presència institucional L’any 1924 foren convocats pel general Barrera per oferir-los collaboració amb la dictadura L’oferta fou rebutjada per l’FMA i la Lliga Finalitzada la dictadura, l’FMA aconseguí l’alcaldia de Barcelona, encapçalada per Joan Antoni Güell i López, comte de Güell, i la presidència de la diputació, assumida per Joan Maluquer i Viladot L’any 1931, l’FMA s’integrà a la Lliga Regionalista

Succeí el seu pare Ferran I en abdicar aquest, el 1918 Pel maig del 1934 acceptà l’establiment d’un govern dictatorial Aconseguí el retorn de la regió de la Dobrutja meridional per part de Romania El 1941 s’adherí al pacte tripartit i permeté l’entrada de les forces alemanyes al seu país Evità, però, de declarar la guerra a l’URSS Aconseguí de salvar la major part de la comunitat jueva de Bulgària dels intents nazis de deportació i extermini Hom creu que fou assassinat pels ocupants

S’inicià en un dels primers clubs d’aquesta especialitat, l’HC Premià 1995-98 Més tard, passà pel Club Escolapis Sarrià, el CHL l’Escala i el CH Rubí Cent Patins, del qual també fou entrenador Aconseguí cinc Campionats de Catalunya i tres d’Espanya, i guanyà una Copa del Rei En l’àmbit internacional, participà en tres Campionats del Món 1998, 1999, 2003 En la seva única representació de la selecció catalana, aconseguí el tercer lloc a la World Cup 2004 Fou seleccionador català en la primera Lliga mediterrània