Resultats de la cerca

Doctor en farmàcia 1904 i medicina 1911, catedràtic de fisiologia de la Universitat de Buenos Aires 1919, fou creador d’una escola de gran nivell Són notables els seus estudis sobre el metabolisme dels glúcids, la fisiopatologia de la diabetis i l’activitat del lòbul anterior de la hipòfisi, pels quals li fou concedit, juntament amb C i G Cori, el premi Nobel de medicina el 1947 És autor de molts llibres, entre els quals el text Fisiología humana 1945 que, publicat en nou idiomes, ha estat un dels llibres bàsics per a l’ensenyament

Continuador de l’obra de la Institución Libre de Enseñanza, fundà i dirigí a Madrid la Residencia de Estudiantes 1910-36 Des del 1937 residí, exiliat, a Oxford, on escriví llibres pedagògics La ciudad del estudio 1944, Selección y forma 1944, Ocaso y restauración 1948

Professor de l’Escuela Superior de Arte Dramático Madrid, començà en el teatre independent amb la seva companyia Teatro del Arte El 1962 muntà La camisa , de Lauro Olmo, a l’emblemàtic Dido Teatro, i guanyà el Premio Nacional de teatre Dirigí durant alguns anys el Teatro Español Entre les seves darreres escenificacions destaquen El príncipe constante 1988, de Calderón, i La loba 1993, de Lillian Hellman L’any 2019 fou nomenat acadèmic d’honor de l’Academia de las Artes Escénicas de España

Ministre de comerç 1957-65, presidí el període anomenat d’estabilització econòmica, iniciat amb el Pla d’Estabilització del 1959, i els intents d’adaptar l’economia de l’Espanya de Franco a les exigències de la CEE, davant la qual fou ambaixador 1965-76 Fou membre de l’Opus Dei

Llicenciat en periodisme per la Universidad Complutense de Madrid, es donà a conèixer el 1998 com a finalista del premi Herralde per A bordo del naufragio Visqué tres anys al Japó i, en tornar a Espanya, a més de collaborar amb mitjans periodístics com El Mundo , Público o Qué Leer , publicà novelles de caràcter realista i rerefons social Trenes hacia Tokio 2006, El talento de los demás 2007, Tatami 2008, El estatus 2009 i Ejército enemigo 2011 Escollit el 2010 per la revista Granta com un dels millors vint-i-dos narradors joves de les lletres hispanoamericanes, és un dels escriptors que més…

És el representant més característic del parnassianisme brasiler Poesias escolhidas 1937 recull l’essencial de la seva obra

Es graduà a l’ETSAM l’any 1982, on és professor de projectes des del 1986 Ha exercit la docència en diverses universitats europees Zuric, Dublín, Nàpols, Copenhaguen i nord-americanes Cornell, Pennsilvània, Filadèlfia Amb la realització de la casa Turégano 1988, a Pozuelo, Madrid, assentà els principis de la seva obra La recreació essencialista dels models de l’arquitectura ibèrica i mediterrània és present en obres de gran intensitat poètica en les quals apareix de manera recurrent el tema del pati És el cas de la casa Gaspar, a Zahora, Cadis 1988, o la casa García-Marcos, a Valdemoro,…

Dirigí el setmanari Valle de Elda i publicà, entre d’altres,  Bibliografía de Elda 1957, Historia y leyenda del alcázar de Elda , Elda durante el primer tercio del siglo XX 1980, Historia de Elda 1981 i Vida y versos de El Seráfico 1982

Fill d’un català El 1948 fundà i dirigí el Conservatorio de Música de la província de Buenos Aires Combinà les tècniques modernes de composició amb el nacionalisme musical argentí, seguint la línia establerta per Stravinskij, Bartók i Falla Autor de ballets, com Estancia 1952, simfonies, peces per a piano, un concert per a arpa i orquestra 1957, la Cantata para América mágica 1960 per a soprano i orquestra de percussió, un concert per a violí i orquestra 1963 i les òperes Don Rodrigo 1964, Bomarzo 1967 i Beatrix Cenci 1971

Feu nombroses experiències sobre navegació aèria a França, primerament amb baló 1898 i després amb avió Construí diversos aparells i aviat esdevingué famós pels seus vols a París El 1906 aconseguí de fer el primer vol d’un aparell europeu més pesant que l’aire, fet que donà un gran impuls al desenvolupament de l’ aviació