Resultats de la cerca

Representa la tendència occidentalista dins el realisme soviètic Pintà, inspirant-se en fets de la Revolució, La defensa de Petrograd Decorà els sostres de les estacions Majakovskaja 1938 i Novokuzneckaja 1943 del metro de Moscou

Professor a Kharkiv i a Peterburg, féu importants estudis matemàtics sobre les equacions diferencials, el càlcul de probabilitats, etc i mecànics sobre sistemes en equilibri o en moviment, sobre hidrodinàmica, potencials, etc Desenvolupà especialment una teoria general de l’estabilitat i de la regulació de sistemes no lineals

Estudià a la Universitat de Moscou 1911-16, d’on fou professor el 1927 Amb Kolmogorov és considerat com un dels fundadors de l’escola de Moscou, que ha fet aportacions cabdals en teoria de les probabilitats Estudià també amb NLuzin la teoria de funcions, les teories de les fraccions contínues, generalitzà la integral de Denjoy i establí la teoria general dels processos aleatoris estacionaris

Fill d’un militar veterà de la Segona Guerra Mundial, l’any 1974 es graduà en història a la Universitat de Gorkij Durant els sis anys d’estudiant s’inicià en televisió com a ajudant de producció d’una emissora local, i realitzà alguns telefilms i programes televisius L’any 1975 ingressà a l’escola de cinematografia VGIK de Moscou, d’on fou expulsat perquè les autoritats acadèmiques consideraren antisoviètiques i formalistes les seves produccions d’estudiant Tanmateix, pogué graduar-se com a extern l’any 1979 i, al mateix temps, conegué Andrej Tarkovskij , pel qual fou influït i l…

De jove viatjà molt i collaborà a diverses revistes Emigrat a París, dirigí una revista d’oposició sense línia política determinada L’essencial, però, de la seva extensa obra és constituït per novelles sobre la intelligencija russa del final del s XIX i sobre problemes com el de la prostitució Marja Susjevna 1904, Vos’mides’atniki ‘Els dels anys vuitantes’ 1907-08, etc

Fou director de la Russian American Company i promogué el comerç de Rússia amb la Xina i Califòrnia El 1799 prengué possessió d’Alaska en nom del seu país

Estudià violoncel amb AE Glen i composició al Conservatori de Moscou amb L Nikolajev, R Glière i B Javorskij Feu classes al Conservatori Popular 1912-17 i treballà al Comissariat d’Instrucció 1918-27 i a l’Editora Estatal de Música Collaborà en les obres del Teatre Hebraic de Moscou i exercí de crític musical Si bé els primers anys del règim soviètic encara estigué sota la influència del seu amic A Skr’abin, aviat formà part de l’Associació per a la Música Contemporània, amb N Roslavec i A Mosolov El seu interès pels diferents folklores orientals deixà pas a fórmules menys personals i més…

Recorregué el país amb el seu “cinema-tren”, recollint una perspectiva lúcida i alhora irònica de la revolució socialista Scast’e ‘La felicitat’, 1934, Čudesnica ‘La nena dels miracles’, 1936, etc Romangué actiu fins els anys setanta

Professor a la Universitat de Moscou des del 1930 i especialista en àlgebra, és autor de Teorija grupp ‘Teoria dels grups’, 1944, premi de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS, 1946 i de Kurs vyssey algebry ‘Curs d’àlgebra superior’, entre altres obres

Estudià a Kakhovka i a Symferopol’ 1882-90 Graduat a la facultat de dret de la Universitat de Moscou, es traslladà a Sant Petersburg per estudiar amb N Rimskij-Korsakov 1896-1900 En tornar a Crimea desenvolupà una important tasca docent i com a director Entre el 1918 i el 1928 compongué Almast , òpera que s’estrenà a Moscou el 1930 Aquesta obra, de perfecte estil simfònic, es considera el punt culminant de la seva carrera artística, carrera plenament conseqüent amb els principis de l’escola nacional russa En el seu catàleg figuren obres orquestrals Estudi sobre temes jueus , 1921, vocals…