Resultats de la cerca

Membre de l’Associació Espanyola de Guies de Muntanya i de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya Ha dirigit i guiat expedicions a cims com el Kilimanjaro 2007, el pic de Lenin 2008 i l’Aconcagua en diverses ocasions, entre les quals destaca l’ascensió hivernal per la ruta directa dels polonesos de l’any 2006 Ha participat en expedicions a diversos vuit mils al Shisha Pangma Central 2002, al Dhaulagiri 2004, al Cho Oyu 2007, a l’Everest 2008 i al Lhotse 2009

Presidit pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i amb presència de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i el conseller de Cultura, Santi Vila, se celebra al Palau de la Generalitat l’acte de lliurament de les Creus de Sant Jordi del 2016 El Govern concedeix el reconeixement a 27 personalitats i 13 entitats, entre les quals cal destacar el metge Bonaventura Clotet, l’actor Carles Canut, l’alpinista Òscar Cadiach, l’empresària Sol Daurella, el físic Josep Enric Llebot, el filòsof Jordi Llovet, l’economista Guillem López i l’ecòleg Joandomènec Ros

L’alpinista i corredor de muntanya Kilian Jornet completa la segona ascensió a l’Everest amb el descens corresponent en una sola setmana la primera, la va dur a terme el 22 de maig, en 26 hores i des de 5100 m d’altitud, i la segona, el 27 de maig, en 17 hores des de 6500 m En tots dos casos, Jornet ha prescindit d’oxigen Aquestes ascensions formen part del projecte Summits of my Life El 2015 i el 2016 havia anullat dos intents previs de coronar l’Everest

El muntanyenc basc Juan Oiarzabal completa l’ascensió a l’Annapurna 8091 m acompanyat de dos membres del programa de TVE “Al filo de lo imposible”, un dels quals és el càmera català Ferran Latorre Oiarzabal va assolir el seu primer “vuit mil”, el Cho Oyu 8153 m, l’any 1985, i des d’aleshores ha completat les ascensions de tots els cims del món que superen els 8000 m, tots ells a l’Himàlaia És el sisè alpinista del món que ha aconseguit coronar els catorze “vuit mil”

Una expedició nord-americana localitza el cos de George Leigh Mallory, un alpinista que va desaparèixer l’any 1924 quan intentava fer la primera ascensió al cim de l’Everest Mallory és trobat a una altitud de 8327 metres, però sense la seva càmera fotogràfica, l’únic element que podria aclarir un dels grans enigmes de la història de l’alpinisme si Mallory i el seu company d’expedició, Andrew Irvine, van ser els primers a pujar a l’Everest, 29 anys abans de la primera ascensió reconeguda, la d’Edmund Hillary i el xerpa Tensing l’any 1953

També conegut com a refugi del Mont-roig, està dedicat a Enric Pujol, alpinista que morí el 1981 durant el descens del Broad Peak 8047 m És situat a la vall de Cardós, a l’esquerra del desguàs de l’estany inferior de la Gallina, a 2287 m, al Pirineu occidental català És un refugi prefabricat d’alumini, no guardat i gestionat per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, que fou inaugurat l’octubre del 1984 Disposa de 18 places i és una excellent base per a ascendir, entre d’altres, als cims del Ventolau i el Mont-roig

Soci del Grup Excursionista Cultural Alpinista Lletissonada, guanyà el Grand Prix Montagne-Coupe des Pyrénées Orientales entre els anys 1994 i 1999 Fou campió d’Espanya 2001, 2002 i de Catalunya 2001, 2002, 2003 de curses de muntanya, i també de la Copa Catalana 2003 Abandonà les curses per dedicar-se a les raquetes de neu, pràctica esportiva en què, en la categoria de veterans, guanyà el Campionat de Catalunya 2007, 2008 i fou subcampió del món 2008 i de la Copa del Món 2008 El 2010 es proclamà subcampió de Catalunya per equips de rogaining

El cim culminant n’és el Dhaulāgiri I 8167 m, coronat per primera vegada el 1960 per una expedició austrosuïssa liderada per Max Eiselin i formada també per Kurt Diemberger, Peter Diener, Ernst Forrer, Albin Schelbert, Nyima Dorji i Nawang Dorji Els altres pics destacats que conformen el massís són el Dhaulāgiri II 7751 m, el Dhaulāgiri III 7715 m, el Dhaulāgiri IV 7661 m, el Dhaulāgiri V 7618 m i el Dhaulāgiri VI 7268 m Una expedició catalanonavarresa, en la qual participà l’alpinista català Jordi Pons juntament amb els bascos Iñaki Aldaya, Javier Garayoa i Gerardo Plaza, n’…

S’inicià de ben petit en el món de l’alpinisme, camp en què esdevingué una figura destacada, després que al llarg de poc més d’una dècada 1982-95 hagués aconseguit pujar a tots els cims de més de vuit mil metres Nānga Parbat 1982, Gasherbrum I 1983, Gasherbrum II 1983, Broad Peak 1983, Manāslu 1984, Annapurna 1984, K2 1985, Dhaulāgiri 1985, Everest 1986, que culminà en menys de dos dies i sense oxigen, Cho Oyu 1990, Shisha Pangma 1990, Makalu 1991, Lhotse 1994 i Kangchenjunga 1995 Morí en caure durant una ascensió al Grünhorn, als Alps suïssos

El 1948 féu la seva primera ascensió, i des d’aleshores els seus assoliments el convertiren en un dels més destacats representants de la història de l'escalada , i fou considerat un dels pares de l’anomenat estil alpí, consistent en una ascensió ràpida amb l’equipament mínim El 1952 féu l’ascensió més coneguda, que dugué a terme al K2, a l’Himàlaia, durant la qual hagué de fer bivac a 8100 m d’altitud amb un portejador, perquè els seus dos companys d’expedició havien canviat el lloc del campament, incident que donà lloc a una agra polèmica en el món de l’alpinisme que durà fins l’any 2008 …