Resultats de la cerca
Es mostren 1434 resultats
Son Fe
Llogaret
Llogaret del municipi d’Alcúdia (Mallorca).
Situat a la zona més accidentada, al SW del terme, centrat per l’església construïda el 1935 i convertida en vicaria in capite , que s’alça al vessant occidental del puig de Son Fe 260 m alt i que domina la vall de Son Fe Entre el 1935 i el 1950 hi hagué un convent d’augustinianes Prop seu hi ha unes mines de carbó
Ramon Moga
Història
Guerriller.
Doctor en teologia i sotsdiaca, s’alçà contra Felip V de Castella 1706 i amb d’altres aranesos prengué Castell-lleó en nom del rei arxiduc Carles III El 1713 es trobava a Barcelona com a capità de fusellers, i prengué part en la defensa de Barcelona L’any següent anà a defensar Castellciutat Derrotat, s’amagà dos anys, fins que, descobert, fou degradat i executat
Sant Pere de Murinyols o dels Empalous (Torà)
Art romànic
En un tossal al sud-oest de Torà s’alça la petita capella de Sant Pere de Murinyols, dita també dels Empalous pel fet d’estar situada en la partida de Palous o Empalous Un arc interior de l’església porta la data de 1615, si bé es té notícia de l’existència de l’església des del 1429, en què apareix documentat el “comellar de Sant Pere”
Pau Miralles
Història
Guerriller.
El 1822 s’alçà a Cervera contra el règim constitucional Amb el seu fill homònim, reuní una partida d’uns tres-cents homes, que atacaren les forces del govern Impedí, però, que el guerriller Romanillos incendiés la Universitat de Cervera, on s’havia refugiat la guarnició liberal Fou per iniciativa seva que diverses partides reialistes atacaren i conqueriren la Seu d’Urgell, on s’establí la regència reialista
Josep Tabescà
Història
Guerriller.
Era conegut amb el malnom el Tei Formà part d’una partida de malcontents, però, arran del viatge de Ferran VII al Principat, s’acollí al seu indult octubre del 1827 El 1833 era voluntari reialista i s’alçà en armes a Sant Vicenç dels Horts 2 de març contra la imminent liberalització de la monarquia Fracassat l’intent, fugí a Rubí, on el repetí Detingut, fou executat poc després
Torre dels Banys d’Arles
L’antiga torre dels Banys, avui desapareguda, era emplaçada en el mateix indret on avui s’alça, en un turó sobre el poble dels Banys d’Arles, la fortificació feta bastir pel mariscal Vauban l’any 1683 Hom sap que aquesta torre de defensa fou feta edificar l’any 1237 per Nunó Sanç, senyor del Rosselló i del Vallespir, í el 1389 és citada en la documentació com a torre del Puig dels Banys
pronunciament de Sagunt
Militar
Alçament militar ocorregut a Sagunt (Camp de Morvedre) el 29 de desembre de 1874, en pronunciar-se els generals Arsenio Martínez de Campos i Luis Dabán Ramírez de Arellano, juntament amb un grup de coronels, a favor de la restauració monàrquica d’Alfons XII.
L’alçament tingué lloc malgrat l’opinió contrària de Cànovas del Castillo, que confiava en una restauració mitjançant eleccions Els batallons pronunciats es dirigiren a Massamagrell, on el capità general de València, Ignacio Mdel Castillo, s’hi adherí Alhora s’alçà, a Nules, el general Jovellar des d’aleshores es propagà la revolta per tot l’Estat espanyol i el 31 de desembre es formà a Madrid el primer govern de la Restauració
Sureda
Vista de conjunt de Sureda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, situat al sector més baix de la comarca, que s’estén des del cim de la serra de l’Albera (puig Neulós, 1 256m alt; pic dels Pradets, 1 175 m alt; pic dels Quatre Termes, 1 156 m alt) fins a la plana al·luvial de la dreta del Tec.
Comprèn la vall alta i mitjana de la riera de Sureda o riera de Sant Andreu dita vall de Sureda , que s’obre a la plana després de les gorges de la farga de Sureda i la vall de Montbram vall de capçalera de la riera de la Maçana, que es dirigeix vers Argelers, a la mar, aigua avall de les gorges de la Vall Damunt la serra que divideix les dues valls s’alça, dins el terme, el castell d'Oltrera al límit amb el terme d’Argelers, i pertanyent a aquest municipi, s’alça la torre de la Maçana Les dues valls són densament boscades bosc de la Vall a la vall de Montbram i bosc de Sureda , a la vall de…
Palau de Palaudàries (Lliçà de Munt)
Art romànic
El nom de Palatio Aries es troba esmentat per primera vegada el 904 en l’acta de consagració de l’església de Parets, on consta com a terme veí Posteriorment trobem el nom de “Palaz Darías” en una donació de terres que es fa el 959 al monestir de Sant Cugat Al costat de l’església de Sant Esteve s’alça la casa Palaudàries, fortificada amb un barri que, segons mossèn Mas, és una reconstrucció de l’antiga villa Palatio Aries Segurament, l’únic testimoni de l’existència d’aquest Palatio és la torre del campanar de l’església, de base rectangular i d’un sol cos amb finestres…
Colet de Frejús
Vall
Coll dels Alps occidentals que permet el pas entre la Val de Susa (Piemont) i la vall de la Maurienne (Savoia), des de Bardonescha (1 313 m) a Fourneaux i a Modane (1 074 m).
Al NE del coll s’alça la Punta de Frejús 2 907 m, per sota la qual passa el túnel ferroviari de Mont Cenis o de Frejús i, parallel, un túnel de carretera El 1980 fou inaugurat un nou túnel, de 12,8 km de llargada i 9 m d’amplada, per a automòbils i ferrocarrils, de Bardonescha Piemont a Modane Savoia El túnel té una gran importància internacional, car facilita les comunicacions entre Itàlia, França i Suïssa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina