Resultats de la cerca
Es mostren 359 resultats
Joseph Jules Déjerine
Neuròleg francès.
Catedràtic de neurologia de la Salpêtrière, fou un dels membres més destacats dins l’escola francesa, juntament amb Charcot, Pierre Marie i Babinski Amb la seva muller Augusta Klumpke publicà una Anatomie du système nerveux , i amb A Thomas, un Traité des maladies de la moelle épinière
Justa Grata Honòria
Història
Princesa romana.
Filla de l’emperador d’Occident Constanci III i de Galla Placídia Fou nomenada augusta i regnà juntament amb el seu germà Valentinià III, però fou expulsada de Constantinoble 434 Fracassat el projecte de matrimoni amb Àtila, per tal com aquest exigia la meitat de l’imperi, fou reclosa a Ravenna
Nick Faldo
Golf
Jugador de golf anglès.
Ha guanyat tres vegades l' open britànic 1987, 1990 i 1992 i dues els Masters 1989 i 1990 A més, obtingué la Dunhill Cup per a Anglaterra 1987, el campionat del món de jugadors el 1992 i el Master d’Augusta el 1996 Ha publicat diversos llibres sobre el món del golf
August
Anvers d’un denari romà d’argent amb l’efígie d’August (~25 aC)
© Fototeca.cat
Història
Primer emperador romà (27 aC-14 dC).
Fou adoptat pel seu oncle Gai Juli Cèsar com a fill l’any 44 aC i prengué el nom d’Octavi A la mort de Cèsar organitzà, amb Marc Antoni i Lèpid , el redreçament del partit cesarià Obtingué l’ajut del senat, mogut per Ciceró, que s’oposava a Antoni L’any 43 aC constituí el segon triumvirat amb Marc Antoni i Lèpid, la primera acció del qual fou d’eliminar l’oposició anticesariana per mitjà de proscripcions i de presentar batalla a Cassi i Brut, que foren vençuts i morts a Filipos el 42 aC Assolida la pau, els triumvirs es repartiren el territori romà, i Octavi rebé les províncies de Sicília i d…
Lívia
Història
Dama romana, descendent de la família Clàudia.
Es casà amb Tiberi Claudi Neró, amb el qual tingué dos fills, Tiberi i Drus August s’enamorà d’ella i hi contragué matrimoni Mort l’emperador, fou anomenada Júlia Augusta i tingué un paper important en la qüestió successòria, a favor de Tiberi El seu retrat ha estat conservat en diversos relleus Ravenna, Florència, en camafeus i també en busts de bronze Louvre o de marbre
Helena
Història
Emperadriu romana.
Era criada d’una fonda quan Constanci I Clor la prengué com a concubina d’ella tingué un fill, Constantí I el Gran, el qual, arribat al poder, conferí a la mare el títol d’Augusta Convertida al cristianisme 313, féu construir basíliques a Roma, Constantinoble i a Terra Santa La llegenda li atribueix el trobament de la creu de Crist La seva festa se celebra el 18 d'agost
arc de Cabanes
L’arc de Cabanes
© Fototeca.cat
Monument romà situat al Pla de l’Arc, a l’est del poble de Cabanes de l’Arc (Plana Alta), al límit amb el terme de la Vall d’Alba.
Consta d’un arc de mig punt, de 4 m de llum, de 14 dovelles, la part superior del qual ha desaparegut és sostingut per dos pilars 3,55 m d’alçària, 1,24 d’amplària i 0,92 de profunditat Hom el considera un petit arc de triomf, potser relacionat amb la via Augusta, molt propera Al voltant hi ha restes romanes que no han estat mai excavades
Juan Miguel Hurtado Parrón
Golf
Jugador, entrenador i directiu de golf.
Amb llicència professional des del 1969, fou cadi de Severiano Ballesteros en el seu periple americà 1982-1983, durant el qual guanyà el Màsters d’Augusta Des del 1995 fou el mestre de golf del Reial Club de Golf del Prat, any que passà a ser el director de l’escola del Club de Golf Sant Joan de la federació catalana També guanyà diversos premis, entre els quals destaca el Campionat professional de Catalunya 1972
Giacomo Agostini
Giacomo Agostini
© Fototeca.cat
Motociclisme
Motociclista italià.
El 1963 assolí el títol italià de velocitat en 250 cc El 1965 fitxà per MV Augusta i començà una gran carrera que el dugué a la conquesta de tretze títols mundials en 350 cc 1968-73 i 500 cc 1966-72 El 1974, amb Yamaha, fou campió del món de velocitat en 350 cc i l’any següent en 500 cc Al desembre del 1977 anuncià la retirada de la competició
monument romà de Santa Maria de Panissars
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic situat a la partió d’aigües entre el Pertús (Vallespir) i la Jonquera (Alt Empordà).
Del monument, situat a banda i banda de la Via Augusta, en resten només els dos grans basaments simètrics de 29,5 m × 15,9 m Els seus excavadors, Jordi Castellví, Josep MNolla i Isabel Rodà, l’han interpretat com els trofeus alçats en els Pirineus pel general Gneu Pompeu el 71 aC per tal de commemorar la fi de la guerra sertoriana, construcció a la qual fan referència Estrabó, Sallusti, Plini el Vell i Dió Cassi
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina