Resultats de la cerca

Es presenta en cristalls monoclínics tabulars, preferentment hexagonals o ròmbics, generalment formant làmines, masses lamellars o escates disseminades de color marró fosc o negre Té una exfoliació molt bona, una duresa de 2,5-3, i un pes específic de 2,7-3,2 La biotita és una mica molt freqüent, component important de moltes roques plutòniques i metamòrfiques Sovint va associada amb la moscovita

Fou un dels principals constructors d’habitatges socials promoguts pel ministeri de l’habitatge al llarg dels anys cinquanta i seixanta A la dècada dels noranta, la seva immobiliària quedà associada amb els problemes del ciment aluminós aluminosi , especialment als barris barcelonins del Turó de la Peira i les Corts Un dels seus darrers grans projectes fou el complex Illa Diagonal de Barcelona, inaugurat el 1993

Fou professora del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigadora associada al Centre d’Estudis Demogràfics Participà activament en diferents associacions científiques nacionals i internacionals com a especialista en temes de demografia històrica La major part dels seus treballs estan recollits en la revista ‘Papers de Demografia’ Els darrers anys dugué a terme l' Inventari dels arxius sagramentals de Catalunya

Fou un dels creadors de la moderna escola de neurologia catalana en el seu dispensari, fundat el 1882, de l’Hospital de la Santa Creu Descriví per primera vegada la hipodistròfia cefalotoràcica progressiva, la qual rebé el seu nom malaltia de Barraquer-Simons , el reflex de prensió plantar, l’atetosi associada a les encefalopaties infantils adquirides i l’atròfia unilateral generalitzada d’origen reflex

Espècie mineral que pertany a la sèrie isomorfa del granat El color és blanc quan és pura, i groc, verd o tirant a marró quan no ho és Té duresa 6-7,5 i pes específic 3,594 Es forma típicament per metamorfisme regional o per metamorfisme de contacte de les calcàries impures, i per això hom la troba sovint associada a calcita, wollastonita i idocrasa

Fou descobert per H Hertz el 1887 i investigat per W Hallwachs el 1888 A Einstein fou el primer a interpretar-lo, el 1905, mitjançant la seva equació sobre l’energia associada al fotoelectró equació d’Einstein L’efecte fotoelèctric pot ésser de tres tipus l’extern, anomenat fotoemissió o emissió fotoelectrònica , l’intern, anomenat fotoconducció, i l’efecte fotovoltaic Un fenomen secundari del fotoelèctric és l’efecte d'Auger

Hom considera cromòfors simples els grups &139sbC=C&164sb, —CH=N—, azo, azoxi, carbonil, nitroso, nitro, tiocarbonil, etc En els colorants, i segons la teoria d’Otto Witt 1876, el color és determinat per una estructura cromofòrica associada a una o unes quantes d’auxocròmiques, la combinació de les quals absorbeix radiació visible Hom pot classificar els colorants atenent llurs principals grups cromòfors colorants nitroso, nitro, azo, etc

Es caracteritza per uns símptomes prodròmics no específics seguits d’una anèmia hemolítica microcitària regenerativa, amb coproporfirinúria III associada, un ribet de color blau fosc a les genives, dolors còlics abdominals, alteracions vasculars i neuropaties Rarament es pot produir una intoxicació aguda amb diarrees, cefalàlgies, insomni, tremolor i deliri El tractament d’aquestes intoxicacions consisteix a administrar substàncies quelants del plom, ultra les mesures per a totes les intoxicacions Hom l’anomena també saturnisme

L’alçada mitjana sobre el fons oceànic és d’uns 2 km Al centre hi ha una fossa d’enfonsament anomenada rift S'origina per la separació de dues plaques litosfèriques i és associada a l’emissió de vulcanisme basàltic submarí i a una important sismicitat, segons la tectònica de plaques Es destaquen la dorsal Atlàntica oceà Atlàntic i la dorsal de Lomonossov, que travessa l’oceà Àrtic aproximadament per la meitat

Es presenta en agregats, o en grans en les sorres És de color verd d’herba o verd fosc, de transparent a translúcid, de lluïssor vítria i de bona exfoliació Té duresa 3-3,5 i pes específic 3,74-3,78 Òpticament biaxial negatiu Es troba en àrees d’oxidació, especialment en zones de dipòsits de coure deserts de Xile Atacama, Bolívia, Perú i Austràlia Apareix comunament associada amb cuprita i malaquita