Resultats de la cerca

És un precursor de la renaixença literària del s XIX Fou arquebisbe maronita d’Alep 1725-32 Bon coneixedor del siríac, del llatí i de l’italià, ultra de l’àrab, escriví manuals per a l’estudi de la llengua Baḥt al-maṭālib, 1705 etc i un diccionari Iḥkām bāb al-i'rāb min luǧat al-A'rāb, 1718, on inclou lèxic usat pels cristians En el camp de la poesia assajà, amb èxit, l’aplicació de les formes clàssiques àrabs a temes específicament cristians

S'educà a al-Baṣra i visqué a la cort de Hārūn ar-Rašid Criticà la cassida tradicional i renovà la poesia àrab introduint-hi el tema bàquic en famosos poemes on exaltà la seva inclinació a la beguda És autor també de poesia amorosa que reflecteix la seva homosexualitat, així com de poesia cinegètica i elegíaca Bon coneixedor de la cultura persa, n'utilitzà sovint temes llegendaris o folklòrics, i inserí en els seus poemes mots i hemistiquis sencers, en llengua pahlavi Esdevingué ben aviat popular i el seu record perdurà

A Toledo estudià l' Almagest de Ptolemeu i el traduí al llatí 1175 També traduí de l’àrab un conjunt d’obres d’astronomia, d’astrologia, d’aritmètica, d’àlgebra, de geometria, de geomància, de filosofia i de medicina d’al-Farġānī, Avicenna, etc La seva contribució fou decisiva per a la difusió de la ciència àrab i de la ciència grega, a través dels àrabs, a Europa

És autor d’una cassida, la més coneguda de la literatura àrab, en la qual elogià Mahoma, que abans havia atacat Mahoma, en senyal de perdó, li lliurà el seu mantell al-Burda

La seva primera obra, composta de peces curtes Històries d’un grup de putxinellis , 1985, és continuada per Festa per al cinc de juny , on posa de manifest la via d’un teatre didàctic en el qual el problema principal és l’evolució de la societat àrab enfront del drama del poble palestí En obres posteriors, com El cap de Mameluc Jaber , Una tarda amb Aboukhalil-al-Kabbani , El rei és el rei o Temps d’ebrietat , el món de les llegendes li serveix de base per a la configuració d’un teatre polític

Estretament vinculat a la nūba , el ṭab' representa el fonament modal de tot el repertori poeticomusical d’origen andalusí música andalusina A l’igual del maqām en el sistema modal oriental, cada ṭab' té un nom d’origen àrab ṭab’mazmum o persa sika i designa un sistema de fórmules melòdiques característiques, més que no pas una gamma fixa En el sistema modal marroquí existeix una classificació dels ṭubû' -plural de ṭab' -, denominada Šaǧarat al-ṭubû' 'Arbre dels ṭubû ', que representa aquest sistema en forma d’un arbre simbòlic en el qual els ṭubû' són agrupats en cinc de principals i…

Fou deixeble de Menaḥem ben Ya'qob ibn Saruq i mestre d’ibn Nagrella És autor de notables obres de gramàtica hebrea, escrites en àrab, aviat traduïdes Establí el triliterisme de les arrels hebrees i treballà sobretot l’accentuació

Fou fundat a Síria com a resultat de la fusió del Partit del Ressorgiment Àrab, creat el 1940 per Michel Aflak i Salah al-Dīn al-Biār, i del Partit Socialista Sirià, dirigit per Akram al-Hawrānī Panarabista i socialista, l’acció de Ba'ṯ s’estengué a Jordània, Líban, Líbia, Aden i l’Iraq, països en els quals fou clandestí Participà en el govern sirià 1955 i fou un dels artífexs de la creació de la RAU, que fusionava Egipte i Síria 1958, dissolta el 1961 arran del trencament amb Nasser 1959 El 1963, el Ba'ṯ protagonitzà dos cops d’estat a l’Iraq, on deposà la dictadura del Kassem, i a Siria…

Sembla que participà 932 en un moviment càrmata, en el qual s’autodeterminà “profeta” origen del seu motiu i a causa del qual fou empresonat dos anys Tornat a l’ortodòxia, es dedicà a la poesia panegírica, de primer a la cort hamdànida de Sayf al-Dawla 948-958 i, després, a les ikhxidita i buwàyhida Per la riquesa del seu llenguatge i l’originalitat de les seves cassides ha estat considerat el màxim exponent de la poesia clàssica àrab, la qual ha influït notablement fins al segle XIX

Cadascun d’aquests accents s’indica amb una onomatopeia distinta Les principals són dum , per als accents forts, i tek , per als febles L’execució d’un īqā' de vuit temps, com per exemple el maṣmūdī , seria DD*TD*T* D = dum T = tek * = un silenci de la mateixa durada que els accents El terme īqā' és emprat, sobretot, en la música àrab oriental, juntament amb altres termes, com ara mizān -utilitzat especialment en la música magribina d’origen andalusí-, ḍarb , etc De la mateixa manera que els modes melòdics, els modes rítmics àrabs es designen amb noms d’origen àrab o turc, com per exemple…