Resultats de la cerca

L’aigua de fons de l’Antàrtida i l’aigua de fons de l’Atlàntic nord es produeixen a les zones de glaç de les latituds extremes de l’Atlàntic mar de Noruega i de Grenlàndia i al voltant de l’Antàrtida principalment a la mar de Weddell

Unida al continent europeu per l’istme pirinenc i separada de l’Àfrica per l’estret de Gibraltar, és la península més gran de la mar Mediterrània 584553 km 2 Comprèn els estats d’Espanya i Portugal, el Principat d’Andorra i la colònia britànica de Gibraltar La geomorfologia Quant a la natura de les roques , hom hi pot considerar tres tipus fonamentals les roques silícies, les calcàries i les argiloses Les silícies, riques en quars anhídric silícic, predominen on hi ha materials antics, primaris, tant eruptius com metamòrfics Les roques més freqüents són el granit, els esquists i el gneis Es…

Les aigües centrals es caracteritzen per una combinació de temperatura i salinitat, que varia en el gruix de la massa d’aigua, de manera que les temperatures i salinitats altes queden en la part superior i disminueixen en augmentar la fondària Es distingeixen les aigües centrals de l’Atlàntic nord en anglès, NACW , de l’Atlàntic sud SACW , del Pacífic nord NPCW , del Pacífic sud SPCW , de l’Índic ICW , etc

Limita al N amb Quebec, a l’W amb l’estat de Maine EUA, a l’E amb el golf de Sant Llorenç i al sud amb la badia de Fundy La capital és Fredericton 46 466 h 1991 Pertany a la regió apalatxiana, i en formen el relleu una sèrie d’altiplans esglaonats, intercalats amb depressions, com la del Restigouche, al N, i altures, com les dels Northern Highlands o les de les Caledonia Hills Amb tot, la glaciació quaternària ha deixat l’empremta pertot arreu L’amplada de les marees a la badia de Fundy, la màxima del món, és aprofitada per a la installació d’una central mareomotriu a Passamaquoddy La…

Prolonga els relleus de la Terra del Foc en direcció est fins als relleus volcànics de les illes Sandwich del Sud, on —vorejant pel sud la fossa del Meteor 8 264 m— té lloc una inflexió de 180°, per a enllaçar, per les illes Orkney del Sud, amb els relleus plegats de la Terra de Graham, a l’Antàrtida

És situat al llarg de les costes nord-occidentals de Noruega, al S de les illes Vesterålen, a l’oceà Atlàntic Les illes principals són Austvågøy, Vestvågøy, Flakstadøy i Moskenesøy Tot l’arxipèlag, format per materials eruptius, és muntanyós, amb altituds que passen dels 1000 m El clima és benigne, gràcies al corrent marítim nord-atlàntic Les pesca del bacallà, a Vestfjorden, amb una important indústria derivada, és la principal font d’ingressos També té importància el turisme El centre principal és Svolvaer

Hom els anomena així perquè acostumen a empaitar els altres ocells marins fins a fer-los regurgitar els aliments, obligats per la por, que arrepleguen i engoleixen al vol Tots ells són de colors foscs El paràsit gros Sskua cria a l’Àrtic i a l’Atlàntic, i el paràsit cuaample Spomarinus , el paràsit cuapunxegut Sparasiticus i el paràsit cuallarg Slongicaudatus , només a l’Àrtic i a l’Atlàntic nord Tots ells són ocasionals i més o menys rars a la Mediterrània

Membre del Club Orientació Catalunya Ha estat campiona d’Espanya de relleus 1999, 2001, i de marató-O 2001, 2002, 2003, formant parella amb Belén Sánchez i amb Feli Silva Vencé en el primer World Maraton Trophy d’orientació, celebrat a Lles de Cerdanya, 2001, formant equip amb Belén Sánchez Del 1994 al 2003 ha ocupat diversos podis dels Campionats de Catalunya i d’Espanya així com del Trofeo Ibérico A més, ha travessat l’Atlàntic a vela d’anada i tornada És coautora del llibre L’Atlàntic a quatre mans 2008