Resultats de la cerca

Llicenciat en dret per la Universidad Complutense l’any 1979, el 1981 obtingué plaça per oposició a l’Audiència Provincial de Màlaga, la qual dimití poc després per incorporar-se a l’assessoria jurídica d' Alianza Popular , partit del qual fou secretari general interí en 1986-87 Regidor a Madrid des del 1983, fou elegit diputat en les eleccions al Parlament de la Comunitat Autònoma de Madrid l’any 1987, any que fou senador de designació autonòmica Fou reelegit senador el 1989 i el 1993, i aquest darrer any en fou nomenat portaveu pel Grup Popular L’any 1995 fou elegit president…

Les ànsies de protecció en el Pla de Bages arribaren als més petits nuclis parroquials d’aquest territori així la sagrera de Sant Iscle, a la segona meitat del segle XIII, com d’altres sagreres, es fortificà, fins aixecà un castell que abans no tenia Les primeres notícies apareixen el 1252, quan la senyora Sibilla de Guàrdia, per remei de la seva ànima i la del seu marit, Guillem de Guàrdia, difunt, donà a l’orde de l’Hospital i a la marquesa de Guàrdia, comanadora de la comanda d’Alguaire, tot el castell i vila de Sant Iscle, tal com el seu marit tenia per alou lliure i franc Al final del…

És situada a la vora dreta del Rin, al peu d’un turó rocallós, on s’aixeca el castell del mateix nom, residència dels prínceps Fundada probablement al s XIII, fou destruïda a la fi del s XV, durant la guerra entre Àustria i Suïssa, i fou reconstruïda en 1523-26 Pertany a la família dels Liechtenstein des del 1712 Hi ha activitat turística i algunes petites indústries

Antiga villa rural, esmentada el 982, s’hi aixecà abans del 1272 una capella dedicada a Santa Maria Magdalena, servida per donades al s XIV Pertanyia a la demarcació civil i parroquial de Rocafort En crear-se la nova parròquia del Pont de Vilomara, entorn del 1870, s’abandonà l’antiga església romànica s XII de Vilomara, i entorn seu es construí l’actual cementiri del Pont de Vilomara

El poble abandonat de Montsor s’aixeca a 1 218 m d’altitud, dalt de la serra de Peracalç, darrere de la Pobla, de la qual dista uns 9 km L’única notícia del seu castell és del principi del segle XIV Fou donat l’any 1309 per Ramon de Montferrer al seu germà Guillem juntament amb el feu de la Pobla de Segur i altres castells del Pallars Jussà

Les ruïnes de l’església de Santa Anna són a pocs metres a llevant de l’actual capella, amb la mateixa advocació, que s’aixeca als afores de la població de Torres del Bisbe Solament n’han restat dos fragments de mur, els quals no permeten endevinar detalls sobre la seva arquitectura cal assenyalar, però, que un dels fragments sembla correspondre a un pilar quadrat, la funció del qual és desconeguda

Fou un dels darrers representants de l’estil renaixentista al seu país Treballà en el castell de Montceaux-lès-Meaux i edificà el de Coulommiers, començat el 1613 i enderrocat a l’època de Lluís XIV en 1615-20 aixecà el palau de Luxemburg a París i aconseguí una obra d’indiscutible personalitat també edificà l’aqüeducte d’Arcueil 1624 i traçà l’edifici de l’ajuntament de Rennes Roazhon

Entre els anys 1094 i 1097 s’hi aixecà una església edificada primer a santa Maria i més tard a Santa Magdalena, que fou sufragània de Centelles fins el 1868, i després passà a ésser-ho de Sant Martí de Centelles Fou abandonada al principi del segle actual, i el culte es traslladà a la capella de Santa Magdalena del mas Cerdà De la primitiva resten importants ruïnes

Edifici romànic del segle XII, d’una nau amb absis llis, de pedra rogenca, a la qual es van afegir vers el 1580 dues capelles laterals que li donen ara una planta de creu llatina El 1722 es construí la nova portalada de ponent i vers el 1799 s'aixecà un campanar, semblant a les torres de defensa de les antigues masies És esmentada per primera vegada el 1099

S'accedeix al penyal sobre el qual s’aixeca per un camí graonat, defensat per tres recintes murats resten al cim diverses edificacions, entre les quals un gran edifici poligonal, cobert amb voltes gòtiques, i una torre adossada, restaurats en 1950-54 Esmentat ja el 1020, pertangué als senyors de Perapertusa Fou assetjat per les forces del rei de França el 1255 i Jaume I el cedí a Lluís IX pel tractat de Corbeil 1258