Resultats de la cerca
Es mostren 604 resultats
John Gerard Braine
Literatura anglesa
Novel·lista anglès.
Un dels més qualificats autors del grup Angry Young Men ‘Joves irats’, caracteritzat per la seva visió aspra de la societat anglesa La seva primera novella, Room at the Top 1957, descriu l’ascensió social d’un jove d’origen humil i la seva progressiva degradació moral Tant aquesta obra com la seva successora, Life at the Top 1962, assoliren gran èxit i hom en féu versions cinematogràfiques 1959 i 1965 Autor desigual, entre la resta de la seva producció sobresurten, The Crying Game 1968, Finger of Fire 1977, The Two of Us 1984 i These Golden Days 1985
Ferdinand von Mannlicher
Història
Militar
Dissenyador d’armes portàtils austríac, especialment de fusells militars i de pistoles automàtiques, la majoria de les quals eren fabricades per la factoria Steyr.
Deixà més de 150 dissenys d’armes de repetició, semiautomàtiques i automàtiques, prop d’una tercera part de les quals assoliren una gran difusió com a armes de reglament de molts dels exèrcits moderns de la fi del s XIX i del primer terç del s XX Encara conserva un gran prestigi el rifle de caça, amb mecanisme de forrellat, que és fabricat amb la marca Mannlicher Moltes armes automàtiques de la més moderna concepció es basen en mecanismes inventats per ell que no havien pogut ésser posats a la pràctica per dificultats tècniques de fabricació
Michael Thonet
Moblista.
L’any 1841 patentà un sistema per a corbar fustes, que aplicà a la fabricació de cadires Obtingué el nomenament d’ebenista de la casa reial i com a tal treballà en la decoració del palau Liechtenstein, a Viena, mantenint-se dintre de les pautes del gust Biedermeier Posteriorment industrialitzà la producció de cadires, que evolucionaren cap a formes més simplificades que en certa manera anticipaven l’Art Nouveau A la seva mort, les indústries Gebrüder Thonet foren continuades pels seus fills Alguns dels models de cadires i balancins Thonet assoliren una extraordinària difusió, i…
turcman | turcmana
Història
Individu d’un poble turc de l’Àsia central.
Els turcmans apareixen documentats des del segle X i posseeixen una llengua pròpia Dedicats a la ramaderia nòmada, formaven un conglomerat de tribus algunes eren independents, i altres eren tributàries dels diversos estats veïns, entre les quals destaquen les hordes anomenades del moltó negre Kara Koyunlu i del moltó blanc Ak Koyunlu, que assoliren un notable poder polític als segles XIV i XV respectivament, i la tribu dels seljúcides Actualment la majoria habita al Turkmenistan, on constitueixen el 74% de la població prop de 3 milions, a l’Iran 1 milió i a l’Afganistan mig milió
patrulla de control
Història
Militar
Denominació aplicada a les seccions de la Comissió d’Investigació del Comitè Central de Milícies de Catalunya i dirigida per Aureli Fernández.
El comitè central de patrulles de control tenia com a secretari general Josep Asens Sorgiren pel juliol del 1936 amb funcions de policia per a garantir l’ordre revolucionari i estigueren majoritàriament dominades pels anarcosindicalistes Sembla que assoliren un total d’uns 700 membres 325 de la CNT, 145 de l’UGT, 185 d’ERC i 45 del POUM Foren aviat molt criticades, sobretot des que es refermà el poder del govern de la Generalitat Per l’octubre del 1936 passaren a dependre del Comissariat d’Ordre Públic adscrit a la conselleria de Seguretat Interior Foren formalment dissoltes per…
Francesc Pérez-Cabrero i Ferrater
Música
Director i compositor català.
Estudià amb C Candi i amb B Sabater, i alhora cursà estudis de dret Fou un dels directors de sarsuela, i del gènere líric en general, més actius del final del segle XIX i començament del XX Exercí també com a professor de cant, una pràctica habitual entre els directors d’aquell temps Fou mestre de Maria Barrientos Compongué diverses sarsueles, entre les quals Lo diari ho porta -estrenada a Reus el 1860-, Dos carboners i El pobre Maneja -aquestes dues darreres potser les obres que assoliren més anomenada-, i també La gardènia i Los mosquiteros grisos A més dirigí la Societat Coral Euterpe i…
Escuderia Girona
Automobilisme
Entitat automobilística de Girona.
Creada l’any 1966, el seu primer president fou Jaume Font, que fou succeït per Xavier Olzina i finalment per Paco Gutiérrez, el qual mantingué la presidència fins els anys noranta, moment que l’activitat minvà Impulsà curses com el I Recorrido Incógnita 1967 i el Ralli Empordà, però sobretot curses d’autocròs entre el 1975 i el 1979 al circuit de les Planes, entre les quals hi havia la primera prova puntuable per al Campionat d’Europa d’autocròs feta a l’Estat espanyol També s’hi feren proves de rallicròs, que igualment assoliren la puntuabilitat del Campionat d’Europa durant dos…
Maite Hernández Martínez
Alpinisme
Alpinista.
Membre de la UEC de Barcelona, l’any 2001 coronà el Shisha Pangma, a l’Himàlaia Formà part de l’expedició femenina que coronà l’Everest juntament amb Núria Balagué, i es convertiren en les primeres catalanes que l’assoliren per la cara nord 2004 És directora de l’àrea de preparació física del Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de Catalunya Fou una de les autores d’ Entrenamiento para deportes de montaña 1997 Rebé el gran premi Millet a la millor activitat alpinística collectiva formant part de l’expedició Dones al Shisha 2001 i el premi d’honor de l’esport català 2004
Club d’Escacs Barberà
Escacs
Club d’escacs de Barberà del Vallès.
Fundat l’any 1952, debutà a la divisió d’honor catalana l’any 2007 El 2008 competí en el Campionat d’Espanya de màxima categoria Posteriorment baixà de categoria i l’any 2010 ascendí de nou a la divisió d’honor catalana, amb el fitxatge de Lázaro Bruzón, campió absolut de Cuba aquell mateix any El 2011 fou campió de la Copa Catalana i del Campionat de Catalunya de partides ràpides Des del final dels anys setanta organitza anualment l’Open Internacional d’Escacs de Barberà El 2002 celebrà un Torneig Internacional d’Escacs per celebrar el seu 50è aniversari Alguns dels seus jugadors …
Diego Ferrer Sánchez

Diego Ferrer Sánchez
Grup d’Espeleologia de Badalona
Espeleologia
Espeleòleg.
Fou soci i president 1984-91 del Grup d’Espeleologia de Badalona GEB Efectuà exploracions a diferents cavernes de Catalunya, l’Aragó i les Balears, i immersions a les galeries sifonants de les coves Forat de l’Or, a la Noguera Cova del Freixes i Font de Rivert, al Pallars Antiguo Bajo, a l’Aragó, i a cavernes submarines del litoral català Encapçalà els equips d’espeleòlegs del GEB que assoliren diversos rècords de fondària al massís d’Escuaín, al Pirineu central, i el rècord del món de travessada integral al Sobrarb –1151 m el 1980 Escriví Escuaín 1986 i morí fent espeleobusseig…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina