Resultats de la cerca
Es mostren 838 resultats
Sant Adrià de Besòs declara bé cultural d’interès local les tres xemeneies de la tèrmica
El ple de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs aprova amb els vots de tots els grups menys el PP, que se n’absté, declarar bé cultural d’interès local l’estructura de les torres i l’edifici de la sala de turbines de la tèrmica per impedir que el seu propietari, ENDESA, les pugui enderrocar El 2011 la tèrmica va entrar en desús i ENDESA en va iniciar l’enderroc al novembre del 2012, que va ser aturat parcialment per entitats ciutadanes i per l’Ajuntament
Mort d'un obrer a mans de la policia a la tèrmica de Sant Adrià de Besòs
La policia mata un obrer Manuel Fernández Márquez durant un enfrontament amb els obrers de la tèrmica de Sant Adrià de Besòs
Àurea de Sarrà
Àurea de Sarrà al teatre de Dionís d’Atenes
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Nom amb què és coneguda la ballarina Àurea Serra i Adrià.
En el primer decenni del segle XX, coincidint amb la moda d’Isadora Duncan i l’esteticisme classicitzant, cultivà unes danses — anomenades cants plàstics — que volien reviure la dansa grega Des del 1920, any en què debutà a Madrid, féu gires per diversos països d’Europa i d’Hispanoamèrica Tingué molt d’èxit a Itàlia, Grècia i també a Egipte Celebrada per les famílies reials britànica i egípcia, plagué a Mussolini El dictador grec Pàngalos la distingí amb l’Orde del Fènix el 1926 i el poeta nacional Kostís Palamàs li dedicà poemes A Catalunya, li foren organitzats festivals al Teatre Grec de…
el Rialbo
Riu
Riu de la Ribagorça, afluent, per l’esquerra, de l’Éssera, que neix al vessant septentrional del Turbó i drena la Vall de Bardaixí, al sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça.
Després de travessar un extrem de l’antic municipi de Merli i rebre, per l’esquerra, el barranc d’Espluga que davalla de la Vall de Lierp Ribagorça, s’uneix al seu collector, aigua avall de Campo
Hilari Gombau Morera

Hilari Gombau Morera (amb la pilota)
Fundació del Bàsquet català / Masip
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Format al CB Sant Adrià, l’any 1956 s’incorporà al CB Orillo Verde de Sabadell, on jugà la Lliga fins a la desaparició del club 1961 Posteriorment i fins al 1969 jugà al Sant Josep de Badalona, on assolí l’ascens a la Lliga estatal la temporada 1967-68 El 1969 tornà a la disciplina del CB Sant Adrià, on es retirà el 1975 Fou una vegada internacio-nal amb la selecció espanyola absoluta
Luis Romero Porta

Luis Romero Porta (de blau)
CLUB DE LLUITA SANT ADRIÀ / XISCO LIROLA
Altres esports de combat
Lluitador i àrbitre.
Competí com a representant del Club de Lluita Sant Adrià Es proclamà subcampió d’Espanya de lluita grecoromana en la categoria de 55 kg 2009, 2010 en dues ocasions i fou tercer en la mateixa competició en lluita lliure olímpica També fou campió de Catalunya de lluita grecoromana en la categoria de 58 kg i subcampió en lluita lliure olímpica en la de 55 kg
lluita

Exhibició de lluita a Sant Adrià de Besòs el 1973
Club de Lluita Sant Adrià
Altres esports de combat
Esport de combat, sense armes, entre dos contrincants en què guanya aquell que obliga l’adversari, sense colpejar-lo, a tocar a terra mantenint-li les espatlles fixes damunt el tapís i immobilitzant-lo durant uns segons.
Té diverses modalitats, entre les quals sobresurten les dues reconegudes pel Comitè Olímpic Internacional, que són a la vegada les més practicades en l’àmbit amateur la lluita lliure o lluita lliure olímpica i la lluita grecoromana La primera d’aquestes es practica tant en categoria femenina anomenada lluita femenina com masculina, mentre que la lluita grecoromana només té competició masculina La diferència fonamental entre una i l’altra és que en la lluita lliure el reglament permet aplicar les preses o accions a qualsevol part del cos i es poden emprar activament les cames per a executar…
Antínous
Antínous , escultura romana
© Fototeca.cat
Història
Jove bitini esclau de l’emperador Adrià.
Navegant pel Nil, en saber que un oracle havia amenaçat de mort el seu senyor, es llançà a l’aigua i s’hi ofegà per salvar la vida de l’emperador mitjançant la seva com a sacrifici als déus Adrià li consagrà una ciutat, Antinòupolis, i una gran quantitat d’estàtues per tot l’Imperi i l’elevà a la categoria de divinitat Els estudis moderns no comparteixen la tradició que feia d’ell l’amant de l’emperador
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina